El Sistema Nerviós Motor: Estructura, Funció i Desenvolupament

Enviado por Cristina y clasificado en Biología

Escrito el en catalán con un tamaño de 11,5 KB

El Sistema Nerviós Motor

El sistema nerviós motor és la part de l'organisme humà integrat per una sèrie d'estructures destinades a coordinar-se entre si i a relacionar-se amb el medi. Hi ha dos aspectes:

a) El sistema nerviós de la vida de relació

Encarregat de la relació entre l'organisme i el medi extern. Constituït pel:

  • Sistema nerviós central
  • Sistema nerviós perifèric
  • Sistema muscular

b) El sistema nerviós vegetatiu

Regula la relació de l'organisme amb el medi intern i és el responsable de l'homeòstasi.

2.2.1: El sistema nerviós central

a) L'encèfal

És la porció més voluminosa del sistema nerviós i està contingut en el crani.

1. Cervell

És la part més voluminosa de l'encèfal i conté els centres nerviosos que regeixen totes les activitats sensitives i motores.

  • Còrtex o escorça cerebral: part externa del cervell i és la que permet que la persona tingui un control voluntari sobre les reaccions davant dels estímuls sensitius i sensorials. El cervell es divideix en quatre lòbuls: frontal, parietal, occipital i temporal, amb dues escletxes profundes anomenades cissura de Rolando i cissura de Silvio.
  • Les estructures subcorticals es troben situades a l'interior o per sota del còrtex cerebral. Inclou els ganglis basals (constituïts per quatre masses de substància grisa, situats a la substància blanca dels hemisferis cerebrals i es connecten amb l'escorça cerebral) i el tàlem (és la massa gran de substància grisa, ocupa una posició entre l'àrea motora de l'escorça cerebral i el cerebel).
2. Cerebel

Situat darrere de la protuberància i el bulb raquidi i exerceix una acció reguladora del moviment i de l'activitat muscular. Com que rep informació del moviment, pot exercir el control postural i la coordinació motora dels moviments voluntaris i automàtics.

3. El tronc encefàlic

Dividit en tres:

  • El mesencèfal: situat a la part superior del tronc i connecta el cervell amb la protuberància, uneix estructures situades a sobre i a sota d'aquesta part del cervell. El més important són les vies motores o feixos de fibres nervioses que el travessen.
  • La protuberància: és la part més voluminosa del tronc i està situada entre el mesencèfal i el bulb raquidi. Al seu interior circulen les vies aferents, en direcció als peduncles cerebrals i al cervell.
  • El bulb raquidi: situat entre la part inferior del tronc encefàlic i la medul·la espinal, regula funcions imprescindibles per a la vida de l'organisme.
b) La medul·la espinal

Part inferior del SNC. Forma un tronc cilíndric que comença al bulb raquidi, arriba fins a la segona vèrtebra lumbar i acaba al con medul·lar. Conté importants centres neuronals, que són la base de molts actes reflexos.

  • Substància grisa: correspon al nucli neuronal de caràcter sensitiu, vegetatiu i motor, com les motoneurones alfa i les motoneurones gamma.
  • La substància blanca: forma part de fibres mielíniques que circulen per la medul·la espinal.
c) Les vies motores

Principals vies i centres al servei de la motricitat.

  • 1. Via piramidal: s'origina en les cèl·lules de l'escorça cerebral motora, situades a la regió del lòbul postfrontal. Les seves funcions són les següents:
    • És la via del moviment voluntari, que regula els moviments precisos i fins que executen els músculs més distants.
    • Inhibició de les funcions dels centres medul·lars, amb la qual cosa modula la intensitat del to muscular i dels reflexos modulars.
  • 2. Via extrapiramidal: té el seu origen en el còrtex cerebral, la via extrapiramidal s'inicia en centres diversos que tenen un nivell de complexitat diferent. Estan situats en:
    • El cervell a l'àrea premotora.
    • Les estructures subcorticals.
    • El cerebel.
    • Diferents nivells del mesencèfal.

Les seves funcions són:

  • Controlar la motilitat involuntària i del to muscular.
  • Regular les funcions posturals i l'exteriorització.

2.2.2: El sistema nerviós perifèric

Està constituït pels nervis perifèrics, que estableixen connexions entre el sistema nerviós central i els diversos sectors de l'organisme.

a) Nervis raquidis o espinals

Són els encarregats de connectar articulacions, pell o músculs de qualsevol part del cos amb la medul·la espinal. Té doble funció:

  • Reben i transporten al SNC els estímuls sensitius que reben els receptors sensorials.
  • Transmeten els impulsos motors provinents de les vies piramidal i extrapiramidal del SNC als òrgans efectors corresponents.

Fora de la medul·la espinal les fibres s'ajunten i formen els nervis raquidis, que contenen els dos tipus de fibres (sensitives i motores). Hi ha 31 parells de nervis espinals o raquidis, els que reben el nom de vèrtebres anteriors al seu punt de sortida. Són:

  • 8 parells de nervis cervicals.
  • 12 dorsals.
  • 5 lumbars.
  • 5 sacres.
  • 1 coccigeal.
b) Nervis cranials

El cervell es connecta amb els receptors i efectors del cap a través de dotze nervis cranials que emergeixen per parelles del tronc cerebral.

2.2.3: El sistema muscular

És l'encarregat de transformar els impulsos nerviosos originats al cervell en energia mecànica mitjançant els músculs. Hi ha 3 tipus de músculs:

  • Llis o viscerals: forma diferents òrgans interns. S'acciona involuntàriament perquè està controlat pel sistema nerviós vegetatiu.
  • Cardíac: forma part del múscul cardíac, que està controlat pel sistema nerviós vegetatiu.
  • L'estriat: estan inserits en els ossos i les seves contraccions poden ser controlades, per tant són les que produeixen els moviments intencionals o voluntaris.

Tota aquesta activitat de moviments que després s'automatitzen, és el que s'anomena activitat muscular cinètica.

2.2.4: La transmissió de l'impuls nerviós

Les neurones són les cèl·lules nervioses que componen el sistema nerviós motor especialitzades en la transmissió d'estímuls elèctrics a gran velocitat i a gran distància. L'impuls nerviós passa d'una neurona a la següent en una operació anomenada sinapsi.

La sinapsi és la transmissió de l'impuls nerviós entre neurones. Es realitza de dues maneres:

  • Sinapsi elèctrica, produïda pel canvi de valor iònic d'una cèl·lula a una altra.
  • Sinapsi química, les neurones desprenen unes substàncies químiques que recullen les següents, en el nucli de la qual es produeixen canvis.

La mielinització és el procés de recobriments de mielina de les cèl·lules del sistema nerviós. És condició necessària per al desenvolupament motor, ja que possibilita la transmissió de l'impuls d'una manera adequada, a través de les fibres nervioses. El procés s'inicia en el fetus uns mesos abans del naixement i continua fins al segon o tercer any de vida.

2.3. Lleis de maduració i desenvolupament motor

Es produeix seguint les lleis següents:

  • Llei cefalocaudal: l'evolució del desenvolupament motor va de la part superior del cos a la inferior.
  • Llei proximodistal: l'evolució del desenvolupament es produeix des de la part més propera a l'eix central del cos fins a la part més allunyada.
  • Llei de flexors i extensors: primer es dominen els músculs flexors (operacions d'agafar...) i després els extensors (operacions de deixar anar o estirar).

2.4. Classes de moviment

2.4.1. Moviments reflexos

Són respostes motores espontànies i involuntàries a un estímul extern. Són innats i han de desaparèixer prèviament per donar pas als moviments voluntaris. Els principals reflexos dels nounats són:

  • Reflex respiratori: es produeix immediatament després de néixer, amb l'entrada d'aire als pulmons.
  • Reflex de succió: el contacte dels llavis amb algun objecte produeix un moviment rítmic de succió.
  • Reflex dels punts cardinals: l'excitació al voltant de la comissura dels llavis provoca una rotació del cap en el mateix sentit que l'estimulació.
  • Reflex de grasping: quan s'estimula la mà del nadó amb un dit o objecte.
  • Reflex de redreçament estàtic: tendència a estirar els membres inferiors com a resposta a una pressió a les plantes dels peus.
  • Reflex de marxa automàtica: sostingut pel tronc el nadó fa un moviment similar al de la marxa.
  • Reflex de Babinski: en tocar la planta del peu, es doblega cap a dins i els dits s'obren en forma de ventall.
  • Reflex de Moro: quan sent un cop fort o s'espanta, separa bruscament els braços i després els posa a sobre del pit.
2.4.2. Moviments voluntaris

Són aquells que es duen a terme de manera intencionada, és a dir, es decideixen prèviament abans d'executar-los.

  • Són adquirits.
  • Intencionats.
  • Control: còrtex cerebral i sistema piramidal.
  • Es fan pensant.
2.4.3. Moviments automàtics

Són els moviments voluntaris que a còpia de repetir-los s'han transformat en hàbits, per tant són intencionats i s'executen sense pensar. Es controlen des del sistema extrapiramidal.

2.5. Evolució motora segons les activitats posturals

Es tenen en compte les seves actituds o activitats posturals, les quals es consideren des de tres apartats diferents:

a) Evolució de les posicions estàtiques

Cap, cos i membres inferiors.

  • El cap: cos en posició vertical (3 mesos, pot sostenir el cap), en posició ventral (6 mesos, recolzant-se amb les mans i els braços estirats aixeca el cap i el pit), cos en posició dorsal (de 5 a 6 mesos, pot aixecar el cap).
  • El tronc: cos en posició dorsal (de 5 a 6 mesos, pot passar girant-se de la posició ventral a la dorsal i viceversa), cos en posició d'assegut (24 mesos, pot asseure's sol en una cadira baixa).
  • Els membres inferiors: cos en posició dorsal (de 6 a 7 mesos es pot posar els dits dels peus a la boca), dempeus (de 22 a 24 pot fer cops de peu a una pilota).
b) Evolució del desplaçament

Horitzontal i vertical, amb capacitat per pujar i baixar escales.

  • Horitzontal (de 10 a 11, el gateig és més sincronitzat gràcies al control dels moviments de braços i cames).
  • Vertical (24 mesos, pot caminar més de pressa amb equilibri i un balanceig rítmic dels braços).
  • Capacitat per pujar i baixar escales (36 mesos, pot pujar-les alternant els peus sense ajuda. Pot saltar un esglaó).
c) Evolució de la prensió
  • Prensio reflexa: de 0 a 2 mesos reflex de grasping, gràcies a la força dels músculs flexors pot arribar a sostenir el pes del seu cos agafant-se molt fort. De 2 a 4 mesos prensió per contacte, desapareix l'anterior i té una prensió passiva.

Entradas relacionadas: