Els Sofistes: Origen, Filosofia i el seu Impacte a l'Antiga Grècia
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,55 KB
Els Sofistes: Saviesa i Retòrica a l'Antiga Grècia
El terme sofista prové de sophos (savi o el que sap). Eren mestres que ensenyaven coneixements a canvi d'una remuneració.
Les dues etapes de la sofística
- Primera sofística: Correspon a la primera democràcia. Eren homes savis i intel·lectuals interessats en la lingüística.
- Segona sofística: Correspon a la segona democràcia. Eren homes sovint considerats corruptes, centrats a obtenir diners.
Què ensenyaven els sofistes?
- Tècniques del discurs:
- Retòrica: L'art de parlar bé.
- Erística: L'art de saber donar raons a favor i en contra d'una mateixa qüestió.
- Filosofia: Es van desplaçar de l'estudi de la physis (natura) cap a l'estudi de l'home, la polis, l'administració, la cultura i la vida pública i privada.
El context històric
El seu sorgiment s'explica pel desenvolupament comercial, la necessitat de millorar econòmicament i la demanda cultural a l'Atenes de l'època. Tot i que els joves els seguien, els grans començaven a desconfiar-ne, encunyant el terme sofisma per referir-se a un argument incorrecte.
La filosofia sofista
a) Epistemologia
La veritat deixa de ser absoluta i adquireix un caràcter pragmàtic o utilitari. El llenguatge esdevé un instrument de la pugna política.
- Relativisme: A causa de la diversitat d'opinions, Protàgores conclou que "l'home és la mesura de totes les coses".
- Escepticisme: Es nega que la realitat sigui tal com la percebem. "Res no és, el no-ésser no és".
b) La moral
Els sofistes distingeixen entre les lleis de la physis (natura) i les lleis fetes pels homes (nomos). Mentre que la natura és intocable, les lleis humanes són canviants.
Valoració històrica
Per a alguns, els sofistes van ser alliberadors dels ciutadans i emancipadors de la raó. Per a filòsofs com Plató o Aristòtil, eren xerraires amb un discurs buit que fomentaven el nihilisme i la confusió.
El concepte d'Areté (virtut)
L'areté és l'excel·lència. Si abans es considerava un atribut innat del noble, els sofistes la redefineixen com un conjunt de tècniques per transformar la vida i obtenir poder a través de la paraula a l'àgora.