1. De la Societat Estamental a la Societat de Classes
1.1. La Dissolució dels Estaments Privilegiats
Segle XIX: fi d'estaments amb la configuració de l'Estat Liberal:
Igualtat jurídica: tots els ciutadans tenen els mateixos impostos, les mateixes lleis i els mateixos drets polítics.
Categoria jurídica: ciutadans.
Les desigualtats són econòmiques.
La noblesa: pèrdua de privilegis, perden impostos, no tenen poder jurisdiccional, però sí mantenen la seva posició econòmica, social i política.
El clergat: afectats per les desamortitzacions i desvinculacions amb la llei d'exclaustració, la qual suposa una pèrdua econòmica. Manté el seu poder i una gran influència política i social (ensenyament, privilegis, etc.).
1.2. Una Nova Organització dels Grups Socials
Nou concepte: societat de classes socials (propietats i diferències econòmiques).
Dues classes:
A) Propietaris (terra, empreses i capitals).
B) Treballadors (lloguen la seva capacitat de treball).
La propietat és l'element diferenciador.
Consolidació d'una economia de mercat.
La noblesa perd el monopoli polític, però manté el poder social i econòmic (encara posseeix terres: ingressos).
La gran burgesia (grans propietaris agrícoles, financers, comercials i industrials) vinculada als nous centres de poder, a les professions liberals i als capitals estrangers.
A Catalunya: burgesia industrial, indians, famílies mercantils.
Classes mitjanes: (funcionaris, militars, botiguers, metges, notaris, etc.) (5% de la població).
Societat polaritzada.
Classes populars:
Pagesos (petits propietaris, arrendataris i majoria de pagesos jornalers). Proletarització del camp.
Menestrals (petits tallers) o obrers (fàbriques): situació laboral i de vida dures.
2. Els Nous Grups Dirigents
2.1. La Pervivència de la Noblesa
L'alta noblesa manté i augmenta el poder econòmic (terres noves i les que conserva), obtenint gran part de la renda agrària.
La petita noblesa: hidalgos amb pèrdua dels privilegis i de les terres, dedicats a altres activitats.
La noblesa catalana: es va empobrir, patint un retrocés social (alguns van anar a parar al moviment carlí) i els grans propietaris s'integren a l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre.
La noblesa dona suport a Isabel per conservar privilegis, negocis, càrrecs militars i polítics, mantenint la seva preeminència social.
La burgesia industrial compra terres per poder emparentar amb la noblesa.
2.2. Els Grups Burgesos
2.3. La Burgesia Industrial Catalana
Procedència diversa: velles famílies dedicades als negocis mercantils (cotó, ferro), indians. Al cens de 1860, Barcelona tenia 2.500 industrials concentrats al Maresme, Barcelona i la zona d'Igualada.
El 1826 es van agrupar en defensa dels seus interessos en la «Comissió de Fàbriques de Filats i Teixits i Estampats de Cotó», que es transformaria en la «Junta de Fàbriques» fins a crear «Foment del Treball Nacional», que amb la Cambra de Comerç dominarien la vida econòmica de finals de segle.
Forta endogàmia familiar: relacions matrimonials afavorides pel sistema de l'hereu. Matrimonis entre hereus i pubilles que van permetre la concentració de capitals.
Actitud puritana: comportaments molt regulats (doble moral en l'aspecte sexual i de relacions personals).
Comportament pragmàtic i proteccionista en el camp polític.
Amb la burgesia: nova cultura i noves relacions (casinos, ateneus, Liceu, etc.).
2.4. Les Classes Mitjanes
El 5% de la població són petits propietaris de terres, comerciants, petits fabricants, professions liberals (llei, construcció, salut) i funcionaris.
Riquesa desigual segons els negocis.
Lligat al creixement urbà, als serveis i a l'administració.
Comparteixen trets amb els grups amb poder: imiten costums, educació dels fills, oci, etc., adoptant l'estil de vida de la burgesia.
Menor capacitat econòmica.
Ideològicament: la burgesia de Madrid i Barcelona més d'acord amb les reformes, i la burgesia de les petites ciutats més d'acord amb l'ordre i amb una actitud temorosa.