La societat en temps de Jesús: creences i grups marginats
Enviado por Chuletator online y clasificado en Religión
Escrito el en
catalán con un tamaño de 3,76 KB
Conceptes religiosos clau
El Regne de Déu
El Regne de Déu és la clau per captar el sentit que Jesús dona a la seva vida i per entendre el projecte que vol veure realitzat a Galilea i a tots els pobles. És un govern celestial que substitueix tots els altres governs i fa que es compleixi la voluntat de Déu tant al cel com a la terra.
«Us asseguro que si no torneu a ser com els infants, no entrareu al Regne del Cel.»
Els infants són els preferits per entrar al Regne de Déu.
Figures i grups del judaisme
Patriarques i profetes
- Abraham: Considerat el primer patriarca hebreu.
- Moisès: La seva història es troba a la Torà. Déu li va entregar els 10 manaments al mont Sinaí i va fer múltiples miracles a través seu.
Grups d'influència
Els escribes
No eren molts, però tenien una gran influència. Eren especialistes de la Llei (la seva missió era ensenyar-la i actualitzar-la). Actuaven com a guies espirituals del poble a través de l'Escriptura i tenien competència jurídica. També se'ls coneixia com a rabins.
Festivitats jueves importants
Pasqua Jueva (Péssah)
Durant aquesta festivitat, no s'han d'ingerir aliments derivats de cereals fermentats (jamets). En el seu lloc, es menja pa sense llevat (matzà).
Festa dels Tabernacles (Sukkot)
Se celebra entre octubre i novembre i té una durada d'una setmana.
Grups marginats a la societat del segle I
Determinats malalts, sobretot de la pell (considerats leprosos) i d'afeccions mentals o nervioses (qualificats de posseïts). Estaven apartats de tota vida social, fins i tot de la vida religiosa. Eren expulsats dels pobles i vivien sols o en grups als afores.
Els minusvàlids (coixos, cecs, paralítics, sords), sovint convertits en captaires. Els gentils o pagans (és a dir, els que no eren jueus) i els pecadors públics (prostitutes, adúlteres, etc.). Tots aquests eren discriminats per motius morals i religiosos.
Els publicans eren marginats perquè cobraven, per arrendament dels romans, els tributs sobre les mercaderies importades (impostos). Com que els diners cobrats havien de sobrepassar el tribut perquè els quedessin guanys, cometien molts abusos, i el poble en general els odiava i els tenia per lladres.
Els samaritans. Històricament, cal buscar el seu naixement en la mescla de poblacions que els assiris van situar en aquesta regió després de la caiguda del Regne del Nord, l'any 721 aC. Acceptaven la Torà, però tenien el seu propi temple a la muntanya del Garizim. Eren habitants de la província de Samaria, situada al centre de Palestina. Eren discriminats per la resta de jueus perquè negaven la rellevància del Temple de Jerusalem.
La dona no tenia els mateixos drets civils i religiosos que l’home. Una dona depenia totalment del seu pare fins als 12 anys (primera menstruació). A aquesta edat se celebraven les esposalles i un any més tard tenia lloc el matrimoni. A partir d’aquell moment, la dona passava a dependre del seu marit. Aquest podia divorciar-se o repudiar-la, però la dona no podia rebutjar el marit.
Al Temple, la dona no podia passar del pati reservat a les dones jueves. En el culte a la sinagoga o al Temple no tenia cap paper; tan sols es limitava a escoltar. No podien estudiar la Llei i el seu testimoni no era acceptat en els judicis. En resum, la dona era considerada com una menor d'edat i depenia sempre d'un home.