Sistemes d'entrenament, tests físics i l'ATP
Enviado por Chuletator online y clasificado en Deporte y Educación Física
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,28 KB
1. Sistemes d'entrenament continu
S'anomenen així perquè es treballa de manera contínua, sense pauses. Es divideixen en:
- Harmònic: quan es manté la mateixa intensitat durant tot el volum d'entrenament.
- Variable: quan es treballa a diferents intensitats dins del volum d'entrenament.
2. Sistema d'entrenament fraccionat
Es caracteritza per alternar períodes de treball i períodes de descans dins d'un mateix entrenament. Els dos tipus més coneguts són:
- Intervàl·lic: la recuperació no és prou llarga, per la qual cosa comença un nou període de treball sense haver-se recuperat totalment de l'esforç anterior. Es busca un esgotament progressiu de l'esportista.
- Repeticions: la recuperació sí que és prou llarga, permetent començar un nou període de treball havent-se recuperat gairebé totalment. Es busca acumular períodes de treball mantenint la intensitat.
3. Proves de valoració de la condició física (Tests)
Serveixen d'estímul a una conducta. Aquesta s'avalua mitjançant una comparació estadística amb la d'altres persones en la mateixa situació, permetent classificar el subjecte.
- Course Navette: prova creada per Luc Léger on el subjecte es desplaça entre dos punts situats a 20 metres, realitzant un canvi de sentit al ritme d'un senyal sonor que s'accelera progressivament.
- Colpeig de plaques: consisteix a tocar dos cercles 25 vegades cadascun en el mínim temps possible.
- Resistència: és la capacitat física i psíquica de suportar la fatiga en esforços prolongats i la capacitat de recuperació ràpida després d'aquests.
4. Què és i per a què serveix l'ATP?
L'ATP (trifosfat d'adenosina) és una molècula que produeix l'energia necessària per a les contraccions musculars, la conducció nerviosa, etc.
S'obté durant la metabolització dels nutrients mitjançant reaccions que permeten la transferència de grups fosfat a l'ADP per convertir-lo en ATP. Gran part de l'ATP s'obté gràcies a la cadena de transport electrònic. En esforços intensos, l'energia prové de la fosfocreatina i l'ATP.