Societat i Cultura a l'Antiga Roma: Guia Completa

L'Exèrcit Romà

Format inicialment per ciutadans voluntaris i propietaris de terres. L'any 107 a.C., el general Mari va reformar l'exèrcit per fer-lo més professional i accessible a tothom.

Estructura de la legió

• 1 legió = 10 cohorts (aprox. 6.000 homes).
• 1 cohort = 6 centúries (600 homes).
• 1 centúria = 100 homes.
• Les cohorts estaven numerades de l'I al X.
• La cavalleria per legió era de 120 homes.

Els caps principals eren els centurions i el legat de la legió. Octavi August va dissoldre moltes legions, deixant-ne 28, tot i que més tard van arribar a ser 33. Els legionaris servien durant 20 anys, rebien un sou considerable i primes. En jubilar-se, l'Estat els anomenava veterans i rebien una pensió. Els auxiliars també podien obtenir la ciutadania romana.

Organització política

El sistema es basava en dos cònsols i altres magistratures. Els cònsols tenien el màxim poder polític, mentre que la resta de magistrats tenien una autoritat considerable controlada pel Senat, que vetllava per les tradicions. L'Assemblea del poble (o comicis) era on s'expressaven noves idees i projectes de reforma.

Rituals funeraris

Els romans enterraven els difunts amb objectes per al més enllà (menjar, estris). En cas d'incineració, es posava un obòl a la boca del difunt. Nou dies després de la cerimònia, la família celebrava un banquet fúnebre i, si tenien mitjans, oferien jocs de gladiadors per apagar els manes del difunt.

Tipus de tractament

• Incineració: Les cendres es guardaven en una urna (ceràmica, marbre o vidre).
• Inhumació: Els cossos s'enterraven en àmfores (classes humils) o caixes de teules.
• Mausoleu: Edifici familiar per a urnes i sarcòfags.
• Columbari: Edifici amb forats a les parets per a les urnes.
• Sarcòfags: Decorats amb relleus, per a classes benestants.
• Estela sepulcral: Làpida commemorativa amb la vida del difunt.
• Cupa: Monument en forma de bagul que assenyala la sepultura.

Religió i déus romans

Els primers romans creien en forces divines (numina) relacionades amb la natura i l'agricultura. Amb el temps, van aparèixer els déus indígenes (Ceres, Janus, Júpiter, Mart, etc.). La tríada més clàssica era la formada per Júpiter, Juno i Minerva. A partir del segle VI a.C., la influència grega va introduir un panteó antropomòrfic.

Sacerdots i culte

Els sacerdots, creats per Numa Pompili, pertanyien a famílies patricies i s'agrupaven en col·legis. No tenien obligació de celibat i gaudien de privilegis. El culte privat es feia a l'atri de la casa, al lararium, honorant els lars, els penats i els manes. El culte imperial va sorgir amb Octavi August, sent divinitzats molts emperadors fins a l'arribada del cristianisme al segle III d.C.

L'oci a Roma

• Teatre: Construccions per a espectacles teatrals (ex: Tarragona, Sagunt).
• Amfiteatre: Lloc de combats de gladiadors i lluites d'animals.
• Circ: Edifici rectangular per a curses de carros (bigues i quadrigues). Destaca l'spina central i les metae.
• Termes: Banys públics (balnea o thermae) per a higiene, gimnàstica i vida social.

Habitatge romà

• Domus: Casa unifamiliar de les elits, amb atri i peristil.
• Ínsula: Edificis d'apartaments on convivien diversos estrats socials.
• Villa: Cases situades a la perifèria, sovint vinculades a l'explotació agrícola i comercial.