Sinonímia, antonímia i pronoms: guia per a l'examen de català

Resumen

Aquest document repassa els conceptes de sinonímia i antonímia, que es treballen en els exercicis de l'examen (4 punts). També explica els pronoms (demostratius, indefinits i interrogatius), els conceptes de context i antecedent, i les normes per distingir la essa sonora i la essa sorda. Finalment, presenta el futur perfet i els seus usos correctes per expressar accions futures o probabilitats.

Puntos clave

La sinonímia relaciona mots amb el mateix significat o molt similar, com augmentar i ampliar.
L'antonímia relaciona mots amb significats oposats, com vella i jove.
Els pronoms recuperen el significat d'elements sense repetir-los; hi ha demostratius, indefinits i interrogatius.
L'antecedent és l'element ja present en el context lingüístic que dona significat a un pronom.
La essa sonora s'escriu amb s entre vocals i amb z a començament de paraula i després de consonant.
El futur perfet expressa una acció que haurà passat abans d'un moment futur; per a la probabilitat s'usa deure + infinitiu perfet.

Ponte a prueba

Objectius Examen Català T4

1. Què és la sinonímia?

La sinonímia es refereix a la relació entre mots (sinònims) que comparteixen el mateix significat o un significat molt similar. Per exemple: Augmentar té com a sinònims: Ampliar, amplificar, apujar, engrandir, estendre...

2. Què és l'antonímia?

L'antonímia es refereix a la relació entre mots (antònims) que tenen significats oposats. Exemple: L'antònim d'augmentar és disminuir; l'antònim de vella és jove.

Hi haurà exercicis de sinònims i antònims. És important entendre aquests conceptes per resoldre correctament els exercicis (4 punts).

3. Pronoms

Definició: Els pronoms són paraules que permeten recuperar el significat d'elements sense haver-los de repetir, ja que són elements presents en el context o en la memòria.

3.1 Localitzar pronoms

Els pronoms ja els vam veure a la unitat 3 de castellà, però els repassem:

Demostratius: Indiquen si els elements als quals ens referim són a prop o lluny de l'emissor i el receptor (això, allò).
Indefinits: Designen persones o coses de manera vaga o general (tothom, algú, ningú, res...).
Interrogatius: Expressen una pregunta (qui?, què?, com?...).

Context lingüístic: Conjunt d'elements lingüístics que envolten una paraula o oració i que són necessaris per a la seva comprensió.

Context extralingüístic: Conjunt de circumstàncies externes que envolten un text i que són necessàries per a la seva comprensió.

Antecedent: Element que ja ha aparegut en el context lingüístic i que dota de significat un pronom.

Interlocutors: Persones que prenen part en un diàleg o conversa.

Exemple d'antecedent:

"Els pares de sucre es desfan quan els poses al forn?", es pregunta la Xènia.

En aquest exemple, "els" es refereix a "pares de sucre". Per tant, "pares de sucre" és l'antecedent.

4. La essa sonora

La essa sonora és fàcil de distingir perquè, en pronunciar-la, les cordes vocals vibren (com a la paraula "casa"). Normes per distingir si la essa sonora s'escriu amb s o z:

S'escriu amb s entre dues vocals.
S'escriu amb z a començament de paraula i després d'una consonant.

4.1. La essa sorda

La essa sorda és aquella que, en pronunciar-la, no fa vibrar les cordes vocals (com a la paraula "caça"). Normes de la essa sorda:

La s doble (ss) s'escriu entre vocals.
La lletra c s'escriu davant de les vocals e, i.
La lletra c trencada (ç) s'escriu davant de les vocals a, o, u.

5. Dictat 2 (pàgina 112)

6. El futur perfet

Fem servir el futur perfet per expressar una acció que haurà passat abans d'un moment determinat del futur. Per exemple:

A les deu ja haurem esmorzat (verb haver en futur + participi).
Quan arribi el fred, les orenetes ja se n'hauran anat.

Important: Cal evitar l'ús del futur perfet per expressar una acció probable. En aquest cas, s'ha d'utilitzar la perífrasi deure (en present d'indicatiu: deu o deus) + infinitiu perfet.

Incorrecte: A hores d'ara el tren ja haurà arribat a Lleida.

Correcte: A hores d'ara el tren ja deu haver arribat a Lleida. (Expressa probabilitat).

Preguntas frecuentes

Quina diferència hi ha entre sinonímia i antonímia?

La sinonímia relaciona mots amb un significat igual o molt semblant, mentre que l'antonímia relaciona mots amb significats oposats. Per exemple, ampliar és sinònim d'augmentar i disminuir n'és l'antònim.

Quan s'escriu la essa sonora amb z?

S'escriu amb z a començament de paraula i després d'una consonant. Entre dues vocals s'escriu amb s.

Quan s'utilitza el futur perfet i quan no?

S'usa per expressar una acció que haurà passat abans d'un moment futur, com a les deu ja haurem esmorzat. Per expressar una acció probable al present s'ha d'usar deure en present + infinitiu perfet.