La Societat Internacional i el Dret Internacional Públic: Conceptes, Orígens i Evolució

La Societat Internacional i el Dret Internacional Públic

1. Concepte de Societat Internacional (SI)

Conjunt d’actors internacionals (Estats, organitzacions internacionals, empreses, grups de pressió, ONG, etc.) que s’interrelacionen i configuren una estructura de poder dins la qual es produeix una xarxa d’interaccions d’acord amb determinades regles.

• És un subjecte dinàmic sotmès a canvis quantitatius i qualitatius.

La Societat Internacional és la base sobre la qual opera el Dret Internacional (DI), que ha nascut en el seu propi si i s’hi ha perfeccionat, en els diferents intents d’organitzar aquesta Societat per mitjà de normes que s’agrupen en l’anomenat DIP o Dret de Gents.

Les persones vivim entre institucions superposades (família, Estat, moviments polítics). En parlar de SI, ens referim a una d’aquestes institucions, aïllada i adornada d’unes característiques que serveixen per distingir-la.

2. Orígens i Evolució de la Societat Internacional

En un moment determinat, els Estats del món van decidir unir forces per tal de poder complir objectius comuns, tot i que és evident que els interessos d’aquesta unió solen ser bastant egoistes. La voluntat d’unir-se sorgeix perquè els Estats veuen els avantatges que això els pot comportar:

• Millora econòmica.
• Integració global.
• Resolució de conflictes globals (immigració, terrorisme, etc.) més senzillament.

El requisit per a l'existència d'un ordre jurídic internacional ha estat i és la coexistència d'ens polítics organitzats sobre una base territorial, no subordinats a cap autoritat superior.

Fites històriques clau

1. Sistema Mundial: Primeres estructures territorials organitzades. Relacions de col·laboració i confrontació.
2. S. XIII-XIV: Naixement dels primers Estats a Europa occidental.
3. S. XVII (Pau de Westfàlia, 1648): Fi del Sacre Imperi Romà. L’Estat esdevé l'eix de gravetat de l’Ordre Europeu. Naixement del Dret Internacional clàssic (Vitoria, Grocio).
4. S. XX (1914): Inici de la 1a Guerra Mundial. Transició al Dret Internacional contemporani.
   1. 1945: Creació de l'ONU.
   2. 1990: Post Guerra Freda.

3. Evolució de la Societat Internacional Clàssica

1. Sistema Europeu d’Estats: (Colonització d’Amèrica i Àsia).
2. Sistema d’Estats de la Civilització Cristiana: (Independència d’Amèrica).
3. Societat d’Estats Civilitzats: (Extensió a Xina, Japó, Imperi Otomà).

Etapa de la colonització d’Àfrica (S. XIX)

El Concert Europeu promou el multilateralisme a través de Conferències Internacionals:

• Viena 1815: Fi de les Guerres Napoleòniques.
• Berlín 1885: Regulació de la Colonització.
• La Haia 1899 i 1907: Solució Pacífica de Controvèrsies.

4. Característiques de la Societat Internacional Clàssica

La societat internacional que comença a crear-se des de la creació dels Estats europeus s’anomena clàssica i es caracteritza per:

1. Hegemonia de les Grans Potències: (Elitista i oligocràtica).
2. Principis Eurocèntrics: Liberalisme i sobirania (els Estats són iguals entre ells i cap té poder sobre un altre). Descentralització.
3. Model d’Expansió Colonial: Les potències decidien pels altres el territori i els conflictes. Aquest model va durar fins al procés descolonitzador.
4. Divisió Internacional del Treball: Els territoris colonitzats eren utilitzats per obtenir les matèries primeres, mentre que les potències generaven la indústria.

Al final d’aquesta època, els Estats s’adonen que han de col·laborar entre ells. Hi ha certes interdependències que necessiten de la col·laboració per a la solució de problemes comuns. Per això es comencen a crear els primers organismes internacionals a partir de 1830 (rius internacionals, salut, agricultura, comunicacions, etc., com l'OEA).

5. Característiques del Dret Internacional Clàssic (DIP Clàssic)

• Monopoli de l’Estat: L’Estat és l'únic subjecte de Drets i Deures. No es contemplaven els individus, les empreses o altres entitats com a subjectes del DIP, ni com a emissors ni com a receptors.
• Reciprocitat: Domini dels acords bilaterals.
• Voluntarietat: Un Estat ha de donar el seu consentiment exprés o tàcit per ser subjecte d’una norma.
• Normes Dispositives: Totes les normes eren dispositives, no hi havia normes imperatives (ius cogens).
• Interès Mutu: L'interès objectiu de la norma era mutu i individual, no general.

Nota: El ius cogens són normes que els Estats per força s’han de complir, com els drets fonamentals, i que apareixeran posteriorment.

6. Canvis a la Societat Internacional al Segle XX

Al començament del segle XX es van produir canvis significatius en la SI i, per tant, en el DIP:

1. Revolució Soviètica (1917).
2. Pressions per la lliure determinació dels pobles: La creació de nous Estats obre pressions per la igualtat dels Estats, que fins ara era més formal que real.
3. Conflictes territorials imperialistes.
4. Creació de mecanismes de cooperació institucionalitzats.
5. Creació de la Societat de Nacions (i la OIT).

Aquests canvis també van portar a la formació de grups d'interès com el G77 (agrupació de països per aconseguir uns objectius determinats), igual que el G20, G5, G7, etc.

7. Característiques de la Societat de Nacions

• Es va crear amb la intenció de tenir vocació universal, encara que mai la va assolir completament.
• Tenia competències generals, és a dir, no es va crear amb una finalitat concreta o només per garantir la pau. Era un organisme que intentava actuar en tots els àmbits que fos necessari. Això va suposar una ampliació material molt gran per al DIP.
• Gestió internacional de territoris colonials: Als Estats que van perdre la guerra se'ls van treure els territoris colonitzats, i aquests territoris van adquirir una certa autonomia.