Sistema Nerviós Humà: Estructura, Funcions i Components

El Sistema Nerviós Humà

1. Sistemes Implicats en la Funció de Relació

La funció de relació en l'organisme humà implica la coordinació de diversos sistemes:

• 1.1. El Sistema Nerviós

  És el sistema constituït bàsicament pel teixit nerviós, format per les cèl·lules nervioses o neurones.

• 1.2. El Sistema Endocrí

  És el format per les glàndules endocrines, és a dir, glàndules que segreguen substàncies (hormones) a la sang, les quals provoquen efectes concrets en les cèl·lules.

• 1.3. Els Efectors

  Són els òrgans i aparells encarregats de realitzar les respostes. Està constituït pel sistema esquelètic i el sistema muscular, responsables de realitzar els moviments.

2. Les Neurones i la Transmissió de l'Impuls Nerviós

Les neurones són cèl·lules especialitzades en la transmissió d'informació gràcies al fet que la seva membrana és capaç de generar febles corrents elèctriques que avancen d'un extrem a l'altre, l'anomenat impuls nerviós.

Segons la seva funció, es classifiquen en:

• Les neurones que condueixen l'impuls nerviós cap al Sistema Nerviós Central s'anomenen sensitives.
• Les que el condueixen cap als músculs i les glàndules s'anomenen motores.

Els feixos d'aquests axons formen l'anomenada substància blanca del sistema nerviós.

3. Organització del Sistema Nerviós Humà

El sistema nerviós humà presenta dues parts principals: el Sistema Nerviós Central (SNC) i el Sistema Nerviós Perifèric (SNP).

3.1. El Sistema Nerviós Central (SNC)

Ambdós òrgans [encèfal i medul·la espinal] estan protegits per ossos (crani i columna vertebral, respectivament) i recoberts per tres membranes protectores denominades meninges. Existeix un líquid amortidor, el líquid cefaloraquidi, entre la més interna i la segona.

El SNC és l'encarregat de rebre i interpretar els impulsos sensitius i generar els impulsos motors.

3.2. El Sistema Nerviós Perifèric (SNP)

És el conjunt de nervis que connecten el Sistema Nerviós Central (l'encèfal i la medul·la espinal) amb les diverses parts del cos. Els més gruixuts presenten una membrana externa protectora. És, doncs, una estructura similar a la dels cables elèctrics domèstics. Els nervis es poden classificar segons tres criteris:

1. Segons el sentit de transmissió de l'impuls nerviós

   Es diferencien tres tipus de nervis:

   • Els sensitius (condueixen l'impuls nerviós cap al Sistema Nerviós Central).
   • Els motors (condueixen l'impuls nerviós cap als músculs i les glàndules).
   • Els mixtos (condueixen l'impuls nerviós en els dos sentits).

   Bàsicament controlen els músculs del cap i el coll, exceptuant un, el nervi vague, que regeix moltes vísceres.

2. Estructura dels nervis raquidis

   Tots els nervis raquidis presenten una arrel dorsal i una arrel ventral. L'arrel ventral és motora, és a dir, porta informació cap a la pell i els òrgans.

3. Segons la coordinació d'actes (Voluntaris o Involuntaris)

   Es diferencien dos tipus de nervis: els nervis del Sistema Nerviós Autònom i els nervis del Sistema Nerviós Voluntari.

   a) Sistema Nerviós Autònom o Vegetatiu

   Els nervis estan formats gairebé totalment per fibres amielíniques. Es diferencien dos tipus:

   • El Sistema Nerviós Autònom Parasimpàtic: És el que predomina en els moments de relaxació.
   • El Sistema Nerviós Autònom Simpàtic: És el que predomina en els moments de tensió.

   b) Sistema Nerviós Voluntari

   És el que controla totalment o parcialment les accions voluntàries del nostre cos. Està controlat pel cervell.

4. Parts del Sistema Nerviós Central

4.1. Encèfal

És una massa de neurones d'aproximadament 1,5 kg de pes que està constituïda per fora per substància grisa, formada bàsicament per cossos neuronals, i per substància blanca interna, formada per axons.

Cervell

És la part més gran i en ell resideix la memòria, la capacitat de pensar i, per tant, de tenir un llenguatge significatiu i una capacitat creadora. Presenta una profunda cissura que el divideix en dos hemisferis cerebrals.

Sistema Límbic

Està en el centre profund del cervell (cos callós). Rep les emocions (fam, set, por, agressivitat i desig sexual) i intervé en les accions de resposta.

Tàlem

Actua seleccionant les informacions que van cap al cervell.

Hipotàlem

Regula el Sistema Nerviós Autònom. A més, influeix en la glàndula hipòfisi a través de dues vies: mitjançant neurones i segregant hormones.

Cerebel

Intervé controlant els músculs responsables del manteniment de la postura i de l'equilibri corporal.

Bulb Raquidi

Està sota el cerebel. En ell es produeix el control autònom reflex del ritme respiratori, del cardíac, la deglució, el vòmit i la pressió sanguínia.

4.2. Medul·la Espinal

Presenta substància grisa per dintre i substància blanca per fora. D'ella surten els nervis espinals que innerven els músculs, glàndules i òrgans de la zona. Realitza dues funcions: a la seva substància gris es produeixen els reflexos espinals (veure capítol següent) i per la substància blanca és per on es transmeten els impulsos nerviosos entre l'encèfal i la resta del cos.