Sistema Digestiu i Oxigenoteràpia: Guia de Procediments

Budell Gruixut

Es divideix en:

• Cec: situat després de l'ili, conté l'apèndix.
• Còlon: es divideix en ascendent, transvers, descendent i sigmoide.

Funcions

• Absorció d'aigua: transforma el quil en femta, formada per aliments no digerits, pocs nutrients i pigments biliars.
• Síntesi de vitamines: realitzada per la flora intestinal. Aprofiten les substàncies que nosaltres no digerim i sintetitzen vitamines que nosaltres sí aprofitem (relació simbiòtica).

Recte i conducte anal

• Recte: 15-20 cm.
• Conducte anal: 3 cm, s'obre a l'exterior per l'anus.
• Anus: té 2 esfínters (múscul circular); un de voluntari i un altre d'involuntari.

Glàndules: El Fetge

Ubicat en el quadrant superior dret, pesa 1,5 kg i té un color granat. Presenta un doble sistema d'irrigació: rep sang de l'artèria hepàtica i de la vena porta.

Funcions del fetge

• Segrega bilis: emulsiona els greixos per facilitar l'acció dels enzims. Conté bilirubina.
• Metabolisme: rep nutrients i els metabolitza.
• Síntesi de proteïnes plasmàtiques: (ex: albúmina).
• Defensa: ens protegeix de microorganismes que provenen del budell.
• Eliminació de substàncies: elimina residus; si estan en excés, el fetge pot patir cirrosi hepàtica.

Exercicis respiratoris

• Respiració abdominal.
• Respiració amb un pes als abdominals.
• Bufar espelmes.
• Expandir/contraure costelles inferiors.

Procediments per eliminar secrecions

Indicats en:

• Malalties respiratòries cròniques.
• Enllitats.
• Postoperatori d'intervencions quirúrgiques.
• Reflex de tos anul·lat.

Tècniques

• Respiració profunda.
• Clapping.
• Drenatge postural.
• Tos assistida.

Oxigenoteràpia

Conjunt de tècniques que permeten administrar oxigen a una concentració més elevada de la que es troba en l'aire.

Gasometria

Tècnica en la qual es punxa una artèria (gasometria arterial) o una vena (gasometria venosa) per tal d'obtenir la concentració d'oxigen i CO2 en sang.

Indicacions de l'oxigenoteràpia

• Malalties pulmonars obstructives avançades.
• Després de fractures de costelles o lesions diafragmàtiques.
• Estat de xoc.
• Insuficiència cardíaca.
• Després d'hemorràgies importants.
• Algunes intoxicacions.

Elements necessaris per administrar oxigen

Central d'oxigen, bales d'oxigen (fixes/portàtils), manorreductor, humidificador i fluxòmetre o cabalímetre.

Formes d'administració

Mascareta de concentració graduada, gafes nasals, traqueotomia i/o traqueostomia.