El Sistema de Patents i Propietat Industrial a Espanya
catalán con un tamaño de 26,37 KBEl Sistema de Patents
Propietat industrial i dret de la competència.
Comprèn: patents, models d’utilitat, disseny industrial, obtenció de vegetals (nectarina), topografies de productes semiconductors (microxips), protecció de medicaments.
Relació entre propietat industrial i la propietat intel·lectual
Estan vinculats ja que regulen el mateix objecte i tenen la finalitat de protegir béns immaterials resultat de creacions de la ment humana. A nivell internacional la propietat intel·lectual inclou la industrial, són conceptes més equivalents que a Espanya, on les diferenciem molt més.
Inicialment, el primer que s’aprecia és una relació de contradicció entre el que és la propietat industrial i el dret de la competència. La propietat industrial suposa un dret d’exclusió d’explotació front a tercers; això suposa que estem davant d’una situació de monopoli respecte a l’explotació d’aquest bé i així veiem que s’entra en contradicció amb la finalitat del dret de la competència.
Al analitzar el sistema de patents, també serveixen per a protegir la competència, ja que suposa protegir l’evolució tecnològica. És per aquesta raó que el legislador inicialment la obvia.
Significat i funció del sistema de patents
El dret de la competència té la finalitat d’evitar situacions de monopoli i assegurar un mercat de competència perfecta. Les patents serien un sistema incompatible amb el dret de la competència, però si es prohibissin les patents no hi auria ni innovació ni desenvolupament tecnològic. Aquesta innovació exigeix unes inversions econòmiques molt importants que en un mercat de competència perfecta serien irrecuperables.
La finalitat última de les patents és promoure el progrés tècnic. Les patents incentivaran el progrés i aporten beneficis a la societat, tot i la contradicció amb la finalitat del dret de la competència.
Això suposa uns costos als consumidors: pagar un preu més alt, per tant, és un cost social. A l’actualitat hi ha cert escepticisme sobre els beneficis socials respecte al sistema de patents. Hi ha crítiques en aquest sistema de patents, sobretot en el sector farmacèutic.
El sistema de patents espanyol ve regulat a la Llei 11/1986, de 20 de març, de Patents (més les reformes de la normativa europea).
A) Requisits de patentabilitat
La patent té un mecanisme de protecció de les invencions industrials que té com a finalitat promoure el progrés tecnològic mitjançant la incentivació de la competència en la innovació.
En la protecció de les invencions industrials el nucli bàsic és la invenció.
Trobem requisits subjectius, formals i objectius:
- Subjectius: els legitimats per ser titular de la patent.
- Formals: es refereix al procediment de concessió de la patent.
- Objectius: requisits de patentabilitat.
Els 3 requisits de patentabilitat (requisit objectiu) són els següents:
- Novetat: ha de ser “nova” en relació amb l’estat de la tècnica, és a dir, tot el que abans de la sol·licitud de la patent s’hagi fet accessible al públic (mitjançant una descripció o per utilització) a Espanya o a l’estranger.
- Activitat inventiva: s’ha de referir a un procés, una màquina, producte o compost fabricable, nou i útil, o bé una modificació d’algun d’ells (actuació per part d’un expert).
- Suposible d’aplicació industrial: busca que hi hagi una possibilitat d’aplicació. Que l’objecte de la invenció pugui ser aplicat a la indústria.
La Llei de Patents, però, fa una sèrie de matisos:
No es consideraran com a invenció
- Els descobriments, les teories científiques i els mètodes matemàtics.
- Les obres literàries o artístiques o qualsevol altra creació estètica i les obres científiques.
- Els plans, regles, mètodes per a l’exercici d’activitats intel·lectuals o jocs o activitats econòmico-comercials i els programes d’ordinador.
- Les formes de presentar informacions.
La llei diu expressament que no són invencions.
Excepcions a la patentabilitat (no seran patentables)
Hi ha supòsits que tot i que són invencions no són patentables:
- Les invencions l’explotació de les quals sigui contrària a l’ordre públic o als bons costums (clonació, ús d’embrions, ...).
- Varietats vegetals (per exemple, la nectarina) perquè té una disciplina concreta i específica.
- Les races animals.
- Procediments biològics d’obtenció de vegetals o animals o procediments purament biològics (encreuament de races).
- El cos humà (inclòs seqüències de genoma o algun dels seus elements).
B) El dret a la patent
Les invencions que poden constituir l’objecte de la patent són creacions de la ment humana, per tant, la llei (art. 10) atribueix al seu creador el dret a la patent durant 20 anys (també als seus hereus).
El dret de patent és el dret que la llei atorga a l’inventor per a sol·licitar i obtenir la protecció jurídica per a una invenció mitjançant la patent. Aquest dret inclou el dret a ser reconegut com a inventor de la patent, encara que hagi transmès aquest dret.
L’art. 10 de la Llei de Patents estableix una presumpció “iuris tantum” de què el sol·licitant de la patent és el que està legitimat per exercir el dret de patent, facilitant l’inici del procés de concessió ja que el que sol·licita no ha de provar que és el veritable inventor.
En el cas que el titular legítim descobreixi que s’ha sol·licitat la patent per part d’una altra persona (però encara no se li ha concedit) podrà exercir una acció declarativa del seu dret. Si el procediment de concessió a finalitzat i la patent s’ha concedit a un titular il·legítim, l’inventor té l’opció de demanar que se li transfereixi la titularitat del seu dret a la patent.
Cal fer una distinció per diferenciar les dues vessants del dret de patent:
- Dret personal: correspon a l’inventor. Sempre serà d’una persona física. Pot donar-se el cas de co-titularitat de la patent, quan pertany a més d’una persona perquè han investigat junts. en el supòsit de què dues persones treballin en el mateix invent, però per separat, el drt de patent serà del que primer l’inscrigui.
- Vessant patrimonial (qui es beneficia econòmicament de la invenció): pot pertànyer tant a una persona física com a una persona jurídica, si l’inventor cedeix el seu dret o bé perquè legalment està establert que sigui així.
La majoria d’invencions es produeixen dins de l’àmbit de l’empresa. s’ha de determinar, però, qui té dret a la patent. Poden donar-se 3 supòsits:
- Invencions d’encàrrec: són el fruit d’una activitat realitzada per l’investigador per encàrrec de l’empresari expressament. S’entén que el dret a la patent serà de l’empresari i l’inventor només tindrà dret a què se l’mencioni com a inventor.
- Invencions de servei: són fetes per una persona que no va ser contractada per investigar, sempre que es donin 2 circumstàncies:
- Que la invenció tingui relació amb l’activitat de l’empresa.
- Que els coneixements de l’empresa hagin estat determinants per aconseguir aquesta invenció.
En aquest cas, la invenció correspon al treballador, però l’empresari pot reservar el dret d’utilitzar la patent o assumir la titularitat de la patent, si ho ha pactat amb el treballador.
- Invencions lliures: són la resta de casos. S’entén que corresponen al treballador que ho ha inventat.
C) Procediments de concessió de la patent
És un procediment administratiu. Comença amb la presentació de la sol·licitud (l’inventor o els hereus):
- Instància al director de l’Organització Empresarial de Patents i Marques (OEPM) o a qui tingui la competència en l’àmbit autonòmic.
- Títol de la patent.
- Resum.
- Descripció:
- Títol.
- Sector de la tècnica a la qual es refereix.
- Estat de la tècnica anterior a la data.
- Explicació de la invenció.
- Descripció dels dibuixos.
- Mode de realització de la invenció.
- Aplicació industrial (si no és evident).
- Dibuixos.
- Reivindicacions.
A continuació s’examina la sol·licitud. Un cop s’ha superat l’examen, el sol·licitant ha de demanar un informe sobre l’estat de la tècnica (arts. 31.5 i 33.3 de la Llei de Patents). L’Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM) farà l’informe en el termini de 3 mesos i ho comunicarà al sol·licitant. Després es publicarà aquest informe al Butlletí Oficial de la Propietat Industrial (BOPI) ➔ serveix per advertir els tercers que poden formular observacions a aquest informe.
En el supòsit de què es presentin observacions per part de tercers, seran contestades pel sol·licitant i l’OEPM resoldrà l’expedient. Si es concedeix, l’anunci de concessió de la patent es publicarà al BOPI.
Finalment, es registra al Registre de Patents (art. 79 Llei de Patents) de l’Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM), tant la sol·licitud com la concessió.
D) El dret de patent: contingut
La patent dona la posició jurídica que té la persona que ha inventat i que ha obtingut el títol de propietat industrial corresponent.
L’art. 1 de la Llei de Patents diu que per a la protecció de les invencions industrials es concedeixen els següents títols:
- Patents d’invenció.
- Certificats de protecció dels models d’utilitat.
El contingut de la patent és el “dret de patent”. Aquest dret només es pot exercir en territori espanyol i té una durada inferior a la patent.
La protecció de la patent s’inicia en el moment de presentació de la sol·licitud, però té algunes limitacions:
- El “dret de patent” neix amb la concessió i dura 20 anys, menys el termini del procediment (art. 49 de la Llei de Patents).
- L’extensió de la protecció es concreta en el contingut de les reivindicacions. Només es pot exercir en relació amb les regles tècniques descrites en les “reivindicacions” (= són els motius).
El dret de patent és un dret d’exclusiva que dona al seu titular la possibilitat de prohibir a tercers la realització de determinades activitats. Aquestes prohibicions són diferents si es tracta d’un producte o d’un procediment:
- Producte (objecte): poden impedir a qualsevol tercer la fabricació, oferiment, introducció en el comerç, la utilització o la importació del producte objecte de la patent ➔ el dret de patent ho prohibeix per abarcar totes les fases de l’objecte de la patent.
- Procediment (art. 50 LP): consisteix a prohibir la utilització, oferiment, introducció en el comerç de qualsevol producte que s’hagi obtingut amb el procediment patentat. També, el seu titular té dret a prohibir l’explotació indirecta de la invenció.
El dret de patent té 2 tipus de restriccions:
A) Voluntàries
Aquelles que deriven d’una llicència atorgada pel titular.
B) Legals
Es regulen a l’art. 52 de la Llei de Patents:
- Esgotament de la patent:
Té com a objectiu evitar que el dret de patent causi un perjudici de seguretat jurídica en el tràfic pel fet que s’utilitzi de forma il·limitada.
S’entén que s’introdueix en el tràfic el producte objecte de la patent o el producte fruit d’un procediment patentat, o es fa un contracte que faculta a un tercer la disposició o l’aprofitament econòmic del producte de la patent.
L’esgotament només es produirà en relació amb els productes protegits introduïts en el comerç en territori nacional ➔ en virtut del principi de lliure circulació de productes europeus, s’entén també en territori comunitari (la directiva de 2002 ja recull un criteri de territori comunitari).
L’esgotament del dret de patent perd la prohibició respecte a les activitats o actuacions que posteriorment es duguin a terme en relació amb el producte objecte de la patent que s’hagi introduït en el territori nacional o comunitari pel titular o un tercer.
Aquest esgotament el que busca és el mateix que el propi sistema de patent. Si la patent té com a funció fomentar la inversió feta, una vegada l’objecte de la patent (el producte) ja s’ha posat en circulació amb el consentiment del titular, s’entén que ja ha recuperat part de la invenció i, per tant, es dona per acabat el dret.
- Dret de preús:
El titular de la patent no pot impedir a aquells qui, amb anterioritat a la sol·licitud de la patent, de bona fe, haguessin explotat la invenció patentada.
No es podrà explotar la patent de forma contrària a la llei (art. 57 LP).
E) Accions per violació del dret de patent
El titular del dret de patent té dret a exercitar una sèrie d’accions civils:
- Acció de cessació. Busca que cessi la conducta que viola el dret de patent.
- Acció d’indemnització per danys i perjudicis. Busca la remoció dels efectes patrimonials negatius provocats per la violació de la patent ➔ la indemnització que es pugui derivar de l’exercici d’aquesta acció comprèn no només el dany emergent sinó també el lucre cessant, i fins i tot el perjudici que es pugui haver causat en concepte de desprestigi, fruit d’un ús defectuós de l’invent o d’una presentació inadequada del mateix en el mercat (art. 68 LP).
La LP, per facilitar el càlcul de la indemnització, estableix un sistema sota el qual s’amaga l’existència de 2 models diferents d’accions indemnitzatòries:
- Acció indemnitzatòria stricto sensu (art. 66.2.a LP).
- Acció indemnitzatòria d’enriquiment injust (art. 66.2.b LP).
- Embargament d’objectes que s’hagin produït mitjançant la violació del dret de patent.
- Acció d’atribució en propietat dels objectes embargats.
- Acció per l’adopció de mesures per evitar que segueixi la violació.
- Acció de publicació de la sentència condemnatòria a costa de l’infractor de la patent.
Qüestions generals aplicables a qualsevol de les 6 accions:
- Principi de legitimació activa (art. 62 LP): correspon al legítim titular del dret de patent, però també estan legitimats els titulars d’una llicència exclusiva (art. 124 LP).
- Legitimació passiva: recau sobre qualsevol persona que faci un acte que impliqui la violació de les facultats del dret de patent.
- El termini de prescripció per a l’exercici d’aquestes accions s’estableix en 5 anys comptats des del moment en què es fan les activitats que s’impugnen. La indemnització que es podrà exigir s’ha de referir exclusivament als danys i perjudicis irrogats durant els 5 anys anteriors a la data d’exercici de l’acció corresponent.
F) Obligació d’explotar, nul·litat i caducitat
El dret de patent imposa també obligacions:
- Pagament de taxes mentre duri la patent.
- Explotació de la patent. Busca donar sentit al sistema de patents, donat que dona suport a la invenció però també el posar-la en pràctica, és a dir, que s’exploti (que el progrés no sigui només teòric) ➔ l’explotació de la patent s’ha de dur a terme en el termini de 4 anys des de la data de publicació de la concessió.
L’extinció de la patent ve mitjançant 2 categories:
- Nul·litat: per resolució judicial. Aquesta declaració de nul·litat pot ser total o parcial. Si és total la patent mai haurà estat vàlida; en canvi, si és parcial restarà en vigor respecte a les reivindicacions no anul·lades.
Tots els perjudicats i l’Administració estan legitimats per exercir l’acció de nul·litat, que es podrà exercir durant toda la vida de la patent fins i tun durant els 5 anys següents a la seva caducitat. - Caducitat: quan concorre alguna de les causes previstes a l’art. 116 de la Llei de Patents (expira el termini, renúncia, falta de pagament, incompliment de l’obligació d’explotar, ...).
La internacionalització del dret de patents: ADPIC
El sistema de patents nacionals es basa en un principi de protecció en el territori. Per obtenir protecció internacional caldrà la sol·licitud de concessió de la patent en cada un dels països on se sol·licita la patent.
Hi ha hagut moviments per unificar criteris:
- El Tractat de Cooperació en Matèria de Patents: signat l’any 1970 per l’OMPI (Organització Mundial de la Propietat Industrial). Aquesta organització té com a funció principal organitzar criteris en matèria de propietat intel·lectual.
- El Conveni de Munic sobre la Patent Europea: signat l’any 1973. Amb aquest conveni es va crear una Oficina Europea de Patents que té com a objecte concedir la patent europea.
- La patent comunitària.
El disseny industrial
És també un títol de la propietat industrial, però en aquest cas és una inversió de disseny (no tècnica). Son invencions estètiques o de forma aplicables a la indústria. Es tracta d’una innovació de forma, pensada per a l’activitat de fabricació d’un producte en sèrie ➔ el que es busca no és tant el progrés tècnic com un gust estètic del consumidor o per un motiu funcional.
Es regula per la Llei de 2003, de Protecció Jurídica del Disseny Industrial. Abans es parlava de “dibuixos i models industrials”, ara se n’diu “disseny industrial”.
Requisits:
- Novetat.
- Singular (art. 5).
- Susceptibilitat d’aplicació industrial.
Es concedeix per l’Oficina de Patents i Marques i la protecció atorgada pel registre és de 20 anys.
El secret industrial (know-how)
És una altra modalitat de la propietat industrial (per alguns autors és de la propietat intel·lectual).
El secret industrial és una informació empresarial que té un caràcter secret (valor competitiu). Es tracta del coneixement reservat d’idees, productes o procediments industrials que l’empresari, pel valor competitiu que té l’empresa, decideix mantenir-los en secret perquè provoca un benefici a l’empresa.
No hi ha una llei que el protegeixi directament, però indirectament sí que hi ha diferents lleis que defensen el secret industrial, com la Llei de Patents, la Llei de la Competència Deslleial (art. 13), etc.
La protecció jurídica d’altres innovacions i creacions
A) Obtencions vegetals
S’acull a la Llei de 12 de març de 1975, sobre protecció de varietats vegetals.
B) Topografies de productes semiconductors
Es tracta dels circuits integrats o microxips que es fan servir en els sectors avançats de la indústria (automoció, telefonia, programes especials, màquines recreatives, equips militars, ...).
L’alt cost que implica dissenyar-los i la facilitat amb què poden ser copiats ha impulsat als països industrialitzats a protegir-los a través del dret d’autor o de la propietat industrial ➔ a Espanya es va promulgar la Llei 11/1988, de 3 de maig.
No s’exigeix que el circuit integrat reuneixi els requisits clàssics de patentabilitat per tal que sigui protegit, sinó que n’hi ha prou que sigui el resultat d’un esforç intel·lectual i no sigui un producte corrent en la indústria.
La protecció s’obté mitjançant la inscripció a l’Oficina de Patents i Marques i té una durada de 10 anys. Els drets que es concedeixen al titular comprenen la facultat d’explotar el circuit i la d’impedir als tercers que l’explotin comercialment o industrialment sense el seu consentiment.
El circuit integrat podrà ser objecte de cessió o llicència, en condicions similars a les patents, i el seu titular gaudirà de les accions i mesures previstes per la Llei de Patents per a la protecció enfront dels usurpadors.
C) Programes d’ordinador
La llei no els considera invencions i, per tant, no podran ser protegits a través de patents els programes d’ordinador i les formes de presentar les informacions. Aquestes activitats podran ser protegides a través del dret d’autor o per altres lleis, però no mitjançant patents.
D) Creacions publicitàries
Igual que en el cas anterior, la llei no les considera invencions i les obres literàries, artístiques o científiques, els mètodes per a l’exercici d’activitats intel·lectuals o econòmico-comercials,..., tampoc podran ser protegits mitjançant patents.
La transmissió dels drets de propietat industrial
Els drets derivats de la patent poden ser transmesos per tots els mitjans admissibles en dret. La patent pot pertànyer a diverses persones i sorgeix una comunitat sobre la mateixa, fins i tot poden constituir-se drets reals com la hipoteca o l’usdefruit sobre la mateixa.
Aquesta transmissió pot ser plena o limitada, es pot fer inter vivos o mortis causa, i està sotmesa al compliment d’un conjunt de requisits de forma, expressament esmentats en la legislació ➔ (art. 74 LP: forma escrita, publicitat de l’operació, registre, etc.).
Entre les modalitats de transmissió, mereixen ser destacats especialment les formes de transmissió limitada que representen els contractes de llicència, tant de patents com de know-how.
El contracte de llicència de patent o de qualsevol altre bé immaterial objecte de protecció mitjançant el sistema de propietat industrial consisteix en un negoci jurídic mitjançant el qual el titular de la patent o de qualsevol altre títol de propietat industrial, anomenat llicenciant, autoritza a una altra persona, anomenada llicenciatària, a exercir tots o alguns de les facultats que integren el contingut del dret.
Per tant, aquest contracte té per objecte un dret de propietat industrial sobre un bé immaterial, i té com a causa el facilitar que un tercer pugui exercir o totes o alguna de les facultats que integren aquest dret.
Els contractes de llicència de patents o de qualsevol altre títol de propietat industrial poden ser típics, regulats per l’ordenament jurídic, o atípics (el contracte de know-how).
El contracte de llicència és consensual, bilateral i sinal·lagmàtic.
La llicència de patent i de know-how
Junt amb la transmissió del dret, la Llei de Patents preveu la possibilitat d’atorgar una llicència d’explotació de la invenció patentada.
La llicència d’explotació dona origen a una situació jurídica en virtut de la qual el cessionari de la patent (llicenciatari) pot explotar-la amb subjecció a unes condicions determinades, continuant la titularitat de la patent a favor de qui atorga la llicència (llicenciant).
La Llei de Patents regula de forma àmplia el tema de les llicències i distingeix entre llicències contractuals o voluntàries, llicències de ple dret i llicències obligatòries.
- Llicències contractuals (arts. 74 a 80 LP):
- Són una manifestació del caràcter patrimonial del dret de patent i de la possibilitat de transmetre’l.
- Seran atorgats pel titular de la patent en el règim i amb els límits que les parts acordin.
- El contracte de llicència pot recaure tant sobre la patent ja concedida com sobre la simple sol·licitud.
- Els titulars de les llicències no podran cedir-les a tercers ni concedir subllicències, a no ser que s’hagués convingut una altra cosa.
- El contracte haurà de constar per escrit i només tindrà efectes enfront de tercers de bona fe des que hagués estat inscrita a l’Oficina de Patents i Marques.
- Llicències de ple dret (arts. 81-82 LP):
Es caracteritzen perquè el titular de la patent declara per escrit i per mitjà de l’Oficina de Patents i Marques que està disposat a autoritzar la utilització de la invenció a qualsevol interessat com a llicenciatari no exclusiu, el qual haurà d’abonar una determinada compensació.
Aquesta modalitat persegueix fomentar l’explotació de la invenció. Es considera com una llicència contractual i comporta els següents avantatges:
- Produeix beneficis fiscals (les taxes anuals que s’han de pagar es redueixen a la meitat).
- Si s’ha ofert una llicència de ple dret no es poden concedir llicències obligatòries.
Les parts s’han de posar d’acord amb el preu. En cas de desacord, el fixarà l’Oficina de Patents i Marques. El llicenciatari està obligat a comunicar al llicenciant, a final de trimestre, la utilització que ha fet de la patent.
- Llicències obligatòries (arts. 83 a 107 LP):
Són les llicències que s’atorguen en contra de la voluntat del titular o com a mínim sense el seu consentiment. L’art. 86 de la Llei de Patents estableix 4 supòsits:
- Falta o insuficiència d’explotació o bé quan s’ha interromput durant 3 anys o més, excepte que es tracti d’un dels casos justificats previstos a l’art. 87.
- Necessitat d’explotació al no cobrir l’explotació efectuada pel titular de la patent el mercat d’explotació, sempre i quan aquesta insuficiència origini un perjudici greu pel desenvolupament econòmic i tecnològic del país.
- Dependència entre dues patents. Quan existeix una patent anterior, el titular d’una patent obtindrà una llicència obligatòria sobre la patent anterior amb la finalitat d’explotar la invenció patentada.
- Per raó d’interès públic (salut pública, defensa nacional, desenvolupament tecnològic, ...).
Aquestes llicències, excepte l’atorgada per raó d’interès públic, no podran ser exclusives, de forma que el titular de la patent podrà continuar explotant-la per si mateix i concedir llicències obligatòries.