Sistemes de Ventilació: General i Localitzada, Tipus i Disseny

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Tecnología Industrial

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,1 KB

Tipus de Ventilació

Ventilació General

És la renovació de l'aire d'un local amb aire de procedència exterior. Es tracta que l'aire interior es mescli amb l'aire exterior net i que aquesta mescla sigui eliminada del local amb un cabal igual al del nou aire que entra.

Aquest sistema de ventilació és utilitzat per mantenir les concentracions dels contaminants per sota dels valors límits permissibles. També mitjançant la ventilació general es poden controlar les condicions termohigromètriques inconfortables, introduint al local aire refrigerat a l'estiu i escalfat a l'hivern.

Aplicabilitat

La utilització de la ventilació general està sotmesa a algunes limitacions; és adequat aplicar-la quan:

  • a) Es tracti de contaminants de baixa toxicitat, ràpida difusió i petits fluxos d'emissió.
  • b) La quantitat del contaminant generada no sigui massa elevada.
  • c) Els treballadors estiguin prou allunyats dels focus d'emissió.
  • d) En el cas d'operacions que no admetin l'extracció localitzada.

Tipus

  • a) Ventilació per Dilució: consisteix en la dilució de l'aire contaminat amb aire sense contaminar, amb l'objectiu de mantenir les concentracions de contaminants per sota dels valors límits permissibles. L'objectiu principal d'aquest tipus de ventilació és aconseguir una mescla perfecta a tot el local de manera que la concentració dels contaminants a la sortida sigui el més semblant possible a la concentració de tot el local. Això no obstant, aquest sistema només resulta pràctic quan el contaminant no és massa tòxic i la seva emissió és uniforme i està localitzada durant el procés.
  • b) Ventilació de Control Tèrmic: consisteix a poder controlar les condicions termohigromètriques inconfortables introduint al local aire tractat per compensar les pèrdues o guanys de calor i vapor d'aigua que s'hi poden produir. Als locals de treball no industrials aquesta mesura de control no només està aconsellada, sinó que a vegades és l'única mesura aplicable.

Principis de Disseny

Els principis bàsics de disseny de sistemes de ventilació general són els següents:

  1. Escollir la quantitat d'aire suficient per aconseguir una dilució satisfactòria del contaminant.
  2. Situar els punts d'extracció prop del focus contaminant.
  3. Situar els punts d'introducció i extracció d'aire de manera que l'aire passi a través de la zona contaminada (el treballador ha d'estar situat entre l'entrada d'aire i el focus de contaminant).
  4. L'aire es pot introduir i extreure del local de manera natural (a través de finestres, portes o altres obertures) o mecànica (mitjançant ventiladors). Ens podem trobar diverses situacions:
    • Ventilació per Depressió: quan s'extreu aire del local mitjançant mètodes mecànics, l'aire de reposició entrarà per les finestres, portes o altres obertures.
    • Ventilació per Sobrepressió: quan s'introdueix aire en el local amb mitjans mecànics, l'aire interior surt per les finestres, portes o altres obertures.
    • Sistema Combinat d'impulsió i extracció mecàniques.
  5. Evitar que l'aire extret no torni a introduir-se en el local descarregant-lo a una alçada suficient per sobre de la coberta o assegurant-se que cap finestra, presa d'aire exterior o altres obertures es trobin prop del punt de descàrrega.

Ventilació o Extracció Localitzada

Es tracta de captar l'aire contaminat en el mateix focus on s'emet, abans que es dispersi per l'aire ambient i sigui respirat pels ocupants. El sistema de ventilació o extracció localitzada és el sistema més utilitzat per controlar el contaminant en el focus emissor. Els volums que es requereixen són molt menors, ja que capturen el contaminant en la zona pròxima a la seva emissió i el seu avantatge rau en la seva eficàcia a l'hora d'evitar la difusió del contaminant a l'ambient. Aquest sistema de ventilació resol la majoria de problemes higiènics.

Ventiladors, Bufadors i Compressors

Els ventiladors són aquelles màquines hidràuliques que aporten una pressió inferior a 1,1 mcda.

Els bufadors aporten una pressió d'1,1 a 3 mcda.

Més de 3 mcda ja són compressors.

Classificació dels Ventiladors

a) Per la diferència de pressió estàtica:

  • Alta pressió: de 180 a 300 mmcda
  • Mitja pressió: de 90 a 180 mmcda
  • Baixa pressió: < 90 mmcda

b) Pel sistema d'accionament:

  • Accionament directe
  • Accionament indirecte per transmissió

c) Segons la direcció de l'aire a l'entrada i sortida (mode de funcionament):

  • Hèlix
  • Axials
  • Centrífugs
  • Transversals
  • Helicocentrífugs
    • D'àleps corbats cap a davant
    • D'àleps corbats cap a darrere
    • D'àleps rectes o radials (per residus)

Entradas relacionadas: