Sistema Nerviós i Locomotor: Estructura, Funcions i Malalties

1. Sistema Nerviós

1.1. Òrgans del Sistema Nerviós

1.1.1. Sistema Nerviós Central (SNC)

Estructures: Cervell, cerebel, bulb raquidi i medul·la espinal.

1.1.2. Sistema Nerviós Perifèric (SNP)

El SNP connecta el SNC amb la resta del cos. (Nota: Els òrgans llistats a l'original, com l'ull, mucosa, glàndules, etc., no formen part del SNP, sinó que són òrgans innervats per ell).

1.2. Estructures i Característiques del SNC

1.3. Característiques del SNC

• Organització complexa de neurones amb múltiples connexions.
• Substància grisa (cossos neuronals) i substància blanca (axons).
• Quatre ventricles (cavitats).

1.4. Anatomia del Cervell

Dos hemisferis separats per la cissura interhemisfèrica i connectats pel cos callós. L'escorça cerebral, amb els cossos neuronals, es plega formant lòbuls. Sota l'escorça es troben el tàlem i l'hipotàlem.

1.5. Anatomia del Cerebel

Situat a la base posterior de l'encèfal. Coordina moviments, equilibri i postura. L'arbre de la vida són les ramificacions de la substància blanca.

1.6. Anatomia del Bulb Raquidi

Part inferior de l'encèfal. Controla reflexos respiratoris i cardiovasculars, i filtra estímuls.

1.7. Anatomia de la Medul·la Espinal

• Nervis cervicals (C1-C8)
• Nervis toràcics (T1-T12)
• Nervis lumbars (L1-L5)
• Nervis sacres (S1-S5)

1.8. Acte Reflex

Resposta nerviosa involuntària, sense intervenció de l'encèfal, per evitar danys. Exemple: retirar la mà del foc.

1.9. Sistema Nerviós Perifèric (SNP)

Connecta receptors i efectors amb el SNC.

1.10. Sistema Nerviós Autònom (SNA)

Ganglis i nervis perifèrics que controlen involuntàriament els òrgans interns.

1.11. Líquid Cefaloraquidi (LCR)

Líquid transparent que banya l'encèfal i la medul·la espinal.

2. Sistema Endocrí

2.1. Definicions

3. Sistema Locomotor

3.1. Aparell Locomotor

Permet el moviment gràcies a la coordinació de músculs i ossos.

3.2. Funcions dels Ossos

• Sosteniment del cos.
• Moviment.
• Protecció d'òrgans.
• Dipòsit de minerals.
• Producció de cèl·lules sanguínies (alguns ossos).

3.3. Composició del Teixit Ossi

• Matriu orgànica: cèl·lules i substància osteoide.
• Matriu inorgànica: proporciona duresa i acumula minerals.

3.4. Cèl·lules del Teixit Ossi

• Osteoblasts: produeixen components dels osteòcits.
• Osteòcits: cèl·lules dins la matriu òssia calcificada.
• Osteoclasts: renoven l'estructura interna de l'os.

3.5. Medul·la Òssia

Teixit dins dels ossos grans que produeix cèl·lules sanguínies.

3.6. Tipus d'Ossos

• Llargs: fèmur, húmer.
• Plans: omòplat, ossos del crani.
• Curts: vèrtebres.

3.7. Estructura de l'Os

• Diàfisi: zona central allargada.
• Epífisi: extrems, participa en l'articulació.
• Metàfisi: separa diàfisi i epífisi.

3.8. Ossos del Cap

Parietal, occipital, temporal, zigomàtic, frontal, nasal i maxil·lars.

3.9. Ossos del Tronc

Omòplats, costelles, vèrtebres, clavícules i coxis.

3.10. Ossos de les Extremitats

• Superiors: falanges de la mà, radi, cúbit, húmer.
• Inferiors: falanges del peu, tíbia, peroné, fèmur.

3.11. Fractura vs. Fissura

Fractura: pèrdua de continuïtat de l'os. Fissura: fractura incompleta.

3.12. Immobilització de Fractures

L'enguixat immobilitza l'os per afavorir la unió. La regeneració és lenta: es forma un coàgul, les cèl·lules òssies formen minerals i osteoblasts, i finalment el teixit es regenera.

3.13. Composició del Múscul Esquelètic

• Teixit muscular: fibres musculars.
• Teixit conjuntiu: envolta fibres i feixos.

3.14. Tipus de Fibres Musculars

• Estriades: contracció ràpida, control voluntari (SNC).
• Llisas: contracció lenta, control involuntari (SNA).
• Cardíaques: contracció ràpida, control involuntari.

3.15. Contracció Muscular

Els filaments de miosina es connecten i desplacen els d'actina, escurçant el sarcòmer i el múscul. La relaxació es produeix quan la miosina allibera l'actina.

3.16. Tipus de Músculs

• Llargs/afusats: quàdriceps.
• Plans: dorsal.
• Orbiculars: orbicular de les parpelles.

3.17. Lligaments i Tendons

Lligament: fibra que uneix dos ossos. Tendó: perllongació del teixit conjuntiu que uneix múscul i os (ex. tendó d'Aquil·les).

3.18. Tendinitis

Inflamació d'un tendó.

3.19. Articulacions

Unió entre dos o més ossos que permet mobilitat o estabilitat.

3.20. Tipus d'Articulacions

• Fixes (sinartrosi): sense moviment (crani).
• Semimòbils (anfiartrosi): moviment limitat (vèrtebres).
• Mòbils (diartrosi): gran moviment (colze, genoll).

3.21. Càpsula Articular

Membrana fibrosa que envolta l'articulació i limita el desplaçament dels ossos.

3.22. Lesions Articulars

• Esquinç: ruptura o esquinçament de lligaments o càpsula sinovial.
• Luxació: desplaçament dels ossos de l'articulació.
• Fractura: trencament de l'os que afecta l'articulació.

3.23. Elements de l'Articulació

• Os
• Cartílag articular
• Membrana i líquid sinovial
• Elements juxtaarticulars

3.24. Múscul Antagonista

Múscul que es relaxa per permetre la contracció del seu parell (ex. bíceps i tríceps).

4. Sistema Immunitari

4.1. Barreres Defensives

4.2. Cèl·lules del Sistema Immunitari

Macròfags: fagociten agents patògens i cèl·lules danyades. Limfòcits: produeixen anticossos.

• Limfòcits T: maduren al tim.
  • T4: activen la resposta immunitària.
  • T8: destrueixen cèl·lules infectades i aturen la resposta immunitària.
• Limfòcits B: produeixen anticossos específics.

4.3. Òrgans Limfoides Primaris

• Medul·la òssia roja: produeix cèl·lules sanguínies.
• Tim: maduració dels limfòcits T.

4.4. Òrgans Limfoides Secundaris

• Ganglis limfàtics: filtren agents patògens i concentren limfòcits.
• Melsa: filtra la sang, activa leucòcits i destrueix glòbuls vermells vells.

4.5. Antígens i Anticossos

Antigen: substància que provoca una resposta immunitària. Anticòs: proteïna que reacciona contra un antigen específic.

4.6. Immunitat Artificial

• Vacunes: introdueixen un antigen afeblit per generar anticossos.
• Sèrum: subministra anticossos directament per combatre una infecció activa.