Que es la societat estamental en el Antic Règim
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,21 KB
Per què l'Antic Règim va entrar en crisi al Segle XVIII?
L'Antic Règim era el sistema econòmic, social i polític hereu del feudalisme medieval vigent a l'Europa del Segle XVIII.
El desenvolupament de les activitats manufactureres i comercials, sobretot del comerç marítim a llarga distància, havia generat noves fonts de riquesa, que beneficiaven la burgesia, la classe social ascendent.
A més a més, la burgesia aspirava al reconeixement polític i social que la pervivència de l'Antic Règim li negava.
Una economia agrícola i senyorial
L’agricultura a l’Antic Règim era rural i es dedicava el 80% de la població. Només es concentrava en la noblesa i l’església, no és podi ni vendre ni comprar.
Els senyors vivien dels impostos que els pagesos pagaven i les rendes, tenien la facultat de dictar ordres i d’impartir justícia. Els pagesos pagaven el 10% de la collita a l’església.
A la agricultura hi havia poques millores i la major part era d’auto consum ja que hi havia dificultat als sistemes de transport.
La burgesia duia a terme les activitats artesanals i manufactureres malgrat el predomini agrícola.
Una societat fonamentada en els privilegis
La societat estava dividida en tres estaments: clero, noblesa i l’estat popular. La característica principal era la desigualtat civil. La noblesa i el clero eren els privilegiats: no pagaven impostos, acaparaven els càrrecs de l'exèrcit i tenien drets i privilegis. En canvi la resta de la societat no tenia cap mena de privilegi.
La monarquia absoluta de dret diví
La forma predominant de govern a tot Europa era la monarquia absoluta de dret diví.
El rei Lluís XIV de França, conegut com el Rei Sol, va ser el prototip de monarca absolut.
El rei concentrava tots els poders: dictava lleis, nomenava els magistrats i els ministres, impartia justícia, comandava l'exèrcit i dirigia la política exterior.
Malgrat tot, el poder del rei quedava limitat per la llei divina i també per les lleis fonamentals del regne, que el monarca havia d'acceptar en el moment que era coronat.
Els factors impulsors del canvi
El creixement econòmic del Segle XVIII i les aspiracions de canvi del Tercer Estat, impulsades per la burgesia, van esquerdar les bases de l'Antic Règim.
La burgesia aspirava a participar en el govern, reclamava que el reconeixement social fos resultats dels mèrits de cadascú.
Els pagesos rebutjaven els forts impostos i les classes populars van empobrir a causa de que els preus pujaven més que el salari.
A les acaballes del Segle XVIII, bona part de la societat volia posar fi al predomini dels privilegiats i a una monarquia que tan sols governava per a ells. Havia començat el camí de les revolucions que posteriorment van fer caure l'Antic Règim.
Augment demogràfic:
la població va augmentar gràcies al creixement del la producció agrària. Així la mortalitat disminueix y la natalitat es manté. El saldo vegetatiu creix. La demanda d’aliments també creix gràcies a l’augment de la població.
Agrari i manufacturer:
augment de la demanda d’aliments va incentivar els pagesos:
Conrear noves terres i nous conreus (patata, blat de moro, etc.)/ Noves tècniques de conreu./ Nous sistemes de producció: Feina a domicili /Manufactures
Burgesia:
la pujada de preus a conseqüència de l’augment de la demanda la noblesa va empobrir, en canvi la burgesia va enriquir, que impulsava els negocis que proporcionaven més beneficis.
Que es la il·lustració?
La Il·lustració va ser un moviment intel·lectual que es va desenvolupar a Europa durant el Segle XVIII. Va qüestionar les bases en què recolzava l'Antic Règim i va proposar una nova forma d'organització de la societat.
Que es el despotisme il·lustrat?
La influència del pensament il·lustrat va arribar a les corts europees, i alguns sobirans, sense renunciar a la seva autoritat, van intentar portar a terme experiències reformistes que unien la concepció absolutista de la monarquia amb les idees de progrés de la Il·lustració.
Àmbit social:
- Es van oposar a la societat estamental i van proclamar que ningú no podía heretar ni tenir prestigi o privilegis en nom dels seus avantpassats (prestigi social per mèrits propis).
Àmbit econòmic:
- Es van oposar als mercantilistes, que creien en el comerç i en l'acumulació de metalls preciosos com a principals fonts de riquesa d'un país, i van defensar que l'agricultura i les activitats productives (fisiocràcia)
I defensaven el liberalisme econòmic (pare del liberalisme: Adam Smith). Defensen la lliure iniciativa (el que vols fer amb el teu treball), defensa la propietat privada. Llibertat econòmica.
Àmbit polític:
- Van criticar el despotisme il·lustrat i l'arbitrarietat de l'absolutisme.
- Van proposar la divisió de poders per evitar la concentració del poder en una sola persona. Es la idea que aporta a el filòsof Montesquiu.
- Necessitat d’una constitució.
- Defensar la sobirania nacional (Rousseau).
VOCABULARI TEMA 1
Natalitat:
Concepte demogràfic que en sentit estricte fa referència a una taxa, la taxa bruta de natalitat , que hom obté dividint el nombre anual de naixements esdevinguts en una àrea determinada per la població mitjana d’aquell any.
Manufactures
Eren espais on es concentraven força treballadors per produir productes de luxe que normalment eren subvencionats per la monarquia
Producte manufacturat:
Procés de fabricació d'un producte que es fa amb les mans o amb l'ajuda de màquines.
Fisiocràcia:
teoria econòmica segons la qual la riquesa d'una nació prové del treball de la terra i de l’agricultura.
Mercantilisme
Teoria econòmica segons la qual la riquesa d’una nació prové de l’acumulació de metalls preciosos (l’or, plata).