Sociolingüística: la relació entre llengua i societat

Sociolingüística és la disciplina que estudia la relació que s’estableix entre llengua i societat i l’anàlisi de l’ús lingüístic que se’n deriva.

Neix als anys 50 als EUA / Lingüística à Paraules

Sociolingüística à Persones com a usuaris d’una llengua, actituds lingüístiques que ens mouen i prejudicis lingüístics

Comunitat lingüística

Grup humà que comparteix una llengua, normes d’ús i relacions que la diferencien d’altres comunitats / Interrelació lingüística à Comunicació interna entre tots els membres per cohesionar la societat / Actitud lingüística - Normes d’ús à Valoració d’una llengua que contribueix a una cohesió (o al contrari) / Integració simbòlica à Compartir elements simbòlics és un element clau per a la cohesió del grup. Acceptació de la normativa de la llengua (r. estàndard)

Àmbit d’ús

Diversos marcs socioculturals on la llengua és usada

Varia segons la situació en què es troben els parlants

Depèn de

Categoria de l’individu / Tema / Situació / Intenció

Normes d’ús

Cada varietat estableix quines varietats lingüístiques son adequades a cada àmbit d’ús

Moltes absurdes i impulsades per forces de l’estat à La gent les transgredeix intencionalment

Actituds lingüístiques

Poden afavorir a la cohesió i lleialtat de la comunitat

Poden introduir prejudicis que contribueixen a distorsionar el funcionament de la llengua i en fomenta l’autoodi (rebuig lingüístic envers la pròpia comunitat)

Contacte Lingüístic

Monolingüisme no és habitual a Europa (només Portugal, Islàndia i Albania)

Monolingüisme estatal à Acceptar una única llengua com a oficial (França)

Monolingüisme militant à A nivell de parlant. Persones es neguen a aprendre una segona llengua

Bilingüismeà Primera concreció del multilingüisme

Passiu (Es coneixen dos llengües però se’n usa una) - Actiu

B. Individualà Parlant capaç d’utilitzar dos codis lingüístics

Segons grau de coneixement i ús à Domini Simètric/Asimètric

Segons motivació i forma d’adquisició

Integrador à Voluntat d’integrar-se en una nova comunitat

Instrumental à Pels beneficis que en deriven de l’aprenentatge

Segons grau d’especialització

Ordenat à No interfereixen codis/Desordenat à Interferència entre codis

Segons les funcions que el parlant atribueix a cada llengua

Neutre / Diglòssic

B. Territorialà Espai que representa una sola unitat política però on hi ha zones diferenciades amb llengües diferents (Bèlgica)

B. Social

Afecta al col·lectiu d’un territori concret / L’alternança lingüística es regeix per unes normes d’ús desequilibrades i favorables a la llengua del poder (dominant)

Mite del Bilingüisme

Qui realment és bilingüe és el parlant de la llengua dominada, ja que el de la llengua dominant continuarà amb el monolingüisme, ja que no li fa falta aprendre una altra llengua

L’ús social de les dos llengües mai serà equilibrat

Molta gent parlarà un bilingüisme unilateral/passiu

La definició de bilingüisme moltes vegades s’utilitza per amagar l’obligació d’aprendre una segona llengua

El bilingüisme molts cops generarà una substitució lingüística

Conclusions bilingüisme

Només es pot aplicar amb correcció si ens referim a persones concretes

Si ens referim al conjunt d’una societat à Conflicte lingüístic/diglòssia (no B.Social)

Diglòssia

Diglòssia Interna (Ferguson)

Dos varietats d’una mateixa llengua s’utilitzen respectivament en àmbits formals (s’aprèn a l’escola) i informals (s’adquireix en el nucli familiar/social)

Repartiment clar i estable sense conflictivitat

Diglòssia Externa (Fishman)

Dos llengües diferents

Una per usos formals (llengua alta)

Una per usos quotidians (llengua baixa)

Bilingüisme diglòssic (provoca substitució lingüística) – diglòssia establerta (estableix idioma per comunitat de parlants; clero-llatí/poble-llengua pròpia)

Minorització lingüística

Procés de pèrdua d’àmbits d’ús a causa de la interposició d’una altra llengua

La llengua dominant es converteix en un filtre obligatori de totes les relacions que la comunitat recessiva exerceix amb la resta de societat

*Llengua minoritzada≠ Llengua minoritària*

Solucions conflicte lingüístic (contacte entre llengües, on lluiten pel domini d’àmbits d’ús)

Normalització lingüística / Substitució lingüística

Normalització lingüísticaà Refer les funcions d’una llengua per recuperar-ne els àmbits d’ús

1.Existència normativa + llengua estàndard (estandardització)

2.Creació d’un marc legal favorable à Lleis capaces de promoure l’ús de la llengua a recuperar i combatre’n els prejudicis

3.Recuperació d’una estructura política i de poder à Comunitat lingüística ha de tenir poder de prendre decisions

4.Implicació de la societat à Clau de l’èxit

La Mort de les Llengües

Una llengua desapareix quan se’n mor l’últim parlant competent

El procés de desaparició comença molt abans

Mai és un fet natural, sempre ve donat per causes extralingüístiques

Substitució Lingüística

Últim període d’un procés que comença quan una llengua forana intenta suplantar els àmbits d’ús d’una determinada llengua

Procés

Estructura o interferència lingüística

Primera fase à Afebliment del sistema lingüístic degut a un empobriment lèxic per la incorporació massiva de préstecs

Segona fase à Afecta a la gramàtica i fonètica. Els parlants de la llengua recessiva s’han convertit amb “subusuaris” (coneixements lingüístics insuficients per a resoldre les diverses necessitats comunicatives

Cos social

Primera fase à Bilingüització de la societat + jerarquització lingüística (repartiment desigual d’àmbits d’ús)

Segona fase à Els joves dominen la llengua dominant i tenen dubtes en la utilització de la recessiva. Afecta a la transmissió intergeneracional de la llengua

Tercera fase à Els parlants joves no asseguren la continuïtat de la llengua, i s’arriba a la substitució

Causes

Físiques

Lligada a la desaparició de tots els seus parlants (epidèmies, plagues...)

Socials

La llengua desapareix però la comunitat continua existint

Assimilació cultural à Forta influencia de una ll.dominant sobre una recessiva

Situacions que poden conduir-hi

Consolidació dels estats

Unitat nacional=Unitat lingüística à Monolingüisme oficial

S’utilitzen mesures coercitives

Pèrdua de poder

Societats descentrades à Perden poder de decisió sobre el seu desenvolupament futur

Inundació demogràfica à Processos colonitzadors

Una comunitat amb superioritat militar i el control del poder, aprofita per desmuntar les estructures socials de la cultura minoritària

Exèrcit

Servei Militar Obligatori à “Lengua nacional”

Mitjans de comunicació

Permeten la promoció de la llengua associada al poder

Escola

Generalització de l’escolarització à Control ideològic

Psicològiques à La desaparició està molt marcada per l’actitud dels parlants

Quan es comença el camí cap a la substitució es generen processos psicològics que determinen l’evolució (prejudicis, autoodi)

El procés no té un desenvolupament lineal i immutable. Els parlants, poden prendre consciència i actuar per tal de capgirar la discriminació, aconseguint una normalització lingüística