La Societat i el Sistema Polític: Una Guia Completa

Viure en Societat

Des dels temps més antics, els éssers humans convivim en grups organitzats. Cada persona, des del moment de néixer, forma part d'un col·lectiu humà. La família és l'expressió més simple de grup humà. Alhora, la família forma part d'un grup més ampli, la societat. Els termes poble, país, nació sovint són equiparables al concepte societat:

1. Un poble és qualsevol societat estructurada que comparteix un territori, uns lligams culturals, uns governants o unes institucions polítiques.
2. El terme país es refereix generalment al territori on viu un poble o una comunitat humana que presenta característiques pròpies.
3. Una nació és un conjunt de persones que integren una societat humana establerta històricament en un territori.

La Sobirania

Els ciutadans d'una col·lectivitat determinada, pel sol fet de formar-ne part, estan obligats a complir unes normes socials establertes. El conjunt de normes o lleis, la manera com han estat creades i les institucions que s'encarreguen de redactar-les, aplicar-les i vigilar que no siguin vulnerades formen el que s'anomena sistema polític.

L'Estat

L'Estat és el conjunt d'institucions o d'organismes d'un sistema polític, el sistema amb què es governa una societat. L'Estat encarna l'autoritat en una col·lectivitat humana. Hi ha dos models:

1. L'estat democràtic està basat en la sobirania nacional, en el respecte i en el reconeixement de la voluntat de totes i cada una de les persones que habiten un territori, i es representa mitjançant les eleccions.
2. L'estat totalitari està basat en el control de la sobirania per part d'una elit o d'un grup social determinat que no ha estat elegit de manera democràtica.

L'Organització Territorial de l'Estat

1. L'estat unitari està basat en la configuració d'un únic centre de poder polític. Es tracta, doncs, d'un estat centralitzat, en el qual les circumscripcions territorials no tenen sobirania.
2. L'estat federal es basa en la unió de diversos territoris sota una mateixa constitució política. L'Estat respecta l'autonomia de cada territori en els afers interns i estén la seva sobirania sobre tots en les matèries que afecten l'ordre general.
3. L'estat autonòmic és un sistema situat a mig camí entre el model d'estat unitari i el d'estat federal. En aquest tipus d'organització, vigent al territori espanyol, el govern central cedeix una part de la seva sobirania a altres institucions estatals.
4. La confederació és la unió d'estats sobirans per a l'assoliment d'uns determinats fins comuns. La unió, dotada d'òrgans permanents, no repercuteix sobre la independència dels estats membres.

El Cap d'Estat

La màxima autoritat d'un estat és el cap d'Estat. En les repúbliques, el cap d'Estat és un president o una presidenta. En les monarquies o regnes, el cap d'Estat és un rei o una reina que té el càrrec de forma vitalícia, i és hereditari.

1. En les monarquies absolutes o totalitàries, el rei o la reina és l'únic posseïdor de la sobirania política.
2. En les monarquies constitucionals o democràtiques, els ciutadans elegeixen els seus governants i el cap de govern, però no pas el cap d'Estat.

El Poder Legislatiu

El poder legislatiu té dues funcions bàsiques: aprovar les lleis que han de regir en un estat o territori i controlar el poder executiu, és a dir, el govern que ha d'aplicar les lleis. El poder legislatiu el porten a terme els parlaments, formats per diputats elegits democràticament.

El Poder Executiu

El poder executiu, portat a terme pel govern d'un estat, organitza la vida del país per mitjà de l'aplicació de les lleis. Presidit per un cap de govern o primer ministre, el govern s'estructura en forma de ministeris o departaments. De tot el que pot fer el poder executiu, el més important és l'elaboració anual dels pressupostos.

El Poder Judicial

El poder judicial vetlla pel compliment de les lleis de l'Estat. Els tribunals de justícia apliquen les sancions pertinents als ciutadans o a les institucions que no compleixen les lleis.

Els Partits Polítics

Els partits polítics són agrupacions de ciutadans que comparteixen els mateixos principis d'ideologia política.

1. Els partits conservadors o partits de dreta són, en general, partidaris dels valors tradicionals, de la propietat privada i d'una economia governada lliurement per les lleis del mercat. (Limitar la intervenció de l'Estat).
2. Els partits progressistes o d'esquerra es caracteritzen per la defensa dels treballadors i de les classes humils enfront de la classe benestant. (És l'Estat qui controla majoritàriament el sistema econòmic i les desigualtats).
3. Els partits de centre duen a terme una acció política de conciliació entre els valors que consideren més positius de la dreta i de l'esquerra; normalment adopten els aspectes més moderats de totes dues línies. Poden ser de centredreta o centreesquerra.

Els Sistemes Electorals

Un dels moments més transcendentals en un sistema democràtic és aquell en què els ciutadans elegeixen per sufragi universal els seus representants polítics a través d'unes eleccions generals. Hi ha dos tipus de sistemes electorals:

1. En el sistema proporcional els candidats de cada partit o llista electoral són elegits en cada circumscripció en una proporció igual a la del resultat de les votacions.
2. En el sistema majoritari, per cada circumscripció hi ha un nombre fix d'escons per al partit més votat i un altre per al segon partit. En algun cas, segons la llei electoral, tots els escons s'atribueixen al partit guanyador. Aquest sistema afavoreix el sistema bipartidista, ja que els partits minoritaris ho troben molt difícil per aconseguir representació parlamentària.

Llistes Obertes i Llistes Tancades

Els noms dels candidats que opten a un càrrec polític figuren en el que s'anomenen llistes electorals. Hi ha dos tipus:

1. Les llistes obertes permeten als electors votar els candidats preferits encara que cada candidat formi part d'un partit polític diferent.
2. Les llistes tancades comporten que cada elector ha de votar una llista de candidats proposada per un partit.

El Parlament

El parlament espanyol es compon de dues cambres: el Congrés dels Diputats i el Senat.

1. El Congrés dels Diputats o cambra baixa és una assemblea formada per 350 diputats elegits segons el sistema proporcional. La circumscripció electoral és la província, cadascuna de les quals té assignat un nombre de diputats relacionat amb la seva població. Les votacions es regeixen pel sistema de llistes tancades.
2. El Senat o cambra alta és una cambra de representació territorial, formada per 259 senadors. D'aquests, 208 s'elegeixen amb el sistema majoritari de llistes obertes, a raó de quatre per província, excepte les comunitats insulars i les ciutats de Ceuta i Melilla. La composició del Senat es completa amb 51 senadors designats pels parlaments de les comunitats autònomes, d'acord amb el seu nombre d'habitants.

D'acord amb el resultat de les eleccions generals, el rei proposa al Parlament un candidat a formar govern. Un cop elegit pel Congrés dels Diputats, el president del govern nomena un gabinet de ministres, els quals constitueixen el poder executiu, sempre sota el control de les dues cambres parlamentàries. La coordinació de la tasca dels membres del Govern es fa en les reunions periòdiques del Consell de Ministres.

El Poder Judicial a Espanya

El poder judicial és exercit pels tribunals de justícia. L'òrgan de govern del sistema judicial és el Consell General del Poder Judicial, integrat per vint membres. Dos òrgans fonamentals de l'administració de justícia són el Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem.