Els Sofistes: La Nova Filosofia a la Polis d'Atenes

La polis, escenari de la nova filosofia: els sofistes

• Després de les guerres mèdiques i les victòries de Marató i Salamina, Atenes es converteix en el centre comercial i cultural de Grècia. Sota el govern democràtic de Pèricles, apareix la necessitat de l'art de la paraula, l'oratòria i la dialèctica, instruments polítics a l'àgora i davant els jurats. L'educació tradicional és insuficient per a crear ciutadans; seran els sofistes els encarregats d'ensenyar als joves els recursos persuasius de la paraula.
• No són una escola.
• Són majoritàriament estrangers (metecs), no ciutadans atenesos. No poden participar directament en política.
• Són educadors i pedagogs; proposen un nou model d'ensenyament.
• Foren grans oradors i escriptors.
• Destaquen per les doctrines humanistes; el problema és l'home en la polis.
• Són relativistes: les essències són variables i contingents.
• Escèptics i amb actitud crítica davant el valor del coneixement. Subjectivisme: no existeixen veritats objectives.
• Defensen l'indiferentisme moral i religiós (tot depèn de l'òptica amb la qual es mira).
• Promouen el convencionalisme jurídic.
• Oportunistes (alguns): “la finalitat justifica els mitjans”.
• Cobren per les seves lliçons.

Protàgores d'Abdera (480-410 aC)

Feu diferents visites a la ciutat d'Atenes. Molt apreciat per Pèricles, que li va encarregar redactar una constitució per a la colònia de Túrios. Acusat d'asebeia (delicte religiós), fou desterrat i morí en el viatge que el conduïa a Sicília.

• Pocs fragments de les seves obres. Influència d'Heràclit i els atomistes. Cada persona percep la realitat des de la seva òptica.
• “L'home és la mesura de totes les coses”. Considera que hi ha tantes veritats com individus. No hi ha un coneixement científic universalment vàlid.
• Relativisme moral: implica dubtar de l'existència d'un bé i una justícia fixos i universals.
• Relativisme legal: cada poble posseeix les seves lleis i els seus costums. Les lleis són convencionals i modificables.
• Relativisme religiós: defensa l'agnosticisme. Res podem saber sobre els déus.