Sintaxi, Tòpics Literaris i Literatura Catalana

Sintaxi i Funcions Oracionals

• Subjecte: Sintagma Nominal (SN), pronom, verb o oració.
• Complement Directe (CD): SN (o a + pronom personal fort), pronom, oració subordinada substantiva. Substitució pronominal: el, la, els, les (determinat) / en (indeterminat) / ho (neutre).
• Complement Indirecte (CI): Pronom, Sintagma Preposicional (SPrep introduït per a). Substitució: li, els.
• Complement Circumstancial (CC): SPrep, SN, Sintagma Adverbial (SAdv); habitualment es pot eliminar. Substitució: ho (per a això o oració subordinada), hi, en.
• Complement de Règim Verbal (CRV): SPrep exigit pel verb. Substitució: si la preposició és a, en, amb o per es substitueix per hi; si és de, es substitueix per en.
• Atribut (Atr): Amb verbs copulatius (ser, estar, semblar). Substitució: ho (invariable/neutre).
• Complement Predicatiu (C. Pred.): Substitució pronominal habitual: hi.

Tòpics Literaris Clàssics

El pas del temps i la mort

• Vita flumen: La vida és com un riu que flueix cap a la mort.
• Homo viator: L'home com a viatger que recorre el camí de l'existència.
• Vita somnium breve: La vida és com un somni, una il·lusió efímera.
• Ubi sunt?: «On són?», reflexió sobre la destinació dels qui ja han mort.
• Tempus fugit: El temps vola irremeiablement.
• Carpe diem: Aprofita el moment present.
• Collige, virgo, rosas: Cull, verge, les roses; invitació a aprofitar la joventut abans no marxeixi.
• Vanitas vanitatum: Vanitat de vanitats; tot en aquest món és efímer i buit.
• El paradís perdut: Evocació d'una època daurada o estat de puresa perdut.
• Aurea mediocritas: La daurada mitjania; elogi de la moderació i la vida senzilla.
• Memento mori: Recorda que has de morir.
• Suïcidi per amor: La mort voluntària causada pel patiment amorós.

L'amor i la bellesa

• Furor amoris: La bogeria i desmesura de la passió amorosa.
• Donna angelicata: La dona vista com un ésser angèlic o celestial.
• Descriptio puellae: Descripció idealitzada de la bellesa de l'estimada.
• Enamorament per la mirada: L'amor que entra a través dels ulls.
• Oculi sicarii: Ulls homicides que fereixen el cor de l'amant.
• Odi et amo: Odio i estimo alhora; la paradoxa dels sentiments amorosos.

La natura idealitzada

• Locus amoenus: Lloc idíl·lic i agradable envoltat de natura.
• Beatus ille: Feliç aquell que s'allunya de la ciutat per viure en contacte amb la natura.

El Renaixement

• Trets generals: Major presència de la cultura clàssica grega i llatina. Es volen assimilar i reinterpretar valors com l'ordre, la serenitat, l'harmonia, la bellesa i la raó. Adopció d'una concepció més antropocèntrica. Consolidació i dignificació de les llengües romàniques, moltes de les quals fixen en aquesta època la seva gramàtica.
• Renaixement europeu: Va tenir una gran rellevància especialment en les arts plàstiques.
• Renaixement català: Als Països Catalans es troba una cort que imita els models castellans i uns escriptors peninsulars seduïts pel Renaixement italià. Conviuen humanistes que s'expressen només en llatí i nombrosos autors bilingües que escrivien la major part en castellà. La literatura catalana del Renaixement no trenca amb la tradició medieval, però recupera alguns cànons estètics i models formals del classicisme.

Pere Serafí

Poeta i pintor de prestigi, conegut amb el sobrenom de «Lo Grec». La seva poesia és una barreja d'influències i corrents característics del Renaixement: presenta encara punts de contacte amb la tradició trobadoresca i amb Ausiàs March. Influït per Petrarca, utilitza formes poètiques renaixentistes com el sonet, alhora que també es va interessar per les formes procedents del cançoner popular.

El Barroc

Moviment antitètic al Renaixement. Si aquest tendia cap a l'harmonia, el Barroc es caracteritza per:

• Consciència aguda de la mort, brevetat de la vida, caràcter efímer del plaer, degeneració humana i una actitud pessimista i desenganyada.
• Tensions i contradiccions de la condició humana amb una forta emfatització dels elements contraris.
• En literatura, gust per l'artifici formal i conceptual, recargolament expressiu, contrast, exageració i ús abundant de recursos que comporten la barreja de registres.
• Barroc europeu: Va tenir un fort accent espanyol (Segle d'Or).
• Barroc català: Va ser un període desenvolupat sota la forta influència del castellà. Els grans autors alternaven el català amb el castellà. Aquesta influència es fa palesa en el vocabulari, la sintaxi dels gèneres conreats i en les tècniques dels autors més representatius.

Francesc Vicent Garcia

L'autor més cèlebre del període, conegut popularment com el Rector de Vallfogona. Seguia els models imposats pels autors castellans, tant en la forma com en la temàtica. Va escriure poesia artificiosa i elegant, sonets lírics, faules mitològiques de caràcter burlesc, sàtires violentes contra persones o modes literàries, i fins i tot una comèdia hagiogràfica.

La seva obra oscil·la entre el grotesc i el sublim, i se'l relaciona directament amb el conceptisme. La seva fama es fonamenta en l'accent d'un humorisme groller i volgudament exagerat que passa per la burla i per una marcada tendència escatològica, amb un llenguatge castellanitzat i ple de tòpics literaris. Va donar nom al fenomen del vallfogonisme, consistent en la imitació, fins a principis del segle XIX, d'aquest tipus de composicions d'humor xaró.

Francesc Fontanella

La trajectòria de Francesc Fontanella es divideix en dues etapes:

• Primera etapa: Va participar activament en festes cortesanes, immers en el clima patriòtic i secessionista de la Guerra dels Segadors, escrivint poesies amoroses i frívoles sota diferents pseudònims. La burla, la ironia i l'humor deformador de les seves composicions fan que se'l relacioni estèticament amb el culteranisme.
• Segona etapa: Acompanya el seu germà a l'exili a Perpinyà. Després de la mort de la seva segona esposa, ingressa a l'orde dominicà i es dedica a la poesia religiosa de penediment, glosses i composicions de temàtica bíblica o teològica. La seva obra teatral més coneguda és Lo desengany.

La Il·lustració

Després del pessimisme barroc, la Il·lustració pretén recuperar els ideals del classicisme i del Renaixement:

• Confiança en el progrés humà i el poder de la raó.
• Voluntat didàctica, moralitzadora i ideològica de les obres.
• Retorn a les normes dels antics grecollatins a través de la seva manifestació artística més característica: el neoclassicisme.

La Il·lustració a Europa

Moviment intel·lectual originat a França que propugnava el liberalisme polític, la tolerància i la llibertat religiosa. Va culminar històricament amb la Revolució Francesa (1789) i la fundació de societats basades en la separació entre els poders executiu, legislatiu i judicial.

Per als escriptors, la literatura tenia com a funció primordial transmetre i difondre els coneixements propis del moment, així com les idees del liberalisme contra l'absolutisme polític i el dogmatisme religiós.

La Il·lustració a Catalunya

Es va expressar predominantment en castellà. Amb els decrets de Nova Planta promulgats per Felip V, la llengua catalana va quedar bandejada de l'expressió oficial i escrita. Es va accentuar el desprestigi social del català, quedant reduït a un ús vulgar i allunyat de les manifestacions d'alta cultura.

Així mateix, el concepte il·lustrat d'«utilitat» promovia la creació d'obres de caràcter acadèmic, científic o mèdic abans que no pas purament literàries.