Quina era la situació de l'us de la llengua catalana al principi del Segle XIX

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 12,38 KB

 

9.1 L’evolució demogràfica


• La transició demogràfica espanyola no es va cloure fins a la segona meitat del Segle XX, havent-se iniciat amb una davallada de la taxa de mortalitat al darrer quart del Segle XIX, i davallant progressivament, només a partir de la segona dècada del XX, la taxa de natalitat. L’esperança de vida assolí els 50 anys el 1930.
• A Catalunya va ser més ràpida aquesta transició. L’augment poblacional es va accentuar, però, per la immigració.

• Les ciutats o zones més dinàmiques econòmicament (Barcelona, Madrid, Bilbao, Sevilla) rebien aportació  migratòria de les zones deprimides (Castella, Múrcia, Aragó, Andalusia oriental).

• L’emigració a ultramar fou molt important

.• Les ciutats creixeren força. Barcelona experimentà una gran transformació: creixement de l’Eixample, agregació de municipis (1897), obertura de la Via Laietana, xarxes de transport urbà (metro, tramvies), ampliació del port,
construcció de l’aeroport (1916), remodelació de Montjuïc (Exposició Universal del 1929), barris per a immigrants.

9.2 Endarreriment agrari i conflictivitat pagesa


• A finals del Segle XIX, i a tot Europa, l’arribada de productes d’altres continents va provocar una crisi agrària, molt dura en el sector cerealista. Els jornalers van patir una reducció salarial, desfermant-se una etapa d’agitacions pageses.
• A Catalunya es va afegir una plaga de fil·loxera que obligà a replantar tots els ceps autòctons entre 1879 i 1910. Els propietaris van voler aprofitar la mort de les vinyes per limitar els drets als rabassaires, originant un llarg conflicte.
• La creixent demanda urbana, però, va ser bàsica per superar la crisi. Hi hagué noves rompudes de terres, intensificació dels conreus (fertilitzants, regadius, etc.), introducció de plantes farratgeres (més carn i llet disponibles), i una major especialització. El producte agrari va créixer un 55% entre 1900 i 1931.
• L’altre element bàsic de remuntada foren els aranzels.
• L’evolució de l’agricultura catalana fou semblant a l’espanyola. Cal destacar, però, que algunes comarques pogueren desenvolupar-se molt més gràcies a una especialització basada en la venda als grans mercats urbans i internacional (arròs, oli, fruites seques, etc.), fet extensible a la producció de carns de porc i de vedella.
• El principal problema del camp era l’enorme desigualtat en l’estructura de la propietat de la terra. El latifundisme condemnava els jornalers a una vida mísera o a emigrar, com ho feia el minifundisme amb els petits propietaris.                                                                

• Malgrat alguna tímida mesura, el problema dels pagesos sense terra no va ser tractat durant aquesta etapa.

9.3 Els progressos de la indústria


• El període fou d’un augment considerable de la indústria.
• Arran de la introducció de l’electricitat i del petroli es superà una gran dificultat: la manca de fonts d’energia abundants i econòmiques.
• L’electrificació de l’enllumenat s’engegà cap el 1880. L’ús industrial cap el 1914, gràcies a l’impressionant aprofitament hidroelèctric dels rius, superior al del carbó.
• Continuaren creixent els sectors més tradicionals (tèxtil, alimentari, siderúrgic), però hi destacà una més gran diversificació: metal·lúrgic (cotxes, electrodomèstics), químic, petrolier (Campsa, 1927), ciment (Asland, 1928).• A Catalunya es desenvolupà un potent sector elèctric amb inversió estrangera (La Canadenca, 1911).
• Però, mentre es desenvolupava el conjunt del potencial productiu català, disminuïa la seva capacitat financera en benefici de les banques basca i madrilenya.
• Madrid es va convertir en la tercera zona industrial. Van créixer la indústria conservera a Galícia, les de la joguina i del moble a València, i a Alacant es consolidà la del calçat a la dècada de 1920.
• Aquests avenços anaren acompanyats de millores en els sistemes i xarxes de comunicacions (infraestructures, carreteres, etc.). Els transports es revolucionaren amb els automòbils, els tramvies i els trens elèctrics. Milloraren també les comunicacions amb el telègraf (després de 1860), ràdio i telèfon (especialment a partir de 1920).
• L’economia durant el primer terç del Segle XX va ser força intervinguda per l’Estat, no només per l’elevació del proteccionisme, sinó també amb la concessió d’ajudes (exempcions fiscals, subvencions, comandes públiques).

9.4 L’evolució de l’economia


• La crisi del 98 no fou nefasta per a l’economia. La repatriació de capitals, una baixa inflació, i la reducció del deute públic, van estimular una renovació de les estructures productives i financeres.
• La neutralitat espanyola durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918) va permetre una important expansió econòmica, que va beneficiar especialment les indústries siderúrgica, metal·lúrgica i tèxtil. Per contra, es va desfermar un procés inflacionari molt sever.
• La fi de la guerra va acabar amb l'eufòria i desencadenà una forta crisi (1920-1923).
• La crisi del 29 no fou massa dura per a Espanya, degut a l’escàs pes del comerç exterior.


9.5 Els canvis socials


• Malgrat els canvis, la població activa agrària espanyola del 1930 era un terç del total.
• Els adinerats seguien considerant el patrimoni rústic com a font de riquesa i de prestigi. L’oligarquia agrària latifundista del centre i sud peninsulars era molt influent socialment (caciquisme), tot i viure sovint a les ciutats (absentisme).
• La pagesia continuava sotmesa a dures condicions: arrendaments, jornalers, etc. A Catalunya va guanyar terreny la creació de cooperatives agràries.• A les ciutats era ben visible una estratificació social: segregació per barris, pràctiques d’oci, etc.
• Els grups de la burgesia industrial i financera, i de les classes mitjanes, van ampliar-se, tot i que per sota dels d’altres societats europees.
• El proletariat fabril va augmentar, significativament a les zones més industrialitzades (a Catalunya un 100% del 1900 al 1930, amb 580.000 obrers).
• L’ampliació dels mitjans de comunicació i de transport van contribuir a la irrupció de la societat de masses.
• L’alfabetització va arribar a un 70% de la gent el 1930. Això afavorí l’edició de llibres i de premsa, i la formació progressiva d’una opinió pública independent.
• Va créixer l’associacionisme, la pràctica de l’esport i de les activitats a l’aire lliure. També el món dels espectacles.

Què fou la Renaixença?


És un moviment cultural que va sorgir en la dècada del 1830 amb la voluntad de racuperar la llengua catalana, però aquest intent en feia en castellà.

Amb quins fets i en quins anys es pot datar l´inici de la Renaixença?


La Renaixença sorgeix en la dècada del 1830, però l´inici de la Renaixença en si fou l´any 1833, data de la publicació de la oda “La Patria”, de Bonaventura Carles Aribau, a El Vapor.Tanmatèix, uns quants anys abans, Josep Pau Ballot ja havia publicat la Gramàtica i apologia de la llengua catalana (1815), fet que evidenciava l´interés per la recuperació lingüística. Però la persona dcisiva en la recuperació de la llengua catalana fou Joaquim Rubió i Ors, que amb el pseudònim “Lo Gaiter del Llobregat” publica uns poemes al Diario de Barcelona, que més tard va aplegar en un recull. El pròleg es va convertir en la manifestació de la Renaixença.

UNITAT 8 VOCABULARI

Estat federal:


És aquell que està compost per estats particulars, els poders regionals tenen autonomia i fins i tot sobirania en importants aspectes de la política interna. Per contra, comparteixen unes institucions comunes amb la resta de la federació i no tenen potestat en àmbits com defensa o relacions internacionals.

Centre Català:

Entitat catalanista fundada a Barcelona el 1882 per defensar els interessos morals i materials de Catalunya i per aconseguir la uníó de tots els catalans. La idea inicial havia estat formulada per Valentí Almirall al Primer Congrés Catalanista (1880).

Memorial de Greuges

, dirigit al rei Alfons XII, era un document defensiu que denunciava el centralisme, demanava el proteccionisme econòmic per a la indústria catalana, amenaçada pels tractats de comerç amb França i Gran Bretanya. Va ser la primera mobilització unitària del catalanisme, recolzada per amplis sectors de la societat i que demostrava l’arrelament que anava prenent el moviment catalanista.

Jocs Florals

Certàmens poètics anuals instituïts a Barcelona el 1859.

Vigatanisme

El vigatanisme és un moviment catòlic cultural i intel·lectual impulsat fonamentalment pels membres de les institucions eclesiàstiques de la ciutat de Vic. El vigatanisme va suposar l’apropament del clergat vers el catalanisme conservador, en un intent de cristianitzar el moviment.

Tancament de caixes

Nom amb el qual és conegut el moviment de protesta de comerciants i industrials barcelonins (1899) davant els increments tributaris establerts pel ministre de finances, per tal de fer sortir el govern del malpàs econòmic que patia per la pèrdua de les darreres colònies, l'any anterior.

Liga Regionalista

Partit polític fundat a Barcelona, el 25 d'Abril de 1901, per la fusió de la Uníó Regionalista amb el Centre Nacional Català, a fi de presentar-se conjuntament a les eleccions d'aquell any. La fusió fou secreta fins després de les eleccions, que suposaren un èxit per al nou partit.
MIssatge a la Reina Regent: Missatge lliurat per membres de la Lliga de Catalunya a la regent María Cristina d'Habsburg, l'any 1888, aprofitant la seva visita a Barcelona, amb motiu de l'Exposició Universal. En el missatge, escrit en català, se la saludava com a comtessa de Barcelona i es demanava la instauració d'un sistema autonòmic.

UníÓ Catalanista

Entitat política formada a Barcelona, el 1891, per Diverses Corporacions i Associacions catalanistes. AQUESTA Fusió sorgí dels contactes mantinguts per aquestes Associacions arran de la campanya realitzada contra l'article 15 del codi civil de l'Estat espanyol.

Valentí Almirall (1841-1904):

polític, escriptor i periodista d’ideologia republicana federalista, va defensar un Estat federal integrat per regions o pobles en una situació d’igualtat de condicions. Militant del Partit Republicà Democràtic Federal, posteriorment va fundar i dirigir el Centre Català. També va fundar el Diari Català i va organitzar el Primer i Segon Congrés Catalanista, els anys 1880 i 1883. Va redactar el Memorial de Greuges presentat al rei Alfons XII el 1885 i va publicar l’assaig Lo catalanisme (1886).

Sabino Arana (1865-1903):

polític nacionalista basc, va fundar el Partit Nacionalista Basc l’any 1895. Va defensar un nacionalisme tradicionalista catòlic, d’inspiració carlina i la conservació d’una llengua i una raça basques pures, sense influències externes. L’any 1898 va ser elegit diputat per Biscaia i els últims anys de la seva vida va abandonar l’independentisme per l’autonomisme.

Agricultura extensiva

Tipus d'agricultura que tendeix a obtenir el benefici econòmic més pel baix cost d'explotació que no pas per un rendiment elevat. És pròpia de les zones de secà i de grans extensions de terreny; sovint utilitza la pràctica del guaret i és aplicada a conreus que necessiten poca mà d'obra i que admeten un grau elevat de mecanització.

Agricultura intensiva

Agricultura que procura d'obtenir un rendiment alt, utilitzant el sòl de forma continuada, per mitjà d'una adequada alternança de conreus. És un tipus d'agricultura que exigeix elevats capitals.

Entradas relacionadas: