La Societat del Segle XV i la Poesia Medieval: Ausiàs March i el Segle d'Or Valencià

La societat del segle XV

Una nova cultura urbana

L'Europa del segle XV es mou a cavall entre l'edat mitjana i el Renaixement. L'estructura de la societat es basa encara en el model feudal, però es desenvolupa notablement la burgesia, una classe social que no tenia obligacions feudals, que vivia majoritàriament a les ciutats i que estava formada per comerciants, artesans, metges, advocats i petits terratinents.

A més a més, des del segle XII s'havien creat diferents universitats arreu d'Europa. L'alta cultura deixava d'estar exclusivament lligada als monestirs, i es feia accessible a una part de la burgesia, que trobava en la literatura una font d'entreteniment i diversió. La Universitat de València (aleshores Estudi General) es va fundar al començament de l'any 1500, quan el papa Alexandre VI, és a dir, Roderic de Borja, va emetre la butla en què n'autoritzava la creació. Encara així, una gran part de la població seguia sent analfabeta.

Una ciutat en esplendor

Durant el segle XV, la ciutat de València viu una etapa d'esplendor. Això es pot comprovar en la importància i la quantitat de construccions gòtiques que n'han perdurat, des de palaus fins a edificis civils i religiosos. És el cas de la Llotja, inspirada en la de Palma, i considerada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. També destaquen les torres dels Serrans, projectades per Pere Balaguer (un arquitecte que també participà en la construcció del Miquelet de la Seu), les torres de Quart, el convent de Sant Doménec o les Drassanes del Grau.

A València coincideixen els principals autors del Segle d'Or i es lligen mútuament. Alguns, com Joanot Martorell, Ausiàs March, Joan Roís de Corella o sor Isabel de Villena, pertanyen a la noblesa. Altres, com Jaume Roig o Bernat Fenollar, en canvi, formaven part de l'alta burgesia. March i Martorell eren cunyats i ambdues famílies tenien relació amb la de Corella; al seu torn, Roig va ser el metge del convent de la Trinitat, d'on sor Isabel era abadessa.

La vitalitat del cap i casal es comparteix en altres ciutats importants del regne, com Gandia, molt vinculada a la biografia de March i Martorell, o Xàtiva, una població que, com la capital de la Safor, va ser el bressol d'una de les nissagues familiars més poderoses de l'Europa del seu temps, els Borja. Gràcies a diferents activitats econòmiques, unes altres comarques experimenten també una època de prosperitat: és el cas del Maestrat, amb el comerç de la llana, per exemple.

La poesia medieval

Entre la tradició culta i la tradició popular

La poesia medieval culta en llengües romàniques arranca, sobretot, de la tradició trobadoresca. Aquest model perviu fins al segle XVI, tot i que diferents autors contribueixen a personalitzar-lo i transformar-lo, com ara Ausiàs March en la nostra literatura. En la literatura italiana, una sèrie de poetes, com Dant (autor de la Divina Comèdia) o Guido Cavalcanti, van adaptar aquesta tradició en un nou corrent, el Dolce Stil Novo, que influirà en l'obra dels primers humanistes com Petrarca.

Al costat de la poesia culta, hi ha una gran tradició de poesia popular, transmesa de manera oral i de caràcter anònim. Aquest estil, molt pròxim a les classes populars (que no sabien llegir ni escriure) també agradarà als poetes burgesos del segle XV, que usaran uns models mètrics i lingüístics propis de la literatura popular o de formes cultes humorístiques com ara els fabliaux.

Ausiàs March

Ausiàs March, el poeta valencià més important de tots els temps, devia nàixer a València al voltant del 1400. Pertanyia a una família noble caracteritzada per una certa tradició literària. L'oncle, Jaume March, va organitzar els Jocs Florals del 1393, i el pare, Pere March, va ser un poeta molt valorat entre els seus contemporanis.

Durant els anys de joventut, March va tenir una vida pròpia d'un cavaller de la noblesa mitjana: va representar el seu estament a les Corts i va participar en diferents expedicions d'Alfons el Magnànim pel Mediterrani (no ens ha d'estranyar, per tant, la quantitat de motius mariners de la seua obra). En aquelles campanyes militars va coincidir amb altres poetes, com ara Jordi de Sant Jordi o Andreu Febrer.

A partir del 1425, March es va dedicar sobretot a gestionar les seues possessions feudals a la Safor. Entre 1425 i 1428, a més a més, va exercir com a falconer reial. L'any 1437 es va casar amb Isabel Martorell, una dama de la noblesa de Gandia, germana de Joanot Martorell. Després de la mort d'Isabel, es va casar amb Joana Escorna i el 1450 es traslladaren de Gandia a València, on Ausiàs March va morir l'any 1459 al carrer de Cabillers.

El conjunt de la poesia d'Ausiàs March ens ha arribat a través de 13 cançoners manuscrits i diverses edicions impreses del segle XVI, en el qual va ser un poeta molt admirat. En conjunt, se li atribueixen 128 poemes. D'acord amb el tema que tracten, els poemes s'han agrupat en quatre grans cants: cants d'amor, cants de mort, cants morals i el Cant espiritual.

La poesia d'Ausiàs March parteix de les característiques formals i temàtiques de la tradició trobadoresca, però l'adapta i la fa evolucionar per dues raons principals: abandona els occitanismes (és a dir, escriu en el valencià del seu temps), i dona un tractament nou als temes, amb una sèrie de metàfores i estratègies retòriques que van més enllà dels models dels quals partia.

Des del punt de vista formal, Ausiàs March usa habitualment estrofes de huit versos decasíl·labs amb cesura (4+6): «Veles e vents / han mos desigs complir». Molt sovint, els versos rimen entre ells en rima consonant, però en altres casos són versos estramps, és a dir, sense rima (com ara en el Cant espiritual).

Encara que tradicionalment s'haja dividit en quatre cants, tota l'obra d'Ausiàs March és molt unitària i hi destaquen dos temes bàsics:

• L'amor: un tema típic dels trobadors que es percep com un sentiment contradictori; el desig sexual pot conduir a la luxúria (d'acord amb la moral religiosa de l'època), però alhora és un reflex dels sentiments més profunds que pot fer experimentar l'amor.
• La mort: es relaciona amb la idea de Déu; March expressa els seus dubtes sobre la fe i espera que el seu mal comportament no el prive de la misericòrdia divina.

Per damunt d'aquests, el tema principal dels poemes de March són els sentiments individuals expressats pel jo poètic. Es tracta d'una visió molt actual, ja que es demostra que les persones ens enfrontem sempre a un món ple de conflictes, i que hi hem de donar resposta des de la nostra pròpia personalitat i consciència.