La societat de l'Edat Mitjana: característiques i feudalisme
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 1,85 KB
La societat de l'Edat Mitjana: característiques generals
L'Edat Mitjana és un període que comprèn des de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (476) fins a la caiguda de Constantinoble (1453).
- Durant l'Edat Mitjana, al continent europeu es va formar el mosaic de llengües i cultures que coneixem actualment.
- És en aquesta etapa on neix el català.
- L'Edat Mitjana és conseqüència de la dissolució de l'Imperi Romà, la fusió amb els pobles germànics i l'aparició dels primers regnes cristians.
- Va tenir lloc la consolidació, l'expansió i la rivalitat de dues grans religions monoteistes: l'islam i el cristianisme.
La societat feudal
A l'Europa occidental, la societat girava al voltant del camp i la terra. El domini feudal és el conjunt de terres que posseïen els senyors.
El feudalisme
Amb la desaparició de l'Imperi carolingi, Europa es va fragmentar en nombrosos regnes amb reis políticament febles. Davant d'això, els camperols van buscar protecció en els nobles, que tenien castells i exèrcit propi. A canvi d'aquesta protecció, el noble exigia als camperols que treballessin per a ell; d'aquesta manera, els camperols es van convertir en serfs.
Així va aparèixer el feudalisme, un sistema social amb les següents característiques:
- Cada gran noble va assolir el domini total de les seves terres.
- El poder del rei va quedar limitat als territoris que controlava directament, com si fos un noble més.
- Els nobles pactaven per mitjà d'un homenatge un vassallatge al rei, que, mitjançant la investidura, els cedia porcions de terra o feus.
- Els nobles podien tenir vassalls propis, creant una cadena de llaços personals que sovint derivava en guerres freqüents.