Sofistes, Sòcrates i Plató: Filosofia Grega

Sofistes

A Atenes, en un context d'inquietud cultural i condicions favorables, va sorgir el grup dels sofistes. Aquests no es van ocupar de la natura, sinó de qüestions humanes com l'educació i la democràcia. Destaquen Protàgores d'Abdera i Gòrgies de Leontini, considerats fundadors de la pedagogia per ser els primers a cobrar per ensenyar. Ensenyaven retòrica, l'habilitat de parlar i argumentar en el nou sistema polític. La seva aretè capacitava per al domini del llenguatge, amb el qual es podien mostrar les dues cares de qualsevol qüestió.

Característiques dels sofistes

• Relativisme: Havent viatjat molt i vist diverses perspectives, van qüestionar la possibilitat d'un coneixement fiable.
• Escepticisme: Alguns, més radicals, dubtaven de quasi tot. Gòrgies afirmava: si quelcom existeix, no ho podem conèixer; si ho poguéssim conèixer, no ho podríem comunicar.
• Oposició: Van analitzar el llenguatge (convencional o natural?), els costums i les lleis, considerant-les majoritàriament convencionals.

Sòcrates

No va escriure cap obra; el coneixem pels seus deixebles. Aristòfanes el va ridiculitzar a Els Núvols. Aristòtil diu que només es preocupava per la teoria del coneixement. Plató el considera el seu gran mestre. A l'Apologia de Sòcrates, polemiza contra el relativisme i l'escepticisme dels sofistes. El seu optimisme en la raó humana el porta a creure en la possibilitat de descobrir lleis. El seu camí cap al coneixement comença amb el reconeixement de la pròpia ignorància: "Només sé que no sé res".

Mètode socràtic

El diàleg, basat en preguntes guiades per aclarir conceptes (com la justícia), dirigides a l'"enterat" (sofista) amb ironia. Buscava la contradicció en la tesi inicial, demostrant que l'interlocutor creia saber però no sabia. Això li va crear enemics. El segon moment, la maièutica ("donar a llum"), ajudava a buscar la veritat interior.

Ètica socràtica

Segons Plató, Sòcrates es va ocupar especialment de l'ètica. Per a ell, la virtut no era una qualitat d'alguns, sinó basada en valors intel·lectuals i morals. L'home bo no ho és per criteris externs, sinó interns. El fonament de l'ètica és la raó: només qui raona pot ser bo. Cal conèixer els conceptes morals per actuar moralment. Aquesta doctrina, que considera el coneixement com a base de la moralitat, s'anomena intelectualisme moral.

Plató

El seu pensament s'estructura en:

1. Teoria de les Idees
2. Teoria del coneixement
3. Concepció de l'ésser humà
4. Ordenació política de l'estat perfecte

La seva filosofia recull idees presocràtiques, pitagòriques, sofistes i socràtiques. Concretament, la teoria de les Idees recull la realitat eterna de Parmènides i el canvi constant d'Heràclit, oferint una visió conciliadora. També ofereix una alternativa al relativisme i l'escepticisme dels sofistes, afirmant la capacitat humana de coneixement.

Teoria de les Idees

Hi ha dos mons:

• Món sensible: Tot canvia, és imperfecte, les coses són còpies.
• Món intel·ligible: Amb la ment coneixem els models, l'essència, les formes. Les idees són immaterials, absolutes, perfectes, independents del món físic i perennes.

Teoria del coneixement

El mite de la caverna és una al·legoria de la teoria de les Idees i una visió antropològica. Mostra el camí difícil cap al coneixement. La reminiscència: les idees preexisteixen en la nostra ànima i cal desvetllar-les. Aprendre és recordar. Plató afirma l'optimisme epistemològic.

Antropologia platònica

El mite del carro alat: l'ànima (carro, auriga, cavall blanc i negre) i el cos. L'auriga és la raó, el cavall blanc les passions nobles i el negre les innobles. L'ànima és immortal si l'auriga controla els cavalls. La unió d'ànima i cos és accidental. Aquest dualisme permet el coneixement de les Idees.

L'amor en Plató

L'amor pot restituir les ales a l'ànima. Al Banquet, diversos personatges donen la seva visió de l'amor: Fedre (gestes), Pausànies (transformació), Erixímac (força generadora), Aristòfanes (mitja taronja), Agafó (desig de rebre) i Sòcrates (desig del que no es té).

Comunisme platònic

Sense propietat privada ni riqueses, els guardians controlen els aparellaments i els fills no coneixen els pares. Comparteixen tot. Aquesta idea busca prevenir la corrupció. S'assembla al comunisme en la importància de la comunitat, però difereix en la jerarquització social. Plató és considerat precursor del socialisme, però Popper el veu com un sistema totalitari.

Dualisme platònic

Dos nivells de realitat: material (canviant) i ideal (perfecte). La realitat sensible no permet un coneixement segur, mentre que la realitat intel·ligible sí, per ser eterna i immutable.