Sinalefa

2.En el sistema tonic la i-[i], e tancada – [e], e oberta – [ə], a – [a], u- [u], o oberta- [ɔ], O tancada - [o].
Sistema aton i-[i], u-[u], vocal neutre – [ə], /o/,/ɔ/,/u/→[u]

Excepcions neutraliztacio:

-Terminacion -ea, -ae

-Adverbis acabats en -ment

-Mots compostos

Acabades en -ia son planes pq la tonicitat cau en la i.

Derivats desplaçament sil.laba tonica pasa el sufix.

Funcionalitat: i – [J], u – [w]

Semivocals: quan la i o la u despres de la vocal que funciona com a nucli

Semiconsonant: quan la u es troba abans de la vocal que funciona com a nucli

Consonants: quan la i o la u van a començament de mot o entre vocals

El so ə

Noms i adjectius

Les terminacions atones dels noms i els adjectius poden presentar formes diverses. Cal seguir les normes:

El singular dels noms: generalment amb a en femeni i amb e en el masculi pero n'hi ha excepcions, altres mots tenen diferents significats segons la terminació sigui -a o -e.

El singular dels adjectius segueix generalment la terminacio del nom que acompanyen pero hi ha algunas que nomes te una terminacio, la terminacio del plural es en masculi y femeni -es, hi ha mots que acaben en -es y son invariables

Els radicals arons mots derivats s'escriuen amb a o e segons la vocal tonica del mot primitiu.

Formes verbals

Les desinències atones dels paradigmes verbals s'escriuen amb a si la vocal neutra es l'ultima lletra i amb e si la vocal neutra es la penutlima lletra, En els radicals atons cal buscar la primera o tercera persona del presente d'indicatiu perque sempre son toncis, radicals dels verbs jeure treure neixer i dels seus derivats s'escriuen amb e quan son tonics i amb a quan son atons.

El so U

Noms i adjectius

Les terminacios atones amb el so U:

Els mots acabats en -s -sc -ç -x -ix -tx -xt -st -ig fan el plural en -os.

Hi ha un conjunt de mots incariables que acaben en -us.

Radicals atons

Els radicals atons dels mots derivats s'escriuen amb o o u segons indica la vocal tonica del ot primitiu.

Hi ha mots del llati que no compleixen aquesta norma.

Formes verbals

La desinència de la primera persona del present d'indicatiu O

En els radicals atons cal buscar la primera o tercera persona del present d'indicatiu.

Els radicals dels verbs collir cosir escopir sortir i tossir s'escriuen amb O llevat del present de subjuntiu i l'imperatiu

La síl·laba

La sil·laba es un so o un grup de sons pronunciats en un so cop de veu

Les sil·labes estan formades per un nucli i altes sons marginals.

El difton i el triftong

Un diftong es una agrupacio de dues vocals formats per un nucli i un so marginal.

Diftong decreixents la primera vocal es un nicli i la segona es (I,U)

Diftong creixents:

-gua,güe,güi, guo;qua,qüe,qüi,quo

-Principi de mot: IO

-Despres de vocal Cauen

Fora d'aquestes posicions no hi ha diftongs creixents.

El triftong es la combinacio d'un diftong creixent mes un de decreixent [i/u]+Forta+[i/u]

Sinalefa diftong entre dues paraules que pronunciin enllaçadament i sense pausa.

Hiat:és la concurrència de dues vocals successives que pertanyen a dues síl·labes diferents, i que per tant no formen diftong.

-dues vocals fortes seguides (po-e-ta)

• una vocal dèbil i una forta (fa-mí-li-a)

• dues vocals que formarien diftong on la segona porta accent (ve-í)

• dues vocals que formarien diftong on la segona porta dièresi (ve-ïns)

Elisió: Supresio de la vocal entre dues paraules que es pronucnii enllaçadament i sense pausa.

L'apostrof

L'apostrof es el signe ortografic que indica que s'ha eledit una vocal

L'article mascui: el, en, de- vocal o h

L'article femeni: la, na – vocal o h, sempre que no siguin i u hi hu atones

Els pronoms febles em et es en la el, s'apostrofen davant vocal o h VERB

La contraccio

Consisteix en la unio de preposicio + article ex: al del pels

L'Accentuació

L'accent diacritic:

molt, molta: quantitatiu/mòlt, mòlta: participi de moldre, mòlta: acció de moldre

Dièresi

Utilitza:

Marca el so u dels grups güe, güi, qüe, qüi

Marca hiat:

-vocals que no s'accentuen

-algunes formes del present i l'imperatiu, verbs acabats en (-iar, -oar, -ear, -uar)

-derivats cultes (-al, -tat, -itzat)

No s'utilitza:

No porten dièresi:

-formes d'infinitiu,gerundi, futur i condicional (-ir)

-mots (sufix -isme, -ista)

-compostos (prefixos co-, re-, anti-, contra-, auto-)

-terminacion llatines(-us, -um)