Situació sociolingüística del català: llengües, conflictes i normalització

Llengües del territori

Llengües pròpies: llengües originades històricament en el territori: català, aranès (llengua pròpia de la Vall d'Aran; a la resta de la Vall d'Aran el català no és llengua pròpia, sinó que s'hi ha instal·lat com a llengua oficial i és coneguda per la població), i llengua de signes catalana (llengua pròpia de la comunitat sorda de Catalunya).

Llengües instal·lades: llengües que tenen una presència rellevant en la societat catalana: castellà i anglès.

Altres llengües: tamazight (amazic), àrab, llengües africanes, asiàtiques o americanes; poble gitano (llengua romaní i caló).

Conceptes bàsics de sociolingüística

Sociolingüística: disciplina que estudia la llengua en relació amb el seu ús en la societat. S'ocupa de la variació de la llengua en funció de l'ús que en fan els parlants, i de l'ús de llengües diferents en una mateixa societat.

Conflicte lingüístic: situació de pugna entre dues llengües per ocupar àmbits d'ús en la societat.

Bilingüisme: ús alternatiu de dues llengües. Pot ser individual (es domina dues llengües), territorial (quan un espai polític té dues zones clarament diferenciades des del punt de vista lingüístic) o social (dues llengües coexisteixen en el si d'una societat determinada, en la qual una d'aquestes llengües és la pròpia del territori i l'altra és la llengua instal·lada).

Diglòssia: situació de dues llengües en contacte en què els parlants en fan servir una per a usos formals i l'altra per a usos informals.

Minorització: procés de disminució de l'ús de la llengua en el seu territori propi, que pot acabar conduint a la substitució lingüística. Una llengua minoritzada està discriminada al seu propi territori per la pressió d'una llengua dominant; una llengua minoritària té un nombre reduït de parlants.

Normalització: procés de reorganització social que té com a objectiu estendre el coneixement, l'ús i les actituds favorables a la llengua minoritzada, per tal d'evitar la substitució lingüística. Comprèn tres aspectes:

• Normativització: l'establiment i la difusió de la normativa oficial de la llengua.
• Normalització (en sentit estricte): la presa de consciència per part de la comunitat i el canvi d'actituds lingüístiques que afavoreixen la substitució.
• Planificació lingüística: l'actuació organitzada de l'administració pública a favor de la normalització de la llengua.

Coneixement i ús actuals de la llengua catalana

El coneixement i l'ús actuals de la llengua catalana estan condicionats per diversos factors: l'oficialitat, l'extensió del coneixement i les dificultats polítiques.

Àmbit privat

• Pràcticament tots els catalanoparlants continuen transmetent la llengua als seus fills.
• En les parelles mixtes també es transmet el català als fills.
• Part de la població castellanoparlant parla català.
• Es manté l'actitud d'utilitzar la llengua castellana independentment de si es coneix el català.
• En part de la població de llengua familiar castellana, el coneixement adquirit de la llengua pròpia del país no es tradueix en una opció personal d'identificació lingüística.

Àmbit públic oficial

Les institucions estatals no usen la llengua catalana. La Generalitat de Catalunya, el Govern, el Parlament i l'administració local utilitzen el català de manera pràcticament exclusiva.

Sistema educatiu: els alumnes reben l'ensenyament en la llengua del país independentment de la seva llengua familiar (immersió lingüística).

Àmbit públic no oficial

• Mitjans públics: TV3, que ha anat incorporant innovacions tecnològiques.
• Mitjans privats en català: Avui, Punt Avui, El 9, El Periódico (edició catalana), Segre, El Temps (revista), i ràdios com Ràdio 4, RAC1 i Ona Catalana.
• Mitjans privats en castellà (estatals): Ser, Onda Cero.
• Altres: City TV, Flaix TV.

L'oferta cultural i d'oci

La producció editorial en llengua catalana no ha deixat de créixer aquests darrers trenta anys. El teatre ha experimentat un gran desenvolupament a Catalunya, i han sorgit autors de teatre en llengua catalana. La música compta amb cantautors i grups de rock català destacats. La cultura popular i tradicional també hi té un paper important. Pel que fa a l'esport, al turisme i a l'oci, l'evolució de la presència del català ha estat desigual.