Sòcol geografia

VOLUCIÓ GEOLOGICA A Catalunya:

Era paleozoica: (570 – 230 milions D’anys). El tros de terra que hi havia era el massís de l’Ebre i a la resta de L’actual territori, hi havia aigua, on es van produir molts sediments.Finals Era paleozoica: es va produir l’orogènia herciniana. El massís de l’Ebre es va Aixecar i va sorgir un gran relleu anomenat massís catalano-balear. Era Mesozoica: (230 – 65 milions d’anys). Van ser molts anys de pluges, que van Provocar l’aparició de molts rius i el transport de sediments per aquests. Es Van formar uns deltes. El massís de l’Ebre es va erosionar i va desaparèixer.Era Cenozoica: (65 – 1’8 milions d’anys). Va tenir lloc la orogènia alpina. El Massís catalano-balear es va enlairar més i es van formar més deltes. Es va Aixecar el sistema ibèric i a l’interior de Catalunya va quedar un mar interior On s’hi van dipositar molts sediments. El mar interior s’anirà evaporant.Finals Era cenozoica: es va descomprimir l’orogènia alpina i el massís catalano-balear Es va fallar [On fire!] i van quedar diverses illes i el sud de França. Aquesta Descompressió va provocar la formació de la depressió prelitoral.Quaternari: Caracteritzat per les glaciacions, que formaran el relleu actual. Hi va haver Una gran erosió i es van formar conques i altiplans.

FORMACIÓ GEOLÒGICA DEL RELLEU PENINSULAR:

RA PRIMÀRIA O PALEOZOICA:En La península ibèrica al paleozoic hi havia l’antiquíssim massís granític Gallec, que ocupava una part de l’actual península ibèrica. L’altre part estava Ocupada per mar, on s’hi van dipositar gresos i argiles formant estrats. Aquests estrats van suportar grans pressions i temperatures originades pel Moviment hercinià i es van crear plecs. Els materials dels quals estaven Formats els estrats es van convertir en roques metamòrfiques. Al llarg del Moviment hercinià es van formar els grans sistemes muntanyosos, que van ser Atacats per l’erosió formant sòcols aplanats de materials rígids i resistents. A l’oest de la península es va formar el massís hespèric..ERA SECUNDÀRIA O MESOZOICA:Els materials van ser erosionats i transportats per l’aigua i el vent I van ser dipositats en estrats als fons marins. A aquests sediments se’ls hi Va afegir restes d’animals marins, van ser sotmesos a grans pressions i altes Temperatures i així es van formar les roques calcàries. Els materials més Lleugers com l’argila, van guanyar pes i es van dipositar en grans fosses del Fons del mar i van formar estrats.ERA CENOZOICA:PERÍODE TERCIARI: orogènesi Alpina.A causa de l’impacte d’un gran meteorit es va produir una estabilitat a Les plaques tectòniques, que van produir col·lisions i trencaments, que van Provocar moviments orgànics que van canviar el relleu. El moviment alpí va Fracturar i dislocar els materials antics del sòcols hercinians i van formar Altiplans elevats, serralades i depressions. Per això es diu que part dels Relleus antics hercinians es van rejovenir. L’antic sòcol es va fracturar ens Dos blocs o altiplans formant falles esglaonades, depressions profundes i Horsts, que van formar el sistema central, les muntanyes de Toledo, el massís Galaicolleonès, sierra morena i la part occidental de la serralada cantàbrica. La Col·lisió de les plaques va provocar grans pressions que van plegar els Materials sedimentaris dipositats als vorells dels sòcols hercinians, així es Van jut de sorres arrossegades pels corrents marins.La meseta és la unitat de Relleu principal del relleu espanyol, ja que ocupa un 45% de la seva Superfície. Es va fracturar en dos grans blocs durant el moviment alpí:Sformar El sistema ibèric i la part oriental de la serralada cantàbrica.Aquesta col·lisió Entre plaques també va plegar materials acumulats en les fosses oceàniques, que Van fracturar, dislocar i aixecar part dels sòcols i van formar els Pirineus, Les serralades bètiques i les serralades litorals catalanes.  PERÍODE Quaternari: glacialismeL’erosió dels Relleus alpins, provocada per l’acció de rius i glaceres va aportar molts Materials d’al·luvió a les fosses i van formar la depressió de l’Ebre i la Depressió del Guadalquivir.La sedimentació i el rebliment de les zones baixes Va formar planes litorals amb l’aubmeseta nord: té una altitud mitjana de 800 Metres. La xarxa fluvial del Duero la travessa. Els rius d’aquesta submeseta Baixen fins al mar formant cingleres i congostos.Submeseta sud: té una altitud Mitjana de 600 metres. Està formada per dos altiplans separats per les muntanyes De Toledo. Entre aquests dos altiplans s’extén la planura de la Manxa, la més Extensa d’Espanya. Unitats relacionades amb la meseta:Antic sòcol paleozoic: Aquest sòcol forma un peneplà de pendent suau i estret a Zamora i Salamanca que Es fa més ample a Extremadura i arriba al mar. Està format per materials antics Que sobresurten per la seva duresa.Conques sedimentàries: l’antic sòcol, per la Part oriental de la meseta, està enfonsat i sepultat sota enormes dipòsits de Materials que formen les conques sedimentàries. Una part d’aquests sediments Són aportats pels rius que circulen per la meseta. Als estrats superiors s’hi Va formar una coberta de roca calcària que va donar lloc a un relleu d’erms, Camps i costes.Serralades interiors de la meseta: es van formar durant el Moviment alpí (període terciari). L’antic sòcol es va fracturar, una part es va Aixecar i l’altre es va enfonsar (tectònica de la fractura).Vores muntanyoses De la meseta: es va formar durant el moviment alpí quan les plaques de l’escorça Terrestre va pressionar la vora de l’antic sòcol i el va fracturar en blocs. Els materials sedimentaris es van bombar, doblegar i plegar formant les Serralades que envolten la meseta.Les serralades interiors de la meseta: (sistema central i muntanyes de Toledo).Són part de l’antic sòcol, formades per Granits, pissarres i gneissos i tenen formes suaus i arrodonides.El sistema Central divideix la meseta. Està format per somosierra, guadarrama, gredós i Gata. Els blocs enfonsats formen valls i obren passos de muntanya alts i Nevosos.Les muntanyes de Toledo divideixen la submeseta sud en dues parts. Són Serres d’altituds modestes (uns 1400 metres), en les quals destaquen les serres De Guadalupe, Montanchez i San Pedró. Estan separades per corredors transversals.