L'Estat Social i l'Estat de Dret: Evolució i Característiques

L'Estat Social

Concepte

El concepte d'Estat Social va ser emprat per primera vegada per Hermann Heller l'any 1928 per defensar una intervenció estatal que donés contingut econòmic i social a l'Estat liberal de Dret. Al segle XIX, diversos pensadors com Lassalle i Blanc ja havien defensat la necessitat que l'Estat fos un instrument de transformació social.

Objectiu

L'objectiu principal de l'Estat Social és evitar l'abstencionisme públic estatal en matèria economico-social.

Base

La base de l'Estat Social rau en la idea que l'Estat ha d'assumir la seva responsabilitat sobre el benestar dels ciutadans i intervenir en l'economia de mercat per corregir-ne les disfuncions.

Antecedents històrics

Els antecedents històrics de l'Estat Social es troben a la Gran Bretanya i els EUA en el període d'entreguerres. Després de la Segona Guerra Mundial, el model es va difondre a nivell mundial. La seva implantació als diferents països no va ser homogènia, però l'Estat Social presenta uns perfils comuns arreu:

• Ordenació de l'economia privada.
• Prestació de serveis bàsics.
• Reforçament de la legitimitat i el consens social.

Dimensions de l'Estat Social

Alguns autors distingeixen tres dimensions de l'Estat Social:

• Estat benefactor: proporciona prestacions socials.
• Estat regulador: regula les relacions capitalistes i intervé en l'economia.
• Estat empresari: dirigeix públicament l'economia (empresa pública com a motor de desenvolupament).

Característiques generals

• Política estatal d'intervenció econòmica (l'Estat regula l'economia i la planifica per aconseguir el benestar general).
• L'Estat compleix una funció assistencial i proporciona prestacions socials de diferents tipus.
• Comporta l'expansió dels serveis i la despesa pública (sanitat, ensenyament, protecció social).

Conseqüències de l'Estat Social: la igualtat

Com a conseqüència de l'Estat Social, els poders públics han de promoure una igualtat real entre els membres i grups que conformen la societat. Cal distingir entre:

• Igualtat jurídica o formal: amb la instauració de l'Estat de Dret es garanteix la igualtat davant la llei (ex. Art. 6 Declaració de 1789). La llei com a expressió de la voluntat popular és universal (per a tothom), abstracta i general. Es consolida la igualtat jurídica o formal de tots els ciutadans davant la llei.
• Igualtat material: amb la instauració de l'Estat Social s'incorpora la idea d'igualtat material (potestat d'establir tractes diferenciats per a situacions de fet que siguin diferents).

La Constitució Espanyola de 1978 recull la igualtat com a:

• Valor superior de l'ordenament jurídic (art. 1.1).
• Dret fonamental i dret subjectiu judicialment exigible (art. 14).
• Directiu d'actuació dels poders públics, que han de promoure que la igualtat dels individus i grups sigui real i efectiva (art. 9.2).

La Constitució econòmica

A partir de la Segona Guerra Mundial, s'inclouen normes econòmiques als textos constitucionals. El concepte de Constitució econòmica (la seva gènesi es troba a la Llei Fonamental de Bonn) fa referència al conjunt de disposicions constitucionals que estableixen un marc per a l'estructura i el funcionament de l'activitat econòmica (STC 1/1982).

Contingut de la Constitució econòmica

• Llibertats econòmiques.
• Agents del procés econòmic.
• Intervenció econòmica dels poders públics.
• Drets econòmics, socials i culturals.

Llibertats econòmiques

• Art. 38: llibertat d'empresa dins de l'economia de mercat.
• Art. 33: propietat privada i reconeixement de la seva "funció social".

Agents del procés econòmic

• Art. 7: associacions empresarials i sindicats de treballadors (art. 28: dret a sindicar-se lliurement).
• Art. 37: dret a la negociació col·lectiva i al conflicte col·lectiu.

Intervenció econòmica dels poders públics

• Art. 130: encomana als poders públics la "modernització i el desenvolupament de tots els sectors econòmics".
• Art. 40.1: progrés social i distribució equitativa de la renda.
• Art. 131: Estat regulador.
• Art. 128.2: parla d'iniciativa pública en l'activitat econòmica.

Drets econòmics, socials i culturals

1. Drets vinculats a la protecció dels treballadors:
   • Art. 35: dret al treball.
   • Art. 28: dret de sindicació i de vaga.
   • Art. 37: dret a la negociació col·lectiva i a adoptar mesures de conflicte col·lectiu.
2. Dret al ple desenvolupament de la personalitat:
   • Art. 27: dret a l'educació.
   • Art. 44: accés a la cultura.
3. Dret a la satisfacció de necessitats socials:
   • Art. 41: règim públic de seguretat social.
   • Art. 43: organització i tutela de la salut pública.
   • Art. 47: dret a l'habitatge digne.
4. Dret a persones i grups socials desfavorits:
   • Discapacitats física i psíquics - art. 49
   • Persones de la tercera edat - art. 50
   • Desocupats - art. 41
   • Emigrants - art. 42
   • Joventut - art. 48
   • Consumidors i "usuaris" - art. 51
   • Família - art. 39.1

L'Estat de Dret

Origen

L'Estat de Dret té el seu origen en el primer liberalisme alemany dels segles XVIII-XIX. La gènesi del concepte s'atribueix a l'autor alemany Robert Von Moll l'any 1832.

En el primer liberalisme, el concepte d'Estat de Dret es va utilitzar com a concepte polític de lluita contra l'Estat absolut, on el Rei estava desvinculat de les lleis.