El Sistema de Fonts del Dret i l'Estructura de l'Estat
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Derecho
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,27 KB
L'Autoqüestió d'Inconstitucionalitat
Quan la sala de 6 magistrats del Tribunal Constitucional (TC) resol un recurs d'empara, es tracta d'un procediment davant del TC que es dona quan una de les sales del TC que ha de resoldre un recurs considera que la llei que ha d'aplicar per resoldre aquell recurs pot vulnerar la Constitució Espanyola (CE). Aleshores, aquesta sala pot elevar la qüestió al ple del TC (12 magistrats).
Característiques
- Els únics legitimats per plantejar aquesta qüestió són les sales del TC.
- El procés del qual resulta la qüestió no se suspèn, sinó que segueix el seu curs; per tant, el recurs d'empara es resol.
El Reglament Parlamentari
Són una expressió del principi d'autonomia i les cambres regulen el seu funcionament en funció d'aquest principi (art. 72 CE). Necessiten majoria absoluta per reformar aquest reglament. Els reglaments parlamentaris són normes jurídiques que expressen la voluntat autònoma del parlament i regulen el funcionament intern de la cambra.
Característiques
- Els reglaments parlamentaris són objecte de control de constitucionalitat. Poden ser impugnats i, per tant, se'ls reconeix valor de normes jurídiques amb eficàcia general.
- Els reglaments parlamentaris són normes necessàries i la CE diu que s'han d'aprovar.
- Són normes primàries i deriven directament del text constitucional.
- Són normes molt rígides: la CE exigeix majoria absoluta de la cambra en una votació final del conjunt del projecte tant per aprovar-los com per reformar-los.
- Resultat de l'autonomia de la cambra, no necessiten ser sancionats ni promulgats.
Matèries que regulen
- Estatut dels parlamentaris
- Organització de les cambres
- Funcionament de les cambres
- Procediment legislatiu
- Control parlamentari del govern
Posició dins del sistema de fonts
- Són normes jurídiques amb rang de llei, que són objecte de control de constitucionalitat per part del TC. Poden ser impugnades a través del recurs i de la qüestió d'inconstitucionalitat.
- La relació entre reglament parlamentari i llei no es resol a través del principi de jerarquia, sinó a través del principi de competència.
- Són paràmetre de constitucionalitat; formen part del bloc de la constitucionalitat.
Estats
Estats unitaris
- Principi d'unitat: Hi ha un únic centre de decisió política i aquest es trasllada a tot el país.
- Principi de la uniformitat: Reconeixen un únic ordre polític que serà per a tothom.
- Principi de la centralització: Tot està concentrat al mateix lloc a nivell polític i s'estructura de manera jerarquitzada.
Estats compostos
- Dues instàncies: instància federal (que és l'estat en conjunt) i instància federada (que són els membres que l'integren).
- Cada instància compta amb les seves pròpies instàncies de govern.
- Hi ha una doble divisió de poder: horitzontal i vertical.
Principis
- Principi de la pluralitat: Diferents centres de poder.
- Diversitat de normes i orientacions polítiques.
- Principi de la descentralització: El poder es troba descentralitzat, però és un sol estat enfront de l'exterior.
Modalitats d'estats federals
- Igualitaris: Les entitats federades tenen les mateixes competències i són igualitàries (ex: EUA).
- Asimètrics: El sostre competencial de les entitats federades és molt diferent (ex: antiga URSS, Canadà).
- Per agregació: L'estat federal neix de diferents estats independents que necessiten unir forces (ex: Suïssa).
- Per desagregació: Neixen a conseqüència de la divisió d'un estat unitari que es desmembra (ex: Bèlgica).
Característiques dels estats federals
- En el pla constitucional, els estats federals compten amb una constitució a nivell federal i amb tantes constitucions com estats hi ha.
- S'estableixen mecanismes de distribució de competències.
- En tots els estats federals, els parlaments acostumen a ser bicamerals: congrés i senat. El primer representa a la població i el segon, als diferents estats.
- Acostumen a comptar amb un tribunal federal.
Tipus de competències
- Competències exclusives: Tot el bloc de la matèria s'atribueix a una única entitat (ex: defensa i forces armades).
- Competències compartides: Tant l'estat com la comunitat autònoma (CCAA) poden entrar a decidir sobre una matèria. N'hi ha de 3 tipus:
- Competències compartides del tipus bases-desenvolupament: A l'estat se li encomana la legislació bàsica sobre la matèria i a la CCAA se li encomana el desenvolupament normatiu de les bases i l'execució.
- Legislació-execució: Se li encomana a l'estat la legislació sobre la matèria i a les CCAA l'execució.
- Compartides en què una part s'atribueix a l'estat i l'altra a les CCAA. (ex: Són competències de la CCAA els ferrocarrils que estiguin dins una CCAA; són competències de l'estat els ferrocarrils que vagin per més d'una CCAA.)
- Competències concurrents: Tant l'estat com la CCAA poden legislar i executar la matèria.