Sistema fiscal

La instauració del règim imperial

La victòria militar sobre els seus enemics i rivals en el decurs d'unes guerres acarnissades, juntament amb les immenses riqueses que havia obtingut a títol privat, van permetre a Octaví consolidar el seu poder concentrant en la seva persona els càrrecs més alts de l'Estat, de l'exèrcit, del govern provincial i de la religió (pontífex màxim)
:

• primer va ser cònsol durant diversos anys consecutius, després va deixar la màxima magistratura per prendre la potestat del tribunat de la plebs (potestas tribunícia), amb el seu poder de veto;
• va conservar el govern de les províncies (procònsol)
  On hi havia operacions militars en curs: així retenia el comandament suprem de totes les forces armades (imperium);
• va esdevenir el primer dels senadors (prínceps senatus), amb una autoritat moral per sobre dels altres. A més a més, amb els poders de censor que li van ser atribuïts controlava l'accés i la permanència al senat.

A diferència de Juli Cèsar, assassinat a causa de la seva pretesa intenció de convertir-se en rei, Octaví August va tenir l'habilitat de mantenir en aparença les formes i les institucions republicanes, tot tergiversant-les, però. Però les reformes van suposar de fet la instauració d'un nou règim basat en el poder unipersonal de l'emperador o príncep. En efecte, les asemblees populars van quedar buides de contingut i el senat va anar perdent prerrogatives, ja que, si bé els magistrats acabarien per passar a ser elegits pel senat en comptes dels comicis, en realitat es votaven els candidats aconsellats pel príncep.

Octaví August va posar les bases de la política imperial posterior:

• Desenvolupament d'una classe d'alts funcionaris nomenats pel príncep (prefectes i procuradors) que van anar prenent llocs claus en el govern i en l'administració provincial, tot retallant els poders tradicionals dels magistrats, així com de secretaris, sovint lliberts.
  .. D'aquesta manera es va racionalitzar l'administració i la recaptació fiscal de les províncies, limitant l'arbitrarietat dels governadors i suprimint els publicans, i la classe eqüestre va trobar en aquest nou funcionariat la seva pròpia carrera política, diferent de la de la classe senatorial, amb la intenció d'aconseguir la concòrdia entre els dos ordres superiors. El cim de la nova administració imperial eren els prefectes. En el futur tindrien un gran paper polític els prefectes del pretori o caps de la guàrdia pretoriana, guàrdia que constituïa un nombrós i privilegiat cos d'elit de l'exèrcit ROMà, establert a Roma com a guàrdia personal de l'emperador i protecció d'Itàlia, desproveïda de legions.
• Inici del culte imperial:
  El seu antecessor Cèsar, l'emperador i la seva família van rebre honors divins i a ser divinitzats un cop morts amb temples i sacerdots propis, amb l'objectiu de legitimar el seu poder i cohesionar els seus dominis.
• 
  Panem et circenses 'pa i jocs de circ': per tal de guanyar-se el suport de la plebs
   August i els emperadors següents distribuïen gratuïtament blat i diners, i a més oferien jocs de circ i d'amfiteatre.