Sistema Circulatori: Anatomia, Funcions i Patologies

Sistema Circulatori

Conjunt d’òrgans encarregats de distribuir la sang amb els nutrients i l’oxigen a totes les cèl·lules del cos i recollir els residus cel·lulars per dur-los fins als òrgans encarregats d’expulsar-los (pulmons o aparell excretor).

Estudi Anatòmic

El sistema circulatori està format per:

• Cor: Actua com a bomba impulsora.
• Vasos sanguinis: Circuit tancat on es mou la sang.

a) Cor

Òrgan format per teixit muscular dividit en tres capes, que de dins a fora són:

• Endocardi: Revesteix la superfície interna de les quatre cavitats i vàlvules.
• Miocardi: Múscul contràctil, expulsa la sang de les cavitats del cor. Capa més gruixuda.
• Pericardi: Coberta externa, protectora contra el fregament que es produeix en els moviments de contracció i dilatació.

El ritme del batec cardíac està controlat per una sèrie de fibres musculars que controlen la contracció (sístole) de les aurícules mentre els ventricles estan relaxats (diàstole) i la contracció dels ventricles mentre es relaxen les aurícules.

b) Vasos sanguinis

Tres tipus: artèries, venes i capil·lars. Formen un circuit tancat.

• Artèries: Condueixen la sang fora del cor. Parets més gruixudes formades per tres capes:
  • Capa íntima: Teixit conjuntiu.
  • Capa mitjana: Conté cèl·lules musculars llises i teixit elàstic. Resisteix els cops de sang quan la impulsa el cor.
  • Capa adventícia: Teixit epitelial.
• Venes: Parets més primes, contenen les mateixes capes que les artèries. Presenten vàlvules que impedeixen que la sang torni enrere a causa de la gravetat. La pressió sanguínia a les venes és petita, ja que la força d’impuls del cor va perdent efecte.
• Capil·lars: Vasos de menor diàmetre. Formats per una sola capa, permeten el pas a través de les seves parets dels nutrients, oxigen i substàncies de rebuig. Circulació lenta.

Moviment del Cor

Tipus de moviments: relaxació i contracció.

• Contracció (Sístole): Passa la sang de les aurícules als ventricles. Impulsa la sang fora del cor.
• Relaxació (Diàstole): Permet l’entrada de sang al cor. Permet que la sang passi de les aurícules als ventricles.

Moviments ajustats i coordinats perquè la sang passi correctament pel cor: aurícules relaxades i s’omplen de sang, ventricles es contrauen per buidar-se; aurícules es contrauen per fer passar la sang als ventricles, que estan relaxats i preparats per rebre-la.

Circulació Doble

• Circuit major: Cor - Teixits - Cor. La sang impulsada pel ventricle esquerre, passant per les artèries, arriba als teixits i a les cèl·lules on, a través de les parets capil·lars, es fa l’intercanvi de gasos i nutrients. La sang rica en CO₂ torna per les venes a l’aurícula dreta del cor.
• Circuit menor: Cor - Pulmons - Cor. La sang impulsada pel ventricle dret, a través de l’artèria pulmonar, arriba als pulmons. En els alvèols es carrega d’O₂ i deixa el CO₂. La sang rica en O₂ torna al cor per l’aurícula esquerra i comença el circuit major.

La Sang

Teixit format per una substància líquida anomenada plasma i per tres grups de cèl·lules diferents: eritròcits, leucòcits i plaquetes.

a) Plasma

50-60% del volum de la sang, format per un 90% d’H₂O, proteïnes, globulines i altres substàncies.

b) Cèl·lules

1. Eritròcits o glòbuls vermells: No tenen nucli, plens d’hemoglobina. Es formen a la medul·la òssia, i als 120 dies es destrueixen al fetge. Cèl·lules responsables del transport de gasos.
2. Leucòcits o glòbuls blancs: Es formen al moll de l’os. Cinc tipus:
   • Neutròfils: Nucli de forma variable (3 a 5 lòbuls). Capacitat de sortir del torrent sanguini per atacar infeccions i ingerir substàncies.
   • Eosinòfils: Nucli sempre té 2 lòbuls. Intervenen quan hi ha al·lèrgia per menjar els agents causants.
   • Basòfils: Citoplasma ple de dipòsits d’heparina i histamina. Relacionats amb processos inflamatoris, augmenten la dilatació dels capil·lars.
   • Monòcits: Són els més grans. Quan actuen, els teixits s’inflen molt. Capacitat de lluitar contra les infeccions i els paràsits.
   • Limfòcits: Els més petits. Nucli força gran. Estan a la sang i a la limfa. Tenen capacitat per lluitar contra les infeccions creant anticossos.
3. Plaquetes o trombòcits: Es formen al moll de l’os, no tenen nucli, moren als 10 dies. Intervenen en els processos de coagulació sanguínia i en la formació dels taps plaquetaris.

Grups Sanguinis

• Sistema AB0: Quatre tipus de sang: A, B, AB, 0 (grup, antigen a la membrana dels glòbuls vermells, anticòs al plasma).
• El factor Rh: Presència d’una proteïna a la sang que determina el grup. Rh+: Presència d’antigen D / Rh-: No presència d’antigen D.

Sistema Limfàtic

Sistema que coopera amb el sistema sanguini. A l’interior hi ha la limfa, que és un líquid semblant al plasma sanguini, només conté glòbuls blancs.

Format per:

• Capil·lars limfàtics: Sistema de recollida format per uns vasos en forma de rosari i una sola capa de cèl·lules.
• Venes limfàtiques: Tenen forma de rosari i vàlvules per evitar el retorn. Recullen la limfa dels capil·lars.
• Ganglis limfàtics: Forma arrodonida. Lloc on maduren els limfòcits – s’inflamen en cas d’infecció per augmentar el seu rendiment i produir-ne més. Fabriquen anticossos i filtren toxines.

Funció:

• Recollida de greixos a l’intestí prim durant la digestió.
• Drenatge del líquid intersticial dels teixits fins al corrent sanguini.
• Resposta immunitària.

Patologies

• Patologies del cor: Angina de pit, Infart de miocardi, Insuficiència cardíaca, Taquicàrdia.
• Patologies dels vasos sanguinis: Arteriosclerosi, Hipercolesterolèmia, Hemorroides, Flebitis, Hipertensió/Hipotensió, Varius, Embòlia o trombosi.
• Patologies de les cèl·lules sanguínies: Leucèmies, Anèmies, Trombocitosi.