El Sistema Circulatori i Excretor

El Sistema Circulatori

La Circulació Sanguínia

La sang circula contínuament descrivint un recorregut que tarda en completar 1 minut i 30 segons. Aquest recorregut es pot dividir en dos circuits:

• Circuit Menor o Pulmonar: Va del cor als pulmons i torna al cor.
• Circuit Major: Va del cor a la resta dels òrgans i torna al cor.

En cada batec, el cor envia sang als dos circuits. La part dreta del cor la bomba cap als pulmons per oxigenar-se. La part esquerra l'envia a la resta dels òrgans i teixits per abastir-los d'oxigen i nutrients. En realitat, el cor no actua com una única bomba, sinó com dues. Per completar el seu recorregut per tot l'organisme, la sang ha de passar dues vegades pel cor.

El Sistema Limfàtic

Està format pels ganglis limfàtics, els vasos limfàtics i un líquid que circula pels vasos anomenat limfa. Té dues funcions principals:

• Conduir el líquid extracel·lular que banya els teixits de tornada a la circulació sanguínia.
• Defensar-nos de les infeccions.

Formació de la limfa

Quan la sang procedent del cor arriba als capil·lars sanguinis, es produeix un pas de plasma des dels capil·lars als teixits. D'aquesta manera, els nutrients i l'oxigen de la sang arriben fins a les cèl·lules. Part d'aquest plasma que ha sortit torna a entrar en els capil·lars sanguinis, però una altra part es queda banyant les cèl·lules i constitueix l'anomenat líquid extracel·lular. Aquest líquid s'acumularia entre les cèl·lules si no fos pels capil·lars limfàtics, uns vasos finíssims que es troben en tots els teixits. Els capil·lars limfàtics absorbeixen l'excés de líquid extracel·lular i posteriorment el tornen a la circulació sanguínia. Quan el líquid extracel·lular passa als capil·lars limfàtics, s'anomena limfa. Tant el líquid extracel·lular com la limfa tenen una composició semblant al plasma.

La limfa torna a la sang

Els capil·lars limfàtics condueixen la limfa cap a altres vasos limfàtics de major grossor i des d'aquests als conductes limfàtics principals, que són els següents:

• El conducte toràcic vessa la limfa a la vena subclàvia esquerra.
• El vas limfàtic dret la vessa a la vena subclàvia dreta.

Els Ganglis Limfàtics

Els ganglis o nòduls limfàtics són uns cossos que tenen una forma semblant a la d'un pèsol, amb una mida d'entre 1 i 20 mm, i que contenen un gran nombre de glòbuls blancs. Tot i que estan distribuïts al llarg dels vasos limfàtics, en determinades zones del cos com les ingles, les aixelles o el coll, els ganglis són molt més abundants.

Quan les artèries s'obstrueixen

Si a les parets internes de les artèries, que haurien de ser totalment llises, s'acumulen dipòsits de colesterol, es dificulta la circulació de la sang i es produeix una situació d'alt risc, ja que qualsevol petit coàgul format a la sang pot taponar l'artèria i provocar una trombosi. Quan una artèria es bloqueja degut a una trombosi, la regió del cos que abastia de sang es queda durant un temps sense oxigen i això pot tenir conseqüències fatals, especialment quan els vasos afectats són els que condueixen la sang al cor o al cervell.

• Si les artèries són les que irriguen el cor, es produeix un infart de miocardi. El cor pateix danys molt importants a l'àrea que s'ha quedat sense reg sanguini i, en els casos més greus, pot conduir a la mort.
• Si són les artèries cerebrals les que queden obstruïdes, es produeix un infart cerebral. Es generen lesions greus al cervell que freqüentment es tradueixen en paràlisi total o parcial i en la pèrdua de la parla.

El Sistema Excretor

L'Aparell Excretor i la Nutrició

L'excreció és el procés mitjançant el qual el nostre cos elimina les substàncies tòxiques que produeix l'activitat cel·lular. Els òrgans responsables de l'excreció són els ronyons, que formen part de l'aparell excretor o urinari. Altres òrgans del nostre cos participen en el procés de l'excreció: les glàndules sudorípares, per exemple, que poden eliminar toxines a través de la suor; el fetge, que elimina restes de medicaments i alcohol a través de la bilis; o els pulmons, que eliminen diòxid de carboni.

Parts de l'Aparell Excretor

• Vena cava inferior: La sang surt dels ronyons a través de les venes renals, que desemboquen a la cava inferior.
• Artèries renals: La sang procedent de l'aorta entra als ronyons a través de les artèries renals.
• Venes renals
• Aorta
• Uretra: És un tub que condueix l'orina fins a l'exterior durant la micció.
• Ronyons: Són els òrgans encarregats de netejar la sang de substàncies de rebuig.
• Urèters: Són els conductes que connecten els ronyons amb la bufeta.
• Bufeta urinària: És un òrgan buit que serveix per acumular l'orina. Les seves parets musculars es poden dilatar a mesura que s'omple. A la seva part inferior té un orifici controlat per un esfínter que s'obre i es tanca de forma voluntària per deixar sortir l'orina.

Els Ronyons i les Nefrones

Són uns òrgans de color vermell fosc, amb una forma semblant a la d'una mongeta, que mesuren uns 10 cm de llarg. En seccionar un ronyó, observem tres zones:

• L'escorça: La zona més externa, de color fosc i aspecte granulat.
• La medul·la: De color més clar, que conté àrees d'aspecte estriat i forma triangular, anomenades zones piramidals.
• La pelvis: Una cavitat de color blanc i en forma d'embut que connecta amb l'urèter.

Si observem els ronyons al microscopi, descobrim que estan formats per:

• Un sistema de tubs molt fins, microscòpics, anomenats nefrones.
• Una complexa xarxa de vasos sanguinis que està en estret contacte amb les nefrones.

La Formació de l'Orina

L'orina es forma en dues fases, denominades filtració i reabsorció.

Filtració

En els glomèruls, la sang procedent de l'artèria renal circula a una pressió molt alta, la qual cosa provoca que una part important del plasma travessi les parets dels capil·lars del glomèrul i passi a la nefrona a través de la càpsula de Bowman. El líquid que entra a la nefrona s'anomena filtrat glomerular i conté, sobretot, aigua i substàncies dissoltes. Si bé algunes, com la glucosa o les vitamines, són útils per a l'organisme, altres, en canvi, són substàncies de rebuig, com la urea.

Reabsorció

Part de l'aigua i sals que conté el filtrat glomerular, així com totes les substàncies útils, són reabsorbides durant el seu recorregut pels túbuls de la nefrona, és a dir, passen de nou a la circulació sanguínia per poder ser aprofitades per les cèl·lules. Les substàncies de rebuig, com la urea, en canvi, romanen a l'interior de la nefrona i són conduïdes, dissoltes en aigua, cap als tubs col·lectors. L'orina és un líquid de color groguenc format bàsicament per aigua, sals i urea, que es produeix a les nefrones.

Les Malalties de l'Aparell Excretor

• Cistitis: La cistitis és una infecció de la bufeta urinària que es manifesta amb dolor a l'abdomen, augment de la freqüència de les ganes d'orinar i sensació de coïssor durant la micció.
• Pedres al ronyó: En els ronyons d'algunes persones es formen dipòsits sòlids anomenats càlculs renals o pedres. Quan aquestes pedres es mouen cap als urèters, es produeix un dolor molt intens que es coneix amb el nom de còlic nefrític.
• Insuficiència renal: A la sang d'una persona els ronyons de la qual no funcionen bé, s'acumulen substàncies de rebuig que, en concentracions altes, són molt tòxiques i poden provocar la mort. Per resoldre aquest problema tan greu, existeix un tractament mèdic denominat diàlisi. Quan la diàlisi ja no és suficient o quan s'ha de dur a terme tan sovint que la qualitat de vida de la persona és molt baixa, es fa necessari un trasplantament de ronyó.