Sistema Nerviós i Endocrí: Anatomia, Funció i Transmissió Nerviosa

El Sistema Nerviós i el Sistema Endocrí

El Sistema Nerviós

El sistema nerviós comprèn:

• SISTEMA NERVIÓS
  • Sistema Nerviós Vegetatiu
    1. Sistema Nerviós Somàtic (músculs)
    2. Sistema Autònom (parasimpàtic i simpàtic)
  • Sistema Nerviós Cerebroespinal
    1. Sistema Nerviós Central (Encèfal i medul·la espinal)
    2. Sistema Nerviós Perifèric (Nervis cranials i raquidis)

El Sistema Nerviós Cerebroespinal

Sistema nerviós central (encèfal i medul·la espinal), integra les informacions sensorials, les interpreta i les tradueix en informacions motrius. També possibles funcions psíquiques.
El sistema nerviós central deriva del tub neural embrionari, la part anterior del qual senrotlla sobre si mateix i constitueix lencèfal, la part posterior evoluciona cap a la formació de la medul·la espinal.
Necessita una estructura protectora que li proporciona els ossos del crani i de la columna vertebral.
Entre els ossos i el teixit nerviós hi ha unes fines membranes, les meninges, i entre elles , el líquid cèfalo-raquidi , que actuen com aïllants i protectors contra els cops.
El líquid cèfalo-raquidi, es troba en unes cavitats, els ventricles cerebrals, dins lencèfal, que comuniquen amb un conducte molt fi que passa pel centre de la medul·la espinal, epèndima (teixit epitelial)
Lencèfal
·EL cervell, inclou dos hemisferis cerebrals , el tàlem , l hipotàlem i la hipòfisi. Interiorment té unes cavitats , els ventricles cerebrals.
·El tronc encefàlic, format pels peduncles cerebrals, bulb raquidi, el pont de Valori. Inclou centres reguladors de diverses funcions vitals ( la termoregulació, la respiració i el funcionament del cor.)
·El cerebel, compost de dues porcions laterals, els hemisferis cerebel·losos, i una part central,el vermis. És el coordinador dels moviments. Assegura una precisió dels moviments voluntaris , manté lequilibri i determina la postura del cos.

Vesícules del tub neuralCara dorsalCavitats cerebralsCara ventralTelencèfal (cervell)Hemisferis cerebrals separat per un solc profundVentricles laterals (I i II)Hemisferis cerebrals responsables de la motricitat i de les sensacions. Lòbuls olfactiusDiencèfal (cervell)Talèm (informacions sensitives) EpífisiVentricle IIIHipotàlem (governa les secrecions end.) Hipòfisi MesencèfalTubercles quadrigèminsAqüeducte de SílvioPeduncles cerebralsMetencèfalCerebel ( vermis i dos hemisferis cerebel·losos)Ventricle IVPont de ValoriMielencèfalBulb raquidiCanal de lepèndimaBulb raquidi
La superfície del cervell està recorreguda per diversos solcs i fenedures, les més profundes cissures, delimiten els lòbuls.
Els solcs de cada lòbul separen zones allargades, circumvolucions. Aquesta forma rebregada del cervell augmenta la seva superfície externa, les seves possibilitats funcionals, sense necessitat daugmentar el volum.
Medul·la espinal
La medul·la té la forma dun cilindre allargat, blanc que sinicia a la base de lencèfal. De la medul·la surten els nervis raquidis, que condueixen els impulsos sensitius i motors a gairebé tot el cos.
La medul·la és totalment embolcallada per tres membranes anomenades meninges, talment com lencèfal.
·Duramàter: la més externa, formada per fibres col·lagen, gruixuda, rígida i enganxada a lós, amb una xarxa dartèries i venes.
·Aracnoide: la meninge central, de consistència filamentosa, xopada amb líquid cèfalo-raquidi, sense vascularitzar.
·Piamàter: molt més vascularitzada i en contacte amb el teixit nerviós.
La medul·la està constituïda per una part exterior de una substància blanca i una interna de substància grisa en forma de papallona.
El sistema nerviós perifèric
Comprèn els nervis i els ganglis.
·Nervis cranials: surten de lencèfal ; nhi ha 12 parells. Estan relacionats amb els òrgans dels sentits i la musculatura del cap.
·Nervis raquidis: surten 31 parells que intervenen el tronc i els membres.
Tot els nervis porten impulsos des dels receptors sensitius fins al sistema nerviós i daquí als òrgans efectors.
El sistema nerviós vegetatiu
Controla les funcions dels òrgans interns que es troben fora de labast de la voluntat. Sobre la musculatura llisa (conductes, vasos , budells...)i la musculatura cardíaca, i promou o inhibeix la secreció glandular.
Hipotàlem, el principal centre regulador del sistema nerviós vegetatiu, rep informacions sobre lestat general del cos, la interpreta, desencadena els estímuls nerviosos necessaris per a modificar el funcionament dels òrgans implicats. Té mecanismes que actuen sobre la conducta de les persones provocant sensacions com ara la set,la gana...
L hipotàlem controla aquestes funcions a partir dues vies que comuniquen el sistema nerviós central i els òrgans interns.
Sistema parasimpàtic (relax)Sistema simpàtic (alerta)Contracció de la pupil·laDilatació de la pupilaEstimulació de la secreció de salivaInhibició de la secreció de salivaConstricció bronquialRelaxació bronquialDisminució del ritme cardíacAcceleració del ritme cardíacEstimulació de lactivitat de lestómac..Inhibició de lactivitat de lestómac..Estimulació de la miccióInhibició de la miccióPromoció de lerecció Promoció de lejaculació i la relaxació.
El teixit nerviós

Constituït

La neurona
És la unitat bàsica del sistema nerviós. Està constituïda per un cos cel·lular , sovint de forma estrellada, del qual surten dues prolongacions, les dendrites i laxó.
Laxó i les dendrites permeten que cada neurona estableixi lligams a milers daltres neurones a fi de rebre o transmetre els impulsos nerviosos.
Algunes neurones estan mielinitzades, és a dir, laxó està revestit duna beina discontínua de mielina. Beina resultat de successius replegaments de les cèl·lules de Schwann. Cada una daquestes cèl·lules forma un segment de la beina, separat del següent pel nòdul de Ranvier.
·Cos cel·lular: conté el nucli i el orgànuls.
·Dendrites: prolongacions ramificades que reben els impulsos procedents dun altra neurona i els porten cap al cos cel·lular.
·Axó: prolongacions de la neurona, que condueix limpuls nerviós des del cos cel·lular cap a una altra neurona o bé un òrgan.
·Botons sinàptics: estableixen contacte amb el cos o les dendrites duna altra neurona o amb algun múscul o òrgan intern.
·Beina de mielina: Aïlla i protegeix dalgunes neurones , les motores. Les neurones amb beina de mielina transmeten els impulsos amb més rapidesa.
·Nòdul de Ranvier: porció de laxó sense beina.
Pel que fa a la seva funció, les neurones són:
-Neurones sensitives: transmeten els impulsos des dels receptors fins al sistema nerviós central o als ganglis espinals.
-Neurones motores: són dins de la medul·la espinal i transmetren el missatge des del sistema nerviós central fins als efectors (musculs i glàndules)
-Neurones dassociació: formen part del sistema nerviós central. Fan dunió entre les neurones sensitives i motores
La neurologia
La neurologia esta constituïda per les cèl·lules glials, que ocupen la major part del teixit nerviós.
-Astròcits, de forma estrellada. Tenen una missió de sosteniment de les neurones i participen en la cicatrització del teixit nerviós danyat. Les seves prologacions reuneixen els capil·lars sanguinis entre ells o amb les neurones i per tant estan relacionats amb la seva nutrició.
-Oligodendròcits formen unes prolongacions que senrotllen sobre els axons de les neurones i realitzen la mielinització.
-Les cèl·lules de micròglia, petites , mòbils i amb capacitat de fagocitar substàncies estranyes i de rebuig cel·lular. Tenen una missió de defensa i sacumulen , sobretot , en el teixit nerviós danyat.
En el sistema nerviós perifèric la neurologia esta constituïda per les cèl·lules de Schwan.
Els nervis
A vegades el cos de moltes neurones sagrupen i formen un centre nerviós, com ara lencèfal i la medul·la espinal.
Els centres nerviosos tenen una coloració grisenca a causa del color dels cossos de les neurones. Les zones del sistema nerviós on predominen els cossos cel·lulars , substància grisa.
Un nervi esta constituït de nombroses fibres nervioses formades pels axons de les neurones recoberts per beines de mielina.
Les zones del sistema nerviós on predominen els axons recoberts de mielina, és dun color blanc, substància blanca.
Ganglis són agrupació dels cossos cel·lulars de diverses neurones, de cèl·lules glials i de trabècules conjuntives.

La transmissió de limpuls nerviós
La neurona és una cèl·lula glucodependent (només pot aprofitar la glucosa com a font denergia) que té unes propietats molt diferents de la resta de les cèl·lules del cos:
-Lexcitabilitat, laptitud a respondre davant dun estímul.
-La conductibilitat, la propietat de propagar una resposta.
-La comunicabilitat, la capacitat de transmetre una informació a una altra neurona o a altres cèl·lules del cos.
La membrana plasmàtica de les neurones, està polaritzada les càrregues elèctriques es reparteixen de forma desigual entre la part interna i externa de la cèl·lula. A la part externa hi ha una concentració superior de sodi i a la interna una més elevada concentració de potassi. En conjunt hi ha més ions positius a lexterior i més ions negatius a linterior. Amb lajut duns microelèctrodes és de -70 milivolts. Potencial de repòs o potencial de membrana.
Aquest potencial es manté constant per un mecanisme bioquímic anomenat bomba de sodi, que provoca la sortida de sodi i lentrada de K+ per tal de mantenir la diferència de potencial.
Quan arriba un estímul a laxó duna neurona es produeix una inversió de la polaritat de la membrana, ja que augmenta bruscament la permeabilitat de la membrana en obrir-se els canals de sodi, el qual entra a la cèl·lula en gran quantitat .
Al principi, la bomba de sodi neutralitza aquesta entrada , però si lestímul és prou intens , la bomba de sodi no té suficient capacitat i la concentració de ions positius augmenta. Així és produeix una despolarització i sinverteix la diferència de potencial, que a linterior de la cèl·lula és duns +40 milivolts, potencial dacció.
Immediatament després de produir-se un potencial dacció es tendeix a restablir el potencial de membrana. En una zona anterior sobre els canals de potassi , que així pot sortir de la cèl·lula. Repolarització. Els canals de sodi no sobren , el potencial dacció es mou en un únic sentit. El potencial dacció que es desplaça al llarg de la membrana constitueix limpuls nerviós.
Quan es restableix el potencial de repòs , la neurona està de nou capacitada per a rebre un nou estímul.
Limpuls nerviós circula a una velocitat que varia d1 a 120 m/s. Depèn de diversos factors entre ells el gruix de laxó , quant més gruixut és, més ràpidament circula limpuls, i la temperatura.
Les fibres mielinitzades condueixen més ràpidament els impulsos. La mielina actua daïllant i evita les pèrdues per corrents de fuga de les càrregues elèctriques a través de la membrana.
El potencial dacció només té lloc en els nòduls de Ranvier i limpuls es desplaça a salts ,dun nus a laltre.
La velocitat dun impuls és independent de la naturalesa i de la intensitat de lestímul que lha originat. Lúnic que es requereix és que sigui prou intens per iniciar-lo. La neurona respon a un estímul segons la llei del tot o res.
Sinapsis interneuronals
El punt de connexió entre dues neurones és la sinapsi. Quan limpuls nerviós arriba a lextrem de laxó es transmet a una altra neurona, però mai no hi ha un contacte directe entre dues neurones.
Aquesta transmissió que té lloc, des de lextrem de laxó duna neurona a una dendrita o al cos cel·lular duna altra neurona, i més rarament daxó a axó, és possible gràcies a lacció dels neurotransmissors, que són substàncies químiques sintetitzades per les mateixes neurones.
El senyal elèctric provoca el buidament de les vesícules carregades de neurotransmissors, els quals travessen la fenedura sinàptica i atenyen la membrana de la neurona següent. La membrana disposa duns receptors , que són unes molècules que es combinen amb els neurotransmissors . Aquesta unió ocasiona un canvi bioquímic i provoca la generació dun potencial en la neurona receptora que propaga limpuls nerviós al llarg de laxó.
Acte reflex i acte voluntari
Si un soroll sobtat fa sobresaltar una persona, sha produït un acte reflex. Un acte reflex és una resposta involuntària a un estímul concret. La majoria daquests actes soriginen a la medul·la espinal i lencèfal no hi intervé.
Es produeix a través de diverses neurones lligades en cadena, el conjunt de les quals esdevé larc reflex.
Hi intervenen:
-Un receptor , que recull lestímul
-Una neurona sensitiva, situada en un gangli dun nervi raquidi, que condueix limpuls fins a la substància grisa de la medul·la espinal.
-Un neurona dassociació, situada a la substància grisa, que estableix una sinapsi amb la neurona sensitiva. La neurona transforma el corrent sensitiu en motor.
-Una neurona motora, que recull limpuls transmès per la neurona dassociació a través duna sinapsi.
-Un òrgan efector (múscul o glàndula)que dóna una resposta.
Si molesta el soroll del carrer i es tanca la finestra es produeix un acte voluntari.
Un acte voluntari és un acte conscient. Hi intervé no tan sols la medul·la espinal sinó també lencèfal, sobretot lescorça cerebral.
1.Se sent un picor en el colze dret.
2.El missatge senvia a través de neurones sensitives fins a la medul·la.
3.El missatge senvia cap al cervell.
4.El cervell rep la informació sobre el picor del colze.
5.El cervell decideix que cal gratar el colze amb la mà esquerra i envia aquest missatge de resposta cap a la medul·la espinal.
6.El missatge senvia a la musculatura a la mà dreta a través de neurones motores.