Societat, Cultura i Literatura a l'Edat Mitjana

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,08 KB

Societat feudal

Batlle: administrador i recaptador d'impostos d'un senyor feudal.

Feudatari: noble que havia rebut un feu, és a dir, una propietat lliurada pel senyor feudal a canvi del jurament de fidelitat i dependència.

Castlà: petit noble que, amb un exèrcit de cavallers, s'encarregava del govern d'un castell i de controlar els serfs i les serves adscrits al seu domini.

La cultura cortesana

Cort feudal: conjunt de totes les persones que componien la família i el seguici d'un senyor feudal.

Aristocràcia: era un grup social minoritari privilegiat que tenia tot el poder polític i econòmic.

La cançó d'amor cortès

Trobador: poeta dels segles XII i XIII que componia els seus poemes en llengua provençal seguint unes normes mètriques establertes (els rasós). El tema més tractat pels trobadors era el d'amor cortès.

Joglar: persona que anava per les corts i pels castells cantant cançons, ballant i fent jocs.

Amor cortès: concepte d'amor característic de la cançó trobadoresca, en la qual un home es declara el vassall enamorat d'una dama, que era normalment la muller del senyor feudal.

Cortesia: conjunt de qualitats que havia de tenir la persona educada a la cort feudal: noblesa, gentilesa, generositat, elegància...

La poesia trobadoresca és la primera mostra de poesia culta expressada en llengua romànica.

La llegenda del cor menjat

Joc galant: entreteniment en què un home fa compliments a una dona per tal de seduir-la.

La poesia, una arma política

Sirventès: poesia moralitzadora que sovint tracta d'un atac i una sàtira contra les persones odiades pel trobador. S'anomena així perquè se servia de la melodia d'una cançó coneguda.

La poesia trobadoresca als territoris de parla catalana

Lírica: poesia en la qual predomina el to afectiu, sentimental o emotiu.

Provençal: terme amb què es designa la llengua dels trobadors, ja que Provença és l'antic comtat occità on s'originà la poesia trobadoresca.

Ramon Llull

A Xipre (1302) va ser enverinat per dos dels seus companys, un clergue i un criat, per la qual cosa va estar molt temps malalt. Al nord d'Àfrica (1307, Bugia), segons el seu biògraf, fou batut per cops de bastó, per mans i arrossegat per la barba, i el van tancar a la latrina de la presó i va estar algun temps. Tot això li passava quan ja tenia 70 anys. El 1314 encara s'atreví a tornar a Àfrica per dedicar-se de nou a la tasca missionera. La llegenda popular diu que el 1315 fou lapidat pels infidels, on es diu que uns genovesos el van recollir ja moribund i amb una nau salparen cap a Mallorca. Llull hauria mort en aquesta nau a final de 1315 o a principi de 1316.

Les quatre grans cròniques

A l'època medieval, els joglars s'encarregaven de divulgar els fets històrics dels seus avantpassats, i ho feien per mitjà de les cançons de gesta, unes narracions en vers que explicaven fets històrics barrejant-los amb fets llegendaris i fins i tot fantàstics. Els joglars les aprenien de memòria i les recitaven per castells i places amb la finalitat d'informar i entretenir al públic.

Com que les cançons de gesta no es transmetien per via escrita sinó oral, moltes s'han perdut i, en llengua catalana, no se'n conserva cap. En canvi, durant els segles XIII-XIV, a instància dels comtes-reis catalans, s'escriuen les quatre grans cròniques catalanes:

  • La de Jaume I el Conqueridor o Llibre dels feits: Tracta d'unes memòries del mateix Jaume I. Hi apareixen aspectes íntims i humans del rei al costat de la narració dels fets de la conquesta de Mallorca i València.
  • La de Bernat Desclot o Llibre del rei en Pere: Dos grans temes: la conquesta de Sicília i la invasió de Catalunya pels francesos i el seu alliberament pel rei Pere II el Gran.
  • La de Ramon Muntaner: és la més ambiciosa: comprèn cinc grans regnats. Els protagonistes són els reis i el mateix autor, que explica les empreses diplomàtiques i militars en què ell també va participar.
  • La del Pere III el Cerimoniós: a diferència amb els anteriors no conté cançons de gesta. La crònica vol justificar les accions dutes a terme durant el seu regnat.

Aquestes extenses narracions en prosa expliquen l'època de plenitud de la Catalunya medieval, i la seva expansió fins a convertir-se en un dels grans països de l'Europa medieval.

La intenció dels cronistes era divulgar uns fets que servissin d'exemple als futurs governadors catalans, exaltar les gestes dels reis de la corona catalanoaragonesa i justificar les accions polítiques i militars que els monarques van dur a terme.

Entradas relacionadas: