La Sociabilitat Humana: Fonaments Biològics

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,96 KB

La Sociabilitat

Tot ésser humà necessita obrir-se als altres i relacionar-se per poder desenvolupar-se plenament. Moltes coses que ens resulten familiars poden ser d'una manera diferent de com són. Podríem vestir-nos d'una manera diferent, alimentar-nos d'una altra manera o també tenir costums i tradicions diferents. No obstant això, hi ha un factor que és present en qualsevol tipus de vida humana: el seu caràcter social. Aquest fenomen és tan natural en la societat, que des de l'antiguitat, s'ha considerat que existeix en l'ésser humà una tendència innata a viure en societat. Aquesta tendència forma part de la sociabilitat i consisteix bàsicament a saber viure compartint amb altres individus de la mateixa espècie, no només el territori comú, sinó la responsabilitat i el treball per poder garantir la supervivència de cada membre, per poder participar en grup.

Fonaments Biològics de la Societat

L'ésser humà és biològic i, per tant, presenta unes característiques que ens obliguen a admetre la sociabilitat de l'espècie humana.

Indeterminació Instintiva

Pràcticament tots els animals presenten una determinació instintiva molt completa. En canvi, moltes de les coses que fan els animals involuntàriament, l'humà les ha d'aprendre. Aquest aprenentatge és possible gràcies a tres factors:

  • La permeabilitat: Ens permet ser afectats per les coses exteriors i també assimilar-les.
  • La intel·ligència: Ens permet facilitar la recerca de la solució.
  • Un cos social: Conserva tots els coneixements a través dels costums, les normes, les creences, etc. que formen la cultura.

Així doncs, la part dels animals pertany a l'herència biològica i la dels humans, a l'herència social.

Llarg Període d'Immaduresa

Un nen humà està completament indefens durant molt de temps. Aquesta immaduresa tan llarga provoca que els adults n'hagin de tenir cura i alimentar-los durant més temps.

Innexistència de Qualitats Físiques Destacables

És possible que cada espècie d'animal tingui una qualitat física favorable per a la seva supervivència. L'ésser humà no posseeix trets que el facin destacar físicament respecte d'altres animals. Per això, si desitgem viure ens hem d'agrupar per poder treballar en grup.

Tot això el que demostra és que els éssers humans som animals socials i no podem viure com a criatures aïllades. Els pocs casos coneguts d'infants que han sobreviscut sense contacte amb humans, els anomenats «nens salvatges», mostren clarament que l'animal humà sense companyia no adquireix les característiques que atribuïm a un individu normal: no caminen drets, no es reconeixen en un mirall, etc. L’ésser humà sembla que disposa de pocs coneixements instintius i poca destresa natural que li permetin sobreviure aïlladament, sense el suport d'una comunitat.

Entradas relacionadas: