Sindicalisme, Dret Laboral i Estat del Benestar: Perspectives Clau
Enviado por Chuletator online y clasificado en Formación y Orientación Laboral
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,92 KB
Anàlisi de Conceptes Clau en Dret Laboral i Polítiques Socials
Rehfeld: Classificació dels Tipus de Sindicalisme
Rehfeld proposa una classificació dels tipus de sindicalisme:
- Sindicalisme de classe: Estructurat en funció d'un interès i una consciència de classe (exemples: sindicats francesos, italians i espanyols).
- Sindicalisme econòmic: Presenta una orientació molt més pragmàtica que els anteriors, sense moure's per interès ideològic o de classe (exemples: sindicats japonesos i nord-americans).
- Sindicalisme de concertació: Tracta d'aconseguir uns objectius econòmics i socials més amplis, que operen dins d'una xarxa de negociació tripartida sòlidament establerta i tracten de promoure debats i la participació en l'àmbit nacional (exemples: Alemanya i països escandinaus).
Models de Sindicalisme des de la Perspectiva del Dret del Treball
Des de la perspectiva del Dret del Treball, s'identifiquen tres models:
- Model germànic: Els drets i deures fonamentals venen recollits en les constitucions i els estatuts nacionals, incloent, entre altres, el dret a formar un sindicat i a afiliar-se.
- Model anglo-irlandès: Propi d'aquells països en els quals les relacions industrials es caracteritzen per un caràcter voluntari i una mínima intervenció estatal.
- Model nòrdic: Països amb sistemes de regulació conjunta sòlidament establerta.
Montoya: El Poder Normatiu de l'Estat en Matèria Laboral
Segons Montoya, la supremacia legiferant de l'Estat és una conseqüència ineludible del dogma de la sobirania estatal. A l'Estat correspon traçar l'estructura bàsica del Dret del Treball, relegant als poders extraestatals la funció de fixar condicions superiors a les reconegudes per l'Estat als treballadors. El Dret del Treball aconsegueix la seva definitiva consolidació quan adquireix rang constitucional.
Williams: El Concepte Liberal de l'Estat del Benestar
Williams defineix la Seguretat Social com la seguretat que uns ingressos reemplaçaran els guanys quan aquests hagin estat interromputs per la desocupació, la malaltia o l'accident.
Mètodes de Seguretat Social
Hi ha tres mètodes de seguretat:
- Provisions bàsiques.
- Assistència social nacional per als casos especials.
- Assegurança voluntària per a les addicions a les provisions bàsiques.
Sotelo: La Perspectiva Socialdemòcrata de l'Estat del Benestar
Sotelo identifica tres components bàsics que constitueixen el model socialdemòcrata d'Estat del Benestar:
- El supòsit que l'economia de mercat, abandonada a si mateixa, comporta una acumulació de riquesa en cada vegada menys mans, la qual cosa, a més de ser incompatible amb la justícia, a la llarga impedeix la pau social.
- La capacitat de dur a terme una reforma contínua del capitalisme, ambició contributiva del socialisme democràtic, depèn de la força que tingui el moviment obrer.
- Condicions socioeconòmiques que permetin anar superant el model tradicional d'Estat Social, per arribar a un d'Estat del Benestar, en el qual l'objectiu principal és aconseguir una major igualtat social que es tradueixi en llibertat creixent per als treballadors.
Schmitter: El Corporatisme
Segons Schmitter, el corporatisme és un sistema de representació o intermediació d'interessos en el qual les unitats que el constitueixen estan organitzades en un nombre limitat de categories singulars, obligatòries, no competitives, ordenades jeràrquicament i funcionalment diferenciades, reconegudes o autoritzades per l'Estat, i a les quals se'ls garanteix un determinat monopoli representatiu dins de les seves respectives categories a canvi de practicar certs controls en la selecció dels seus dirigents i en l'articulació de peticions i ajudes.
Miguélez: Crisi de l'Ocupació i Cohesió Social
Miguélez destaca la cohesió social, una noció a la qual s'adhereix especial importància i que està directament connectada amb el model d'ocupació. Com a conseqüència de tot aquest procés, es marquen algunes línies entorn de l'individualisme de les persones, a la feblesa dels llaços col·lectius i es parla de noves vies per acabar amb la crisi de l'Estat del Benestar sota un model organitzatiu nou.
Funcionament de l'Estat del Benestar
El funcionament bàsic de l'Estat del Benestar seria el següent: premiar 'els millors' i, a partir de l'Estat i les polítiques d'ocupació, donar subvencions 'als que no arriben', evitant d'aquesta manera la conflictivitat social.