Societat de socors mutu

0.INTRODUCCIÓ

*Identificar les idees principals (3):

1.-Les transformacions al món del treball derivades del Capitalisme van comportar la formació de la classe obrera

2.-Els interessos de la classe obrera es contraposaven Als de la burgesia(beneficiària del nou sistema econòmic)

3.-Es van anar generantalternatives al liberalisme: -Doctrines socialisme,anarquisme –Organitzacions sindicats,partits polítics.

1-EL NEIXAMENT D’UNA NOVA SOCIETAT DE CLASSES:

Els 4 objectius D’aquest subapartat són:

Un nou Març de relacions laborals

Els orígens del món obrer

Els primers conflictes: el ludisme

La qüestió social

1.1-Un nou Març de relacions laborals:

El procés de Revolució industrial i d’implantació del liberanisme polític i econòmic van Transformar les relacions socials, per primer cop a Europa i , progressivament A la resta del món industrialitzat.

La desaparició de la desigualtat jurídica va comportar Que les diferències socials s’establissin essencialment en l’àmbit econòmic.

El factor que determinava la posició social es ha dir que Et deia a quina classe social pertanyies.

La burgesia tenien la propietat i el control de la Població, i eren els que constituïen els npus privilegiats. També eren els que Establien les condicions salarials i laborals, i influïen en les decicions Econòmiques i polítiques.

El proletariat industrial o agrari venien la seva força De treball i van esdevenir el nou grup social desfavorit. Depenien de la Burgesia per la supervivència i havien d’acceptar les condicions que els hi Imposaven.

Va sorgir un nou tipus de conflicte social el qual va ser El conflicte de classes, el qual possava l’emfasi. Es a dir en la conquista de La igualtat i la llibertat legal i en la lluita per reduir les desigualtats Socials econòmiques.

1.2-ELS ORÍGENS DEL MÓN OBRER:

Els obrers industrials una part d’ells provenien d’antics Treballasors manuals i petits artesans urbans. I la majoria eren pagesos que Havien emigrat a les ciutats buscant feina.

Les condicions del treball dels primers temps van ser Molt difícils Ja que les jornades eren esgotadores, treballaven en ambients Laborals molt durs, estaven sotmesos a una disciplina estricta, tenien uns Salaris molt baixos i per sobreviure treballaven també les dones i els infants Amb salaris molt mes baixos.

A la ciutat, els Pagesos proletaritzats havien perdut els seus referents, es a dir els horaris i El ritme de treball ja no depenien de la llum solar o de l’estació de l’any, Sinó del rellotge i del capatàs de la fàbrica. Els anciants i els infants no Eren ajuda en les tasques agrícoles, sinó una boca a alimentar. Els costums, Les festes o les relacions socials agràries, forjades durant segles, van Desaparèixer. Per tant els obrers van viure els primers temps, una situació de Desconcert.

A més l’existència de lleis antiassociatives impedien Qualsevol mena d’associació de Treballadors per defensar els seus interessos, com les combinations acts Angleses, i la llei de chapelier.

1.3-Els primers conflictes: el ludisme:

La nova organització del treball i la introducció de Màquines va deteriorar les condicions laborals, i va provocar una pèrdua de Llocs de treballs. Aquesta situació va fer que durant la primera del Segle XX Es produïssin nombroses propostes contra el nou sistema fabril, i la Impossibilitat d’organitzar-se legalment dels assalariats es a dir de revoltes Espontànies i violentes, sovint les seves accions anven contra les màquines ja Que les consideraven responsables de l’atur i reducció dels salaris, i també Contra els amos i el govern que els protegia. Aquesta primera forma D’organització de resistència dels obrers es va anomenar ludisme.

1.4- la qüestió social:

A la primera meitat del Segle XIX era evidència que la societat liberal i industrial havia generat noves desigualtats, com ara un gran Nombre d’intel·lectuals i artistes van pendre consciència de la ,misèria i Desemparança de la classe treballadora i la violència social que ghenerava el Seu descontentament. A causa de tot això va néixer la qüestió social.

4

La primitiva legislació liberal no contemplava cap tipus De normativa que regulés les relacions laborals i prohibia de manera explícita L’associació obrera perquè es considerava contrària a la llibertat de Contractació. Davant d’aquesta situació, les primeres manifestacions de Protesta contra el nou sistema industrial van prendre un caràcter violent, Clandestí i espontani. Així, a Espanya, la destrucció de màquines i fàbriques Per part de diversos col·lectius obrers ja va iniciar-se en la dècada de 1820, fet Que mostrava el rebuig als nous invents incorporats a les màquines i que Limitaven cada cop més els llocs de treball. El ludisme era la primera Expressió de rebel·lia obrera contra la introducció d’unes màquines a les quals S’atribuïa la responsabilitat de la pèrdua de llocs de treball i de la minva Dels jornals. Així, el 1821, els treballadors de la indústria artesana de les Localitats de la rodalia d’Alcoi van assaltar la ciutat i van cremar els Tallers mecànics. L’incident ludista més rellevant, però, va ser l’incendi, L’Agost de 1835, de la fàbrica Bonaplata a la ciutat de Barcelona, el primer Vapor que havia funcionat a Espanya.

Ben aviat, els treballadors catalans s’adonarien que L’origen dels seus problemes no eren les màquines, sinó les duríssimes Condicions de treball que imposaven el propietaris, i l’eix de la protesta Obrera va passar a centrar-se en les millores laborals i la defensa del dret D’associació. Així, el sindicalisme obrer a Espanya va néixer entre els Treballadors de la indústria tèxtil catalana. Des de 1838 diverses comissions D’obrers barcelonins van reclamar reiteradament al capità general de la Província, i sense resposta, l’autorització per associar-se. D’aquesta manera, A partir de 1839, es permetria l’existència d’associacions d’ajuda i socors de Caràcter mutualista. Sorgia així un primer associacionisme obrer i es creaven Les primeres associacions de socors mutus, a les quals els obrers lliuraven una Petita quota per assegurar-se una ajuda en cas d’atur o de malaltia, i l’assistència Dels seus familiars en cas de mort.

Cap a la dècada de 1840, a Catalunya, la decisió dels Fabricants tèxtils d’augmentar la mida de les peces fabricades sense modificar La remuneració dels treballadors va comportar l’inici de les protestes obreres, Perquè, de fet, s’estaven retallant els salaris. Per coordinar les accions de Protesta i negociar amb els patrons es van elegir comissions de representants. D’aquest moviment de protesta van néixer, el 1840, la Societat de Teixidors (encarregada de les reivindicacions laborals) i l’Associació Mútua de Teixidors De Barcelona (amb un caràcter de societat mutualista).

Aquests primers sindicats eren federacions d’oficis i, a Semblança dels que havien articulat els teixidors, van anar creant-se per a D’altres sectors (filadors, blanquejadors, impressors, etc.). Els treballadors Pagaven una quota, que no només es dedicava a qüestions de protecció social Sinó que també anava destinada a mantenir una caixa de resistència per a pagar El jornal en cas de vaga. D’aquesta manera, entre 1840 i 1868, l’obrerisme Desenvoluparia les seves primeres activitats pròpiament sindicals. Eren una Combinació de sindicats i d’associacions de socors mutu amb uns afiliats que, Habitualment simpatitzaven amb els corrents polítics republicanistes, i Propugnaven el cooperativisme com a alternativa a la iniciativa provada i L’explotació patronal.

La vaga va ser el principal instrument que els obrers van Utilitzar per a forçar negociacions amb la patronal. Així, entre els anys 1840 I 1843, durant l’etapa progressista de la regència d’Espartero, els moviments Vaguistes van ser força nombrosos. Tanmateix, els patrons catalans no van veure Mai amb bons ulls el fet que els obrers poguessin associar-se i molt menys les Seves activitats en defensa dels drets dels treballadors i van pressionar els Diferents governs perquè les prohibissin, cosa que van aconseguir durant la Dècada moderada (1844-1854).

Durant el Bienni Progressista (1854-1856) va obrir-se un Període de permissivitat amb les associacions dels treballadors i el moviment Obrer va conèixer una onada d’efervescència i radicalització, estimulat per la Crisi econòmica i l’encariment dels aliments. Així, el primer conflicte Important va esclatar a Catalunya amb la vaga contra les selfactines del 1854, Una reacció violenta, amb crema de fàbriques i màquines, contra la introducció D’aquestes noves màquines de filar que consideraven que prenien llocs de Treball als obrers. La repressió de la vaga va ser extraordinàriament dura i va Generar un moviment de solidaritat a totes les empreses tèxtils que va atemorir Les autoritats i va forçar els patrons a augmentar els salaris.

L’auge del moviment reivindicatiu després d’apuntar-se Aquesta victòria va indignar els patrons que van reclamar al govern l’aplicació De mesures repressives contra el moviment obrer. Així, el govern va prohibir Les associacions obreres, va declarar l’estat de setge i va executar Josep Barceló, un important líder obrer del període. A més, els patrons, per la seva Banda, van suspendre els convenis col·lectius signats després de la vaga de les Selfactines i van imposar l’acomiadament lliure dels obrers.

En aquest context, el 1855, va declarar-se a la ciutat de Barcelona la que és considerada com la primera vaga general de l’Estat Espanyol, en la qual els obrers van exigir el reconeixement del dret D’associació, la limitació de la jornada laboral amb un horari fix, la creació De jurats mixtes per a solucionar els conflictes laborals i el dret a ingressar En la Milícia Nacional, de la qual estaven exclosos. Les propostes obreres no Van ser acceptades i el conflicte només finalitzaria amb la intervenció de L’exèrcit.

El retorn dels moderats al poder suposaria la prohibició De totes les associacions obreres mitjançant un decret de l’any 1857. Tot i el Desengany del Bienni Progressista, estem davant d’un obrerisme que encara Confiava en el progressisme polític com a força que podia solucionar els seus Problemes. Així, durant anys va existir una certa simbiosi entre les lluites Obreres i el moviment radical de renovació política i el cooperativisme va Mantenir-se com a model d’organització obrera hegemònic a Espanya fins els anys Del Sexenni Democràtic.

Trade Union és la denominació en llengua anglesa per als sindicats Obrers, així com tradeunionism ho és per a moviment sindical o sindicalisme. La Seva traducció literal és "uníó de comerç". És molt àmpliament Utilitzat en anglès per referir-se a les institucions britàniques, especialment Per la bibliografia historiogràfica.

El moviment obrer britànic va sorgir amb la Revolució Industrial, primer com a resistència a la pròpia industrialització (ludisme) i Després com a defensa dels drets dels treballadors, sotmesos a les dures Condicions de proletarització que imposaven les condicions de treball a les Fàbriques, sense que el salari, la jornada laboral o altres condicions de Treball, poguessin ser objecte de negociació col·lectiva. La derogació en 1824 De les Combination Acts de 1799-1800, que prohibien les associacions, va Permetre el desenvolupament de les Trade Unions, organitzades sectorialment (sindicat d'ofici o sindicat de ram).

Associacions de Socors mutus

Associació d’ajuda mútua. Fou el primer tipus d’organització obrera. Les societats de socors mutus Actuaven com a societats de resistència i provenien, a vegades, d’antigues Formes de protecció dels artesans per oficis; ajudaven el treballador en cas de Malaltia o d’atur i van organitzar les primeres vagues gràcies al cobrament de Quotes, que permertiuen crear caixes de resistència

La industrialització i l'arribada del capitalisme no va Portar la felicitat a tothom com semblava previsible al començament de les Revolucions burgesa i industrial. Els economistes més clàssics com Adam Smith Van escriure que l'augment de producció seria beneficiós per a la humanitat. Kropotkin (un dels pensadors de l'Anarquisme) en la "conquesta del Pa" escrivia que la industrialització, la maquinària, etc. Anava a Portar-nos un temps als éssers humans en els quals caldria treballar dues o Tres hores al cap del dia ja que suposadament les màquines farien que els homes Treballessin menys. La reducció de la jornada de treball i el repartiment de Beneficis no vindria amb la maquinària, l'augment de producció, etc. Veiem Doncs que el capitalisme suposa un factore negatiu per a la població. Hi ha Historiadors que consideren que amb l'arribada de l'industrialisme van millorar Les condicions de vida de la classe obrera. D'altres, però, consideren que les Condicions van empitjorar a conseqüència de la industrialització a Anglaterra. Els treballadors a Anglaterra vivien principalment en els soterranis de les Cases, que eren llogats a aquesta gent que venia normalment del medi rural. Les Cròniques ens explica que en alguns d'aquests soterranis vivien 7 o 8 famílies Amb els seus respectius nens i que les epidèmies, la fam, el fred, afectaven Moltíssim a aquesta gent. Es sobrepassava bastant la jornada laboral de 10 Hores. L'opi era barat i no només el prenien els obrers sinó que l'hi donaven Als nens perquè no ploressin. Davant aquestes conseqüències socials sorgiran Una sèrie de pensadors, la majoria francesos tot i que també alguns anglesos, Que entraran en el que s'anomena el socialisme utòpic, anomenat així perquè Eren idees difícils de posar en pràctica. Graco Babeuf amb el "Manifest Dels Iguals". Es considera un comunista primitiu la història del pensament Social. Tots els seus seguidors van acabar sent guillotinats en l'època de la Reacció thermidoriana. França i Anglaterra alberguen gairebé la totalitat dels Pensadors utòpics que són crítics contra la burgesia i el capitalisme. Analitzaven com la burgesia es enrriquecía amb l'explotació dels treballadors. Engles va ser un dels que també van estudiar aquest pensament utòpic que havia Estat en certa mesura una de les font de les que va beure el marxisme. És un Dels grans escriptors del Segle XIX de les condicions de vida de la classe Obrera i també per la importància que té a l'hora d'analitzar el socialisme Utòpic.

Els pensadors:

Owen (1771-1858):

Era un empresari que va viure els esdeveniments de la Revolució francesa i la consolidació del capitalisme en els primers decennis Del XIX. Creia en la virtut de l'educació, en la filantropia patronal, en el Cooperativisme, el socialisme mutialista, etc. És un empresari que a la seva Planta de producció posa biblioteques, guarderies, etc. Considerava que un Treballador format, que descansava i menjava bé, tindria una actitud millor i Estaria millor. És el menys utòpic de tots perquè va posar en pràctica totes Aquestes apreciacions en la seva pròpia empresa. Va influir en l'organització Sindical posterior a Anglaterra. El utopisme d'Owen radicava que intentava Influir en els empresaris no en els obrers, però clar, els empresaris volien el Màxim de beneficis, lògicament.

El comte Saint Simon (1769-1825era un aristòcrata del Qual destaquem la seva passió per la ciència, les enginyeries i el progrés humà Que vindria de la mà d'empresaris i treballadors molt laboriosos però mai Enfrontats com a classe social. Defensava la indutrialización. L'antagonisme ho Entenia com conflicte entre "treballadors" i "ociosos". Va Publicar en 1821 "Sobre el sistema industrial".

Charles Fourier (1772-1837)

Exposava una doctrina d'interpretació universal, una Crítica aguda al capitalisme i una alternativa d'associació voluntària. Aspirava al fet que comunitats trucades falansteris portessin la transformació Social per les seves formes de vida comunals i cooperatives. Va publicar "El nou món industrial". Els falansteris eren veritables palaus. S'assemblen A les construccions actuals dels blocs d'habitatges, és a dir, molts habitatges En poc espai. Criticava i detestava l'estructura de família en la societat per Ser alguna cosa burgès i no tenir res a veure amb el socialisme. Per això parla De planta de menjador, planta de convidats, planta per a gent que treballaria Al menjador, planta per als nens, etc.

el luddismo un moviment espontani que portaria a destruir Les màquines que estaven d'una banda provocant l'atur i beneficiant els Patrons. En un primer moment vam parlar de robatoris i accions individuals. Es Reunien treballadors i s'escrivien unes cartes anònimes que signaven com Swing, Un mític capità exigint utilitzar menys màquines, augments de sou, etc., dient A més que cremarien les seves cases, fàbriques si no ho feien.

Les Conseqüències Socials

La industrialització i l'arribada del capitalisme no van Portar la felicitat a tothom com semblava visible al principi de les Revolucions burgeses i de la revolució industrial. Hi va haver gent desplaçada I en tot cas molt afectada per aquests nous processos polítics i econòmics. Els Economistes més clàssics havien explicat i analitzat que l'augment de la Producció seria beneficiós per a la humanitat. Alguns escriptors com Kropotkin A "La conquesta del pa", parlava que ja hi hauria temps per anar al Cinema, anar al teatre, anar a formar-se, etc., ja que l'augment de la Producció i de la maquinària disminuïa el treball de l'home.

Els utòpics:

Babeuf amb el seu "Manifest dels iguals" pretenia acabar amb el Directori i restablir La Constitució de 1793 i l'abolició de la propietat privada. Va ser executat Quatre anys més tard. A França ia Anglaterra és on es troben la totalitat dels Pensadors utòpics. Són sobretot crítics amb el capitalisme, contra la burgesia Que veuen com es beneficia de l'explotació dels treballadors.

ludisme:es tractava primer de robatoris, incendis, Amenaces escrita, realitzades en accions individuals. Es passa a la destrucció De màquines de forma més o menys coordinada. En el primer quart del Segle XIX Va ser una pràctica comuna a Anglaterra i a partir de 1830 es produeix una Onada ludista.

El naixement del sindicalisme: va partir dels nuclis D'artesans i obrers qualificats. De 1799 i 1800 a Anglaterra estaven prohibides Les associacions i fins 1824 no es produeixen els primers sindicats del tipus Trade Unions. Els sectors més conservadors pressionen perquè la legislació laboral Limiti aquesta llibertat d'associació aprovada en 1824. Cinc anys després, el 1829, Owen, de tornada d'Amèrica va començar a impulsar els sindicats: la Uníó De Filadors va sorgir en 1830 i la Uníó de les classes Obreres de 1831.

El cartisme apareix en una data (1838) en la qual ja S'han constituït els primers sindicats moderns com a tal. La reivindicació és Una carta, coneguda com la Carta del Poble, amb uns punts i uns objectius Fixos. Va funcionar durant 10 anys, coincidint amb la revolució del 48 a França, sent molt reivindicativa.

7-EL MOVIMENT OBRER: DES DELS INICIS FINS AL 1848

1.1 D'artesans a proletaris.- Amb la llibertat de Producció, els artesans van perdre els privilegis per transformar-se en Proletaris, sense cap propietat més que la seua prole (fills) i necessitats de Feina, contractats pel propietari de la fàbrica per complir la jornada laboral A canvi d'un salari. Es va configurar una nova classe obrera i un nou ordre Laboral: jornades de fins a 15 hores, ritme de treball constant, aplicat també A dones i xiquets, disciplina i salaris baixos. De tota manera, el procés de Mecanització també va portar a l'atur amplis sectors de treballadors manuals (els telers manuals anglesos van passar de 800.000 treballadors en 1800, als Escassos 200.000 l'any 1834).

1.2 Els primers conflictes i el luddisme.- Els Treballadors van patir uns governs cada vegada més repressius fins la Prohibició de les associacions obreres tant a França (Llei Le Chapelier, 1791) Com a Anglaterra (Combination Acts, 1799-1800). En paral·lel es desenvoluparen Moviments radicals que reclamaven reformes democràtiques, drets i llibertats. El 1811 van ser incendiats a Nottingham més de 60 telers com a protesta per la Violència de l'exèrcit al reprimir una manifestació: la destrucció es va Associar a un dirigent obrer, Ned Ludd, que prompte va ser mítificat usant els Seu nom a tota Europa en cartes d'amenaça als empresaris ja que consideraven Que les màquines provocaven l'atur: el luddisme arribà fins Alcoi (1820) i Barcelona (1835).

1.3 El socialisme utòpic.- S’alçaren veus per denunciar Les injustícies del nou sistema capitalista i proposar altres formes D'organitzar la societat, durant la primera meitat del Segle XIX, que reberen El nom de socialisme utòpic. També hi havia ideòlegs, com ara Babeuf i Blanquí, Que consideraven que només l'acció violenta d'una minoria podia implantar una Dictadura revolucionària per aconseguir la igualtat social. Però la majoria Creia en una transformació social pacífica per mitjà de l'educació en les noves Idees, així Charles Fourier va crear falansteris o agrupacions comunitàries on Se compartia tot, treball i formació, en règim de propietat col·lectiva. El Màxim exemple fou el disseny d'Icària (per Étienne Cabet), sense èxit, un país Imaginari on s'acomplia el somni comunista d'una igualtat social completa. Robert Owen va assajar noves fòrmules, amb cooperatives, sense propietaris ni Salaris, a la seua fàbrica tèxtil d'Escòcia d'on va haver de traslladar-se als Estats Units degut a les pressions rebudes.

1.4 El naixement del sindicalisme.- Els obrers van sentir La necessitat de crear organitzacions pròpies de treballadors per fer front a La societat capitalista amb el cooperativisme i el col·lectivisme. Així van Nàixer les societats de socors mutu que ajudaven els treballadors en cas de Malaltia o atur i van organitzar les primeres vagues gràcies al cobrament de Quotes que els permetien crear caixes de resistència i van aconseguir L'abolició de les Combination Acts (1824), consolidant el dret d'associació. Es Creà l'Associació Nacional per a la Protecció del Treball (1830) per coordinar Els sindicats i associacions de diferents rams i fer campanya en favor del Sufragi universal. Però el fracàs en l'acció política va posar fi a L'associació i va obrir un nou període de debat que portà la formació de la Great Trade Union (GTU) per agrupar la majoria de sindicats de l’Estat, Impulsar accions reivindicatives i crear cooperatives de producció per avançar Cap a una nova societat. Fruit d'aquestes iniciatives va ser l'expansió del Sindicalisme a França (Uníó Obrera, 1843) i Espanya (Associació de Treballadors De Barcelona, 1840).

1.5 El cartisme.- Va ser a la Gran Bretanya on, per Primera vegada, el moviment obrer es va organitzar al voltant d'un projecte Polític propi: el cartisme, convençuts que la participació en política era L'única via per poder canviar les lleis i intervenir en les relacions laborals. La Carta del Poble (1838) va ser elaborada per laWorking Me'ns Association amb els objectius D'aconseguir el sufragi universal masculí i secret, un sou per als diputats que Possibilitara als treballadors participar en política i una reuníó anual del Poder legislatiu. Per poder presentar-la a la Cambra dels Comuns (Parlament), Van haver de recollir tres milions de signatures (1842) que no van canviar la Decissió de rebutjar-la per part del Parlament però, això sí, va significar un èxit parcial amb una primera reducció de la jornada laboral a 10 hores (1847) i Aconseguir la conscienciació de nombrosos treballadors per mobilitzar-se i Sindicar-se.

1.6 L'experiència revolucionària del 1848.- El Protagonisme dels obrers es va desplaçar de Londres a París. Els obrers van Trobar en la burgesia els aliats per implantar la República, però no per portar Endavant les demandes de reformes socials, la qual cosa portà a una revolta Popular que va ser reprimida durament per l'exèrcit. L'experiència del fracàs Portà les associacions obreres a qüestionar si una república burgesa podia Assumir els interessos del treballadors, obrint les portes a nous plantejaments Doctrinals i posant fi a l'actuació interclassista. ELS GRANS CORRENTS IDEOLÒGICS DE L'OBRERISME

2.1 El marxisme.- Pren el nom de l'alemany Karl Marx (1818-1883) que, juntament a Friedrich Engels, va qualificar el primer Pensament socialista d'utòpic i va elaborar la teoria del socialisme científic (també socialisme real o comunisme) que, en realitat, era un programa d'acció Per a canviar la societat (els filòsofs no han fet més que interpretar el món, Del que es tracta és de transformar-lo). El primer referent del seu corpus Doctrinal va ser el Manifest Comunista (1848) publicat a Londres durant la Vigília de la Revolució (proletaris del món, uniu-vos) i, més endavant, El Capital (1867), la seua obra fonamental. Descansa sobre tres eixos: l'anàlisi Del passat (esclavisme, feudalisme, capitalisme) per la lluita de classes, la Crítica del sistema capitalista (l'explotació burgesa és inherent al Capitalisme, ja que el treball de l'obrer genera una plusvàlua o benefici Superior al salari que percep) i la necessitat d’un projecte de futur que és la Societat comunista a la qual s'arribaria mitjançant una situació transitòria de Dictadura del proletariat per aconseguir la desaparició de les classes socials.

2.2 L'anarquisme.-És un conjunt de teories i moviments per oposar-se i abolir tota classe De govern o autoritat obligatòria, buscant la sobirania individual, contracte Pacífic, associació lliure, institucions voluntàries, és a dir, un ordre lliure Acordat sense coacció entre particulars. Així el francés Pierre-Joseph Proudhon Considerava la propietat un robatori i defensava la superació del capitalisme Mitjançant un sistema social basat en el treball autònom, el mutualisme i el Cooperativisme, al marge de qualsevol partit polític (el qual significava fer Política, però d'una forma novedosa) o autoritat. El rus Mikhaïl Bakunin (1814-1876) va plantejar que tots els oprimits de la societat (llauradors, Artesans, proletariat industrial, etc.) acabarien provocant una revolució Espontània o lluita de masses contra l'explotació amb l'objectiu de destruir L'Estat i crear una societat igualitària a partir de la lliure associació en Comunes (unitats associatives més petites). L'ideari anarquista llibertari S'assentava en la llibertat individual, la solidaritat social, la crítica a la Propietat privada, la defensa de la propietat col·lectiva i l'oposició a tota Mena d'organització jeràrquica (religiosa, política, estatal).Sobre els mitjans per aconseguir-ho, les Propostes van des de l’individualisme, el col·lectivisme, el mutualisme, L’anarcocomunisme i l’anarcosindicalisme fins el terrorisme (dins de la Propaganda pel fet), mentre d'altres el rebutjaven, sent partidaris de l'acció Col·lectiva en un sindicat de treballadors i de les accions reivindicatives D’enfrontament directe amb els propietaris dels mitjans de producció.

L'ÈPOCA DE LA PRIMERA INTERNACIONAL (1864-1881)

3.1 L'Associació Internacional de Treballadors.- Es va Crear a Londres (1864), organitzada en seccions nacionals amb un Consell General dirigit per Marx (autor dels estatuts i del manifest inaugural): L'emancipació de la classe obrera l'havien de realitzar els propis Treballadors, conquistant el poder polític per eliminar la societat burgesa. Els primers congressos es van celebrar a Ginebra (1866), Lausana (1867) i Brusel·les (1868) on s'acordà impulsar les vagues i mobilitzacions obreresper reduir la jornada laboral, suprimir el Treball infantil, millorar les condicions laborals de la dona, fer desaparéixer L'exèrcit permanent i socialitzar els mitjans de producció. Però des del 1869 Hi havia discrepàncies internes, sobre tot entre Marx i Bakunin, ja que els Acords de l'AIT reflectien, literalment, les posicions del primer, mentre Bakunin defensava l'abolició de l'Estat i no la seua conquesta, així com L'autonomia de les seccions, tot acusant Marx de dictatorial: als països Industrialitzats eren marxistes (Anglaterra i Alemanya), mentre als estats més Agrícoles es decantaven per les tesis bakuninistes (Espanya, França i Itàlia).

3.2 La Comuna de París (1871).- La tensió política i Militar entre França i Alemanya va esclatar al 1870, malgrat el pronunciament De la Internacional contra la guerra. Després de la batalla de Sedan, l'exèrcit Alemany va arribar a París tot enfonsant l'Imperi de Napoleó III (fet presoner De Bismarck). El 1871 es formà un govern conservador encapçalat per Tiers per Preparar la capitulació davant els alemanys. Fou aleshores quan es va produir Una insurrecció de les classes populars que, amb els aldarulls, va crear un Buit de poder perquè el govern es va refugiar a Versalles. Aleshores es van fer Unes eleccions que portaren a la formació de la Comuna de París (març-maig), un Govern del poble que responia a l'ideal d'una república democràtica i social Que va organitzar la resistència davant els alemanys, mentre imposava unes Reformes que serien el referent del moviment obrer: nacionalització dels béns Del clergat, reforma de la justícia, substitució de l'exèrcit per milícies Populars, abolició de la policia, lliurament d'empreses abandonades a Cooperatives obreres, ensenyament laic i gratuït, etc. Però al maig, les tropes De Versalles i dels prusians van aconseguir prendre París amb una repressió Duríssima (milers d'afusellaments, detencions i deportacions) que va Desarticular l'obrerisme francés.

3.3 Crisi i dissolució de la Internacional.- L'enfrontament ideològic entre Marx i Bakunin, la guerra francoprussiana i la Derrota de la Comuna van portar a la crisi del moviment obrer, ja que l'AIT, Acusada d'instigar la insurrecció, va ser il·legalitzada i els seus membres Perseguits. Però la ruptura no es formalitzà fins el Congrés de l'Haia (1872), Quan els marxistes ratificaren la decisió de formar partits obrers nacionals Com a nova forma d'organització del proletariat, mentre els bakuninistes van Ser expulsats i van formar la Internacional Antiautoritària (que només va durar Fins el 1881). L'AIT va traslladar-se a Nova York on es va dissoldre el 1876. SINDICATS DE MASSES I PARTITS OBRERS (1881-1914)

4.1 Els avanços del sindicalisme.- El creixement del Capitalisme va propiciar l'augment del proletariat industrial que, per primera Vegada en la història, superava la població agrària en alguns països d'Europa i Significava la consolidació del sindicalisme: al començament del Segle XX, més De 4 milions d'adherits a Anglaterra i més de 2 milions a Alemanya que van anar Imposant la pràctica de la negociació col·lectiva per tal fixar salaris i Condicions de treball i van aconseguir les primeres legislacions laborals en Quant a: xiquets i dones (el 1892 ja s’exigia una edat mínima de 12 anys i, en La mateixa dècada, es va prohibir el treball nocturn femení i es va implantar El repòs obligatori després del part), assegurances obligatòries (Alemanya, França i Anglaterra les van establir per a casos de malaltia, accident, Invalidesa i vellesa i el 1908 els anglesos indemnitzaven per llei els aturats) I jornada laboral (a finals del Segle XIX s'establí la jornada de 10 hores, Però fins després de la 1ª Guerra Mundial no va arribar la de 8 hores actual).

4.2Partits i sindicats socialistes.- Recollint les Experiències de la 1ª Internacional, el 1875 es creava el Partit Socialdemocràta Alemany (SPD) amb un programa d'inspiració marxista que Pretenia conquistar el poder a través de l'acció revolucionària per implantar Una societat socialista. D'una banda, pretenia realitzar reformes democràtiques I socials i, d'altra, millorar les condicions de la classe obrera, arribant al Poder el 1912 i potenciant la creació de sindicats nacionals com ara la Uníó General de Sindicats (1892), de característiques semblants a la Uníó General de Treballadors (UGT) creada a Barcelona (1888). A Anglaterra, les Trade Unions Council tenien 3 milions d'afiliats i aspiracions polítiques canalitzades pels Liberals (whigs) fins l'aparició del Partit Laborista (1905) de clara Orientació socialista a partir de 1918.

4.3 Els camins del socialisme.- El socialisme va nàixer Amb una polèmica cada vegada més intensa, segons creixia. El SPD alemany es va Expandir cap a sectors de les classes mitjanes i va afavorir el predomini de la Pràctica parlamentària en detriment de l'acció revolucionària, mentre el Creixement econòmic difuminava la perspectiva de crisi del capitalisme i Allunyava l'horitzó de la revolució. El revisionisme dels postulats de Marx fou Impulsat per Eduard Bernstein que constatava la millora de les condicions de Vida dels obrers i les reformes socials guanyades amb la participació política Quedemocratitzaven la societat. En Canvi, el sector majoritari del partit, liderat per Karl Kautsky, acceptava les Pràctiques reformistes però mantenint la retòrica revolucionària, mentre Rosa Luxemburg defensava la revolució proletària, com faria Vladimir Ilitx Ulianov, Lenin, responsable de l'escissió bolxevic (1903) i protagonista de la Revolució Soviètica de 1917. A França, el revolucionari ortodox Jules Guesde s’enfrontava A Jean Jaurés que col·laborava amb els progressistes, fins l'any 1905 quan es Van unificar en la Secció Francesa de la Internacional Obrera (SFIO). A Espanya, el PSOE (1892) de Pablo Iglesias mantenia una posició de classe Radical, contrària a la col·laboració amb la burgesia i vinculada estretament a La UGT, mentre es fundava el Partit Socialista a Itàlia el mateix any

4.4 Les pràctiques de l'anarquisme.- També va seguir Camins diversos. Al Congrés de Londres (1881) s'aprovà l'ús de la violència Individual (contra l'Estat, l'Església i la burgesia, considerats responsables De la misèria dels treballadors) per a divulgar l'ideari anarquista (propaganda Pels fets) per davant de l'oral i l'escrita. Així s'emprengueren un seguit D'actes terroristes que portaren a l'assassinat, entre d'altres, del president Espanyol Antonio Cánovas del Castillo (1879), del president francés Sadi Carnot (1894), de l'emperadriu d'Àustria Sissí (1898) o del president nordamericà William McKinley (1901). L'anarcocomunisme fou considerat el corrent més Radical (vinculat o no al terrorisme) amb el príncep rus Piotr Kropotkin (un Acte pot, en uns pocs dies, fer més propaganda que milers de pamflets) i L'italià Errico Malatesta (que considerava la 1ª Guerra Mundial una simple Lluita entre bàndols igualment imperialistes i procapitalistes, cosa que el Distancià del primer) com a màxims representants que s'oposaven a la formació De sindicats i al darwinisme social propugnant el valor de la llibertat, la Igualtat i l'absència de jerarquies tot defensant l'ensenyament com a factor Decisiu per al canvi social. En canvi, del sindicalisme anarquista va nàixer L'anarcosindicalisme que, segons la Carta d'Amiens (1906), va ser definit com a Sindicalisme revolucionari, autònom dels partits polítics i basat en l'acció Directa dels obrers que a França va quallar en la Confederació General del Treball (CGT) i a Espanya en la Confederació Nacional del Treball (CNT) nascuda El 1910. LA SEGONA INTERNACIONAL

5.1 Fundació i objectius.- La Segona Internacional es va Fundar a París (1889) durant el centenari de la Revolució Francesa com una Organtizació ideològicament homogènia ja que només va incorporar socialistes. El 1900 es creà un Buró Socialista Internacional (Brusel·les) que reclamava la Jornada de 8 hores, l'abolició del treball infantil, l'extensió de la Democràcia, l'evolució pacífica cap a la presa del poder, la regulació del Mercat laboral, la fi de la discriminació sexual, etc. I creen els símbols de Moviment obrer com l'Himne, la celebració de l'1 de maig i s'impulsa la Conferència Internacional de les Dones Socialistes (1907).

5.2 Els grans debats.- Mentre per una banda es condemnava El revisionisme, d'altra s'acceptava la presència socialista en governs Burgesos només en cas de necessitat extrema, es reafirmava la lluita de classes Com a base de l'acció política i social, però seguien les contradiccions i els Debats entre els que defensaven pràctiques reformistes i els que prioritzaven L'acció revolucionària per aconseguir l'objectiu final. El colonialisme fou Denunciat com una altra forma d'explotació capitalista (Congrés de Stuttgart), Mentre un sector es limitava a criticar la barbàrie dels colonitzadors, però Trobava un factor positiu de civilització. També es rebutjà la guerra als Congressos de Copenhaguen (1910) i Basilea (1912), però quan va començar la Primera Guerra Mundial (1914) la majoria de partits socialistes van sucumbir a L'eufòria patriòtica (uníó sagrada de socialistes i burgesos davant l'enemic de La nació).

5.3 Crisi i divisió del moviment socialista.- Les Divergències entre revolucionaris i reformistes van forjar tres grups: els Patriotes, els pacifistes moderats (neutrals) i els revolucionaris que Pretenien la conversió de la guerra en revolució proletària (Rosa Luxemburg, Lenin i l'italià Antonio Gramsci), tesis materialitzades pels boxevics que Formalitzaren l'escissió comunista i l’organtizació pels soviètics d’una nova Internacional Comunista (Komintern) que va donar el cop de gràcia a la Socialista que s'hauria de reorganitzar sobre bases diferents.