El Sistema Polític de la Restauració Espanyola

Inici de la Restauració Borbònica

El pronunciament de Martínez Campos a Sagunt (1874) va significar la Restauració Borbònica en mans d'Alfons XII.

Se n'encarregà del govern el conservador Antonio Cánovas del Castillo.

El 1875 arriba Alfons XII a Barcelona.

El nou règim era parlamentari i liberal, però poc democràtic.

Fou ben rebut pels sectors atemorits per l'obrerisme.

Volia acabar amb el partidisme d'anys anteriors i l'intervencionisme de l'exèrcit en la vida política.

La Constitució de 1876

• Caràcter moderat.
• Sobirania compartida entre les Corts i la Corona.
• Corona: tenia dret de vet, poder legislatiu compartit amb les Corts, nomenament de ministres, etc.
• Corts bicamerals: Congrés dels Diputats i Senat.
• Confessionalitat catòlica de l'Estat.
• Drets d'impremta, expressió, associació i reunió (regulats posteriorment de forma restrictiva).
• Restabliment del sufragi censatari (limitat a menys del 5% de la població).

Estabilització: Fi de les Guerres

Es va establir l'alternança entre conservadors i liberals. La monarquia tenia un paper arbitral. Es renunciava a emprar l'exèrcit per accedir al poder.

Fi de les Guerres Carlines

Les guerres carlines van acabar a causa de la Restauració Borbònica.

A Catalunya encara hi va haver fronts, però Martínez Campos aconseguí sufocar-los (Alpens, Castellfollit, Berga, Vic, La Seu i Olot).

Després de perdre els fronts del País Basc i Navarra, Carles VII (el pretendent carlí) es va exiliar.

Es va abolir el règim foral basc i navarrès, que fou substituït per un sistema de concert econòmic.

Fi de la Guerra a Cuba (Pau de Zanjón)

La fi de les guerres carlines va permetre enviar tropes a Cuba.

La Pau de Zanjón (1878) posà fi a la Guerra dels Deu Anys a Cuba.

Pactes acordats:

• Àmplia amnistia.
• Abolició de l'esclavitud (aprovada el 1880, aplicada el 1886).
• Promesa que Cuba enviaria diputats a les Corts espanyoles.

L'incompliment d'algunes promeses provocà la Guerra Chiquita el 1879 i una nova insurrecció el 1895.

El Sistema Polític: Bipartidisme

Es va establir el bipartidisme i l'alternança en el poder.

Partits Dinàstics: Conservador i Liberal

Els dos grans partits del règim foren el Partit Conservador, liderat per Cánovas del Castillo, i el Partit Liberal, liderat per Práxedes Mateo Sagasta.

Característiques Comunes

Coincidien en aspectes fonamentals:

• Defensa de la monarquia.
• Defensa de la Constitució de 1876.
• Defensa de la propietat privada.
• Consolidació de l'estat liberal, unitari i centralista.

Eren partits de minories, formats per les elits econòmiques (antics nobles, alta burgesia, grans propietaris de terres). Hi havia poques diferències pràctiques entre l'un i l'altre.

Els Partits a Catalunya

• Conservadors: Concentrats al Cercle Conservador Liberal, liderat per Manuel Duran i Bas i Manuel Girona. Eren més partidaris de l'intervencionisme econòmic i més descentralitzadors que Cánovas. El seu òrgan de premsa era el Diari de Barcelona.
• Liberals: Agrupats al voltant de Víctor Balaguer i Francesc Rius i Taulet. Defensaven el reformisme polític, menys poder per a l'Església i el sufragi universal. El seu òrgan de premsa era La Vanguardia.

Funcionament: El Torn Pacífic

Es va pactar un "torn pacífic" en el govern.

Quan hi havia desgast governamental, el rei cridava el líder de l'oposició a formar govern. Posteriorment, s'organitzaven eleccions, i el frau electoral sistemàtic (conegut com a tupinada) feia que guanyés sempre el partit que convocava les eleccions.

La crisi de 1898 (pèrdua de Cuba, Puerto Rico i Filipines) va posar en crisi el sistema, tot i que es va mantenir formalment fins al 1923, amb una crisi important el 1917.

El Pacte d'El Pardo i Reformes

El 1885 morí Alfons XII. La por a la inestabilitat durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena feu que Cánovas i Sagasta ratifiquessin el sistema d'alternança al Pacte d'El Pardo.

Això va permetre un llarg govern liberal (liderat per Sagasta), que va durar gairebé cinc anys i va impulsar algunes reformes importants:

• S'abolí definitivament l'esclavitud (1886).
• Es va aprovar la Llei d'associacions (1887).
• S'instaurà el sufragi universal masculí (1890) per a majors de 25 anys.