Sistemes Urbans, Paisatges i Riscos a Espanya: Guia Completa

1. Els sistemes urbans: Què és una ciutat?

Una ciutat és un lloc on viu molta gent junta i on passen moltes coses: la gent hi treballa, compra, estudia i es relaciona.

A Espanya, perquè un lloc sigui considerat ciutat ha de tenir més de 10.000 habitants, però el més important no és només la quantitat de gent, sinó que:

• Hi ha molta activitat econòmica.
• Hi ha serveis diversos (botigues, hospitals, etc.).
• Influeix en els pobles del voltant.

Una ciutat és un espai on es concentra la població i les activitats econòmiques, i on es produeixen relacions socials.

Parts de la ciutat

Les ciutats tenen diferents zones, i cadascuna és diferent:

Nucli antic

És la part més antiga de la ciutat, amb carrers estrets i una mica desordenats. Presenta edificis vells i, a vegades, està una mica degradat pel pas del temps. El nucli antic té carrers irregulars i edificis històrics.

Eixample

És la part que es va construir quan la ciutat va créixer. Té carrers rectes i està millor organitzat. Normalment, hi viu gent de classe mitjana; l'eixample és una zona planificada amb una trama urbana més ordenada.

Centre (CBD)

És el centre econòmic on es troben bancs, oficines i negocis. El CBD (Central Business District) és el nucli financer de la ciutat on es concentren les activitats financeres.

Perifèria

És la part exterior de la ciutat. Aquí hi trobem:

• Barris on la gent viu però treballa al centre (ciutat dormitori).
• Zones amb cases i jardins.
• Urbanitzacions més separades.

La perifèria és la zona exterior on viu molta població, però que sovint es desplaça al centre per treballar.

Funcions de la ciutat

A la ciutat es desenvolupen moltes activitats diferents:

• Política: Relacionada amb el govern.
• Comerç: Presència de botigues i mercats.
• Indústria: Zones de fàbriques.
• Oci: Cinemes, teatres i restaurants.
• Habitatge: Funció residencial per viure-hi.

Cada zona de la ciutat té una funció principal predominant.

Tipus de sòl

• Sòl urbà: Aquell que ja està construït.
• Sòl urbanitzable: Terreny on es podrà construir en el futur.
• Sòl no urbanitzable: Espais on no es pot construir (protegits).

El sòl urbà ja està consolidat, el sòl urbanitzable està pendent de transformació i el sòl no urbanitzable gaudeix de protecció.

Agents urbans: Qui decideix la ciutat?

La ciutat no canvia sola; hi ha diversos agents que prenen decisions:

• L’ajuntament: Elabora les normes i el planejament.
• Les empreses: Creen llocs de treball i activitat.
• Els propietaris: Tenen la titularitat dels terrenys.
• La gent: Es manifesta, es queixa o demana millores.

Diversos agents, com l’administració, les empreses i els ciutadans, transformen constantment la ciutat.

Problemes de les ciutats

• Molt trànsit i congestió.
• Contaminació ambiental i acústica.
• Creixement massa ràpid i desordenat.

Per tot plegat, és necessari un urbanisme més sostenible i una millor mobilitat urbana.

2. Els paisatges d'Espanya: Què és un paisatge?

És tot el que veus en un territori: la combinació de la natura i els elements fets pels humans.

Tipus de paisatge

Biòtic

Hi ha molta vida: plantes i animals. En el paisatge biòtic predomina la vegetació i la fauna.

Abiòtic

Quasi no hi ha vida: roques i zones desèrtiques. En el paisatge abiòtic predominen els elements inerts.

Antròpic

Paisatge fet o modificat pels humans. El paisatge antròpic ha estat transformat per l’activitat humana.

Natural

Quasi sense presència humana. El paisatge natural és el resultat de la natura amb molt poca intervenció de l'home.

Principals paisatges a Espanya

Paisatge mediterrani

És el més típic d’Espanya. Es caracteritza per arbres com el pi i l’alzina, i una vegetació baixa adaptada a la sequera. Tipus:

• Màquia: Formació vegetal molt densa.
• Garriga: Vegetació més baixa i clara.
• Estepa: Zones molt seques.

El paisatge mediterrani és el més estès i té una vegetació adaptada a l'aridesa estival.

Oceànic

Es troba al nord d’Espanya, amb molta pluja i un paisatge molt verd. El paisatge oceànic gaudeix de vegetació exuberant gràcies a les precipitacions abundants.

Muntanya

La vegetació i el clima canvien progressivament amb l’altura. A la muntanya, el paisatge varia segons l’altitud.

Ribera

Es troba al costat dels rius. El paisatge de ribera està lligat a la proximitat de l’aigua i té una vegetació específica.

Paisatge cultural

És un paisatge fet pels humans que té un valor especial. El paisatge cultural és el resultat de la interacció històrica entre humans i natura.

3. Els riscos al territori

Tipus de riscos

• Naturals: Inundacions, terratrèmols, etc.
• Humans (antròpics): Com ara els incendis provocats.

Exemples a Espanya

Els riscos més comuns a Espanya són els incendis, les inundacions i la desertificació.

Solucions i gestió

És fonamental prevenir, protegir i planificar. És important actuar sobre els riscos per reduir els danys potencials.

Exercicis tipus Selectivitat

Urbanisme (Comentari de notícia)

La notícia tracta sobre un procés relacionat amb l’urbanisme, concretament sobre el creixement o transformació d’una ciutat. Aquest fet forma part del procés d’urbanització, que consisteix en l’expansió de les zones urbanes i l’augment de la població a les ciutats. En aquest cas, es pot relacionar amb els diferents tipus de sòl, ja que probablement s’està transformant sòl urbanitzable en sòl urbà, fet que implica la construcció d’habitatges o infraestructures. També hi intervenen diversos agents urbans, com els poders públics, que planifiquen el territori, i les empreses, que impulsen activitats econòmiques. A més, aquest creixement pot afectar les funcions urbanes, especialment la funció residencial o comercial. Finalment, aquest tipus de transformacions poden generar problemes com l’augment del trànsit o la pèrdua d’espais naturals, per la qual cosa és important apostar per un urbanisme sostenible.

Anàlisi del paisatge

El paisatge que s’observa es pot classificar com a paisatge (biòtic/antròpic/natural), ja que presenta una combinació d’elements naturals i, en alguns casos, humans. Pel que fa als elements biòtics, destaca la presència de vegetació, que pot correspondre a un paisatge mediterrani, amb espècies com el pi o l’alzina, adaptades a la sequera. També s’hi poden identificar elements abiòtics com el relleu o el clima, que condicionen la vegetació i l’aspecte general del paisatge. Si hi ha intervenció humana, es pot parlar de paisatge antròpic, ja que l’activitat humana modifica el medi natural. En conclusió, es tracta d’un paisatge característic d’Espanya, amb gran valor natural i patrimonial.

Anàlisi de riscos

El cas presentat es pot relacionar amb un risc (natural/antròpic), ja que es tracta d’un fenomen que pot causar danys a les persones o al territori. Aquest risc pot ser, per exemple, una inundació o un incendi, que són freqüents a Espanya. Aquests fenòmens tenen una determinada magnitud, freqüència i perillositat. A més, la vulnerabilitat de la població influeix en els danys que es poden produir. Per reduir aquests riscos, és important aplicar mesures de prevenció i una bona planificació del territori.