Quin sistema polític va idear Cánovas per assegurar la Restauració de la monarquia?

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 13,6 KB

a) El polític Cánovas va idear un sistema d'altemança paciftca al poder, entre conservadors i liberals, basat en el pacte i en la manipulació dels mecanismes electorals. Aquest sistema es va recolzar en les institucions de la corona, l'exèrcit i els partits conservador i liberal, que s'alternaven en el poder.

b) Per assegurar I'alternança en el poder de conservadors i liberals s'utilitzaven uns mecanismes que controlaven els resultats electorals: la compra de vots i coacció dels votants per mitjà del caciquisme, designació dels candidats, falsejament de les actes i de les llistes electorals, etc.
Les semblances entre el Partido Conservador i el Partido Liberal eren les següents: La seva base electoral estava formada per una extracció social similar, basada en els privilegiats i la classe mitjana acomodada. Ambdós partits van portar a terme una política comuna de defensa dels interessos de les classes privilegiades i la classe mitjana acomodada. Conservadors i progressistes van acordar un pacte consistent a no promulgar lleis que I'altre partit es Veíés obligat a abolir quan arribés el seu torn. Tots dos defensaven la monarquia, la Constitució, la propietat privada i I'estat liberal.
Les principals diferències entre conservadors i liberals eren les següents: El partit de Cánovas, amb més presència de terratinents, tendia a defensar l'Església i I'immobilisme polític. El de Sagasta, que integrava els professionals, era pròxim a un progressisme laic. Els conservadors eren partidaris del sufragi censatari i de la defensa de l'Església i de I'ordre establert, mentre que els liberals defensaven el sufragi universal i unes reformes socials progressistes.

c) Quedaven al marge del sistema polític de la Restauració les formacions carlines, republicanes, socialistes i nacionalistes, que tenien un paper merament testimonial al parlament.
Durant la Restauració els carlins pràcticament van desaparèixer de I'escena política, mentre que els republicans més moderats, dirigits per Emilio Cautelar, van assolir alguns èxits electorals i van obtenir presència al parlament.
Els socialistes, representats pel Pafido Socialista Obrero Español de Pablo lglesias, van tenir cada cop més influència entre un sector de les classes populars urbanes.
Els nacionalistes, per la seva banda, van guanyar terreny entre la burgesia industrial de Catalunya i el País Basc, liderats per la Lliga Regionalista i el Partit Nacionalista Basc.

d) Els governs de la Restauració van portar a terme una política proteccionista que estrangulava l'economia cubana. Així mateix, van rebutjar també tota proposta de dotar I'illa d'autonomia i reformar l'estatut colonial.
La guerra es va iniciar amb I'aixecament dels grups independentistes que volien alliberar Cuba de l'estricte control econòmic que imposava Madrid.
Aquests grups van gaudir del suport dels Estats Units, que tenia importants interessos econòmics a l'illa, i que amb el pretext de I'enfonsament del Maine, ancorat en el port de l'Havana, van declarar la guerra a Espanya.
El conflicte cubà va generar oposició entre els catalans, que s'oposaven al reclutament de quintos del Principat per anar a lluitar a una guerra que, segons ells, es podia haver evitat concedint més autonomia als cubans.

e) Entre les principals conseqüències polítiques, econòmiques i socials derivades del desastre del 98 cal destacar les següents: Abandonament de les colònies de Cuba, Puerto Rico i Filipines, que passen a l'àmbit d'influència dels Estats Units.

Destrucció del mite de l'Imperi espanyol; es relega

Espanya a un paper internacional secundari


-

Sorgeix una crisi moral i ideològica entre I'opinió pública espanyola


- Expansió dels moviments nacionalistes, sobretot al País Basc i a Catalunya

Aparició de moviments regeneracionistes crítics amb la Restauració que propugnen la necessitat cl modernitzar la política espanyola. - Cohesió del grup d'intelectuals conegut com la Generació del 98, que plantegen una reflexió profunda sobre el sentit d'Espanya i el seu paper a la història.
- Canvi de mentalitat en els militars, que tomen a adoptar postures autoritàries i intransigents davant l'onada antimilitarista posterior al desastre de Cuba. - El regeneracionisme era un moviment que pretenia modernitzar la societat i l'Estat espanyols, sorgit del desastre del 98.
Les figures principals eren:
Joaquín Costa, que pretenia affaconar els valors tradicionalistes de l'imperialisme espanyol i modernitzar tant I'economia com la societat a partir de l'alfabetització de la població i la instauració d'uns nous referents culturals.
El general Polavieja, que proposa una reestructuració i una modemització institucional de I'Estat espanyol.


Caciquisme: forma de govern que recau en el cacic, senyor que controlava el poder local mitjançant la utilització de la influència i el poder econòmic sobre la resta de la població. Durant la Restauració,va ser un dels pilars del sistema.

Torn pacífic: sistema polític consistent en l'alternança en el govem de dos partits. En la Restauració monàrquica, el Partido Conservador i el Partido Liberal van accedir successivament i altemativament al poder per torns, i en van quedar exclosesla resta de les forces polítiques.

Cunero: candidat no resident en el districte electoral i patrocinat pel Govem. En la Restauració, el sistema de I'encasellat impulsava la candidatura dels cuneros o aliens al districte electoral, mitjançant la designació prèvia.

Oligarquia: forma de govem en la qual el poder és exercit per un grup reduit de persones. En el darrer quart del Segle XIX, a Espanya el poder polític es concentrava en mans d'una minoria: l'oligarquia terratinent i la burgesia industrial.

Tupinada: recursos electorals il·legals que servien per adulterar els resultats electorals en la Restauració borbònica, mitjançant els quals conservadors i liberals es van alternar en el poder.

Bipartidisme.' sistema polític consistent en el govem altern de dos partits. En el darrer quart del Segle XIX, a Espanya es va donar el bipartidisme o govern de dos partits de manera alterna: el conservador i el liberal.

Encasellat: consistia en la designació prèvia de candidats pel ministre de Governació. Era un dels mètodes de manipulació electoral utilitzats durant la Restauració borbònica.

Integrisme: corrent derivat del carlisme, representat pel Partido Católico Nacional liderat per Ramón Nocedal. Actitud conservadora q defenia l'immobilisme tradicionalista, tenia certa influència ala Catalunya rural.

Possibilisme: ideologia republicana que defensava la integració del republicanisme al sistema polític de la Restauració. Era liderada pel Partido Republicano Posibilista d'Emilio Castelar.

Mambises: nom que rebien els guerrillers independentistes cubans durant el moviment insurreccional que va donar pas a la guerra de Cuba, el 1898.

Regeneracionisme: moviment que pretenia modernitzar la societat i l'Estat espanyols, sorgit del desastre del 98 (pèrdua de les últimes colònies d'ultramar,el 1898).


Valeriano Weyler (1838-1930)


Polític i militar espanyol. Era capità general de Cuba durant la insurrecció independentista de José Martí, I'any 1895. En la seva lluita contra els cubans va emprar el mètode de la reconcentració, consistent en aillar els insurrectes.

William McKinley ( 1 843-19I0)


Polític nord-americà, va ser president dels Estats Units (1897-1901). Va donar suport a la insurrecció cubana i va declarar la guerra a Espanya, que va acabar amb la pèrdua de les últimes colònies ultramarines (Cuba, Puerto Rico i Filipines), que van passar als Estats Units.                  

Manuel Duran i Bas (1823-1907)


Polític i advocat, va ser ministre de Gràcia i Justícia durant la regència de María Cristina.

Francisco Giner de los Ríos (1839-1915)


Fil.Lòsof i pedagog, va fundar la Institución Libre de Enseñanza, des de la qual va impulsar un mètode pedagògic innovador.

Joaquín Costa (1846-19ll)


Advocat i pensador. Representant del regeneracionisme sorgit després del 98. Va participar en la Institución Libre de Enseñanza i va mostrar un gran interès per I'educació i les qüestions socials i polítiques; va donar suport a les reivindicacions camperoles.

José Martí (1853-1895)


Fundador del Partido Revolucionario Cubano. Va protagonitzar la revolta independentista iniciada el 24 de febrer del 1895 (el Grito de Baire).

Francesc Rius i Taulet (1833-1890)


Polític i advocat, va ser alcalde de Barcelona en quatre etapes diferents, a les dècades de 1870 i 1880. Va impulsar l'Exposició Universal de 1888 i va aportar una sèrie de millores urbanístiques a la ciutat.

Arsenio Martínez Cømpos (1831-1900)


Militar i polític espanyol. Va protagonitzar el pronunciament que va donar pas a la Restauració borbònica, després de la proclamació d'Alfons XII com a rei.

Josë Rizal (1864-1896)


Metge i novel.Lista. Principal dirigent de I'alçament de Filipines. Va ser executat a Manila després de ser condernnat a mort per un tribunal militar.

Camilo G. Polavieja (1838-1914)


Militar, va prendre part a la Tercera Guerra Carlina i a la Guerra de Cuba. Com a capità general de Filipines, va ordenar l'execució de I'independentista filipí José Rizal. Després del desastre del 98 va esdevenir un dels principals ideòlegs del regeneracionisme, proposant la descentralització de I ‘administració espanyola.


Partido Conservador: formació política govemant en la Restauració, en alternança amb el Partido Liberal, que defensava la monarquia borbònica i el interessos de la burgesia, l'oligarquia terratinent , el clero. Cánovas del Castillo n'era el líder.

Partido Liberal: agrupació política que alternava en el poder amb el Partido Conservador i que, a diferència d'aquest, defensava un govem de tendència progressista (sufragi universal masculí, reformes socials, etc.). Práxedes Sagasta n'era el líder.

Partido Republicano Posibilista: formació política de caràcter republicà moderat, creada per Emilio Castelar després de la Restauració, el 1874. Defensava la participació del republicanisme en el sistema parlamentari de la Restauració.

Partido Republicano Progresista: partit polític que defensava un republicanisme radical. Dirigit per Manuel Ruiz Zorrilla, va tenir influència entre els militars i el 1883 va protagonitzar w intent fracassat d'alçament contra la monarquia.

Partido Republicano Centralista: organització política fundada el 1888 per Nicolás Salmerón, pretenia agrupar les diverses tendències del republicanisme.

Partit Republicò Federal; agrupació política republicana que defensava el federalisme. Va quedar al marge del sistema després de la Restauració borbònica (1874). Francesc Pi i Margall liderava elpartit.

Partido Católico Nacional: formació política d'ideologia catòlica integrista, fundada per Ramón Nocedal el 1888, després de l'escissió del Partido Carlista.

Partido Autonomista Cubano: formació política cubana fundada el 1879, que pretenia la reforma del sistema colonial espanyol i una major autonomia administrativa per a l'illa.

Uníón Constitucional de Cuba: organització política cubana, formada per propietaris espanyols, partidària del manteniment del sistema colonial espanyol,sense aplicar reformes descentralitzadores ni autonomistes.


a) Joaquín Costa, un dels màxims representants del moviment regeneracionista, pretenia: 
- Arraconar els valors tradicionalistes i reaccionaris de I'imperialisme espanyol, després de la derrota a Cuba el 1898 ("El 1898, Espanya havia fracassatcom a Estat guerrer...").
- Modernitzar tant I'economia com la societat a partir de I'alfabetització de la població i la instauració d'uns referents culturals nous ("Allò que Espanya necessita és escola i rebost.").
- Abandonar la política colonial al nord d'Àfrica i reforçar les relacions institucionals i comercials amb Europa ("En definitiva, desafricanització i europeïtzacio. . .").
- Desmantellar el sistema caciquista predominant durant l'època de la Restauració borbònica ("No és la nostra forma de govem un règim parlamentari..,").

----------------------

Etapes:

Guerra dels Déu Anys: 1868-1878

// Tercera Guerra Carlina: 1872-1876.
// Regnat d'Alfons XII: 1875-1885.
// Guerra Chiquita: 1879.
// Regència de María Cristina: 1885-1902.
// Minoritat d'Alfons XIII: I886- I902.
// Guerra de Cuba i Filipines: 1895-1898.


Esdeveniments:

Constitució del 1876: 1876

// Pau de Zanj6n:1878.
// Pacte d'El Pardo: 1884-1885.
// Abolició de l'esclavitud: 1889.
// Instauració del sufragi universal masculí: 1890. // Assassinat de Cánovas del Castillo: 1897.

Entradas relacionadas: