Simbolisme i Avantguardes a la Literatura Catalana

Simbolisme i Avantguardes

Les avantguardes es desenvolupen entre la Primera i la Segona Guerra Mundial a través de dos corrents principals:

• Avantguardistes: volen substituir les formes d'art caduques.
• Postsimbolistes: extremen els seus postulats cap al denominat postsimbolisme en la consecució de la poesia pura.

Moviments de l'Avantguardisme

• Cubisme (1907): Guillaume Apollinaire difon l'ús del cal·ligrama (geometrització de l'escriptura).
• Futurisme (1909): iniciat per l'italià Filippo Marinetti, que defensa el progrés industrial com a element de futur oposat a tota tradició. Exalta la velocitat, la violència i el maquinisme.
• Dadaisme (1916): inspirat per Hugo Ball i animat per Tristan Tzara, defensa les ruptures en els camps de l'art i la literatura, amb presència de l'absurd i un gran sentit de l'humor.
• Surrealisme: vinculat al dadaisme. S'inicia amb André Breton el 1924 i defensa l'escriptura automàtica i la transcripció del món dels somnis, molt relacionat amb les teories de Freud.

El Postsimbolisme

Aquest corrent se situa entre els anys 20 i 30. Busca modernitzar els camps de l'art i la cultura sense utilitzar la ruptura. La poesia s'entén com una creació pura i independent de la realitat (segons Paul Valéry).

L'Avantguarda Catalana

Les primeres mostres apareixen amb J. Folguera i Salvat-Papasseit. Es divideix en dues etapes:

• 1a etapa (1915-1924): des del primer cal·ligrama català fins a la mort de Papasseit. Predomina el futurisme, representat per Papasseit i J.M. Junoy, qui escrigué el primer cal·ligrama: Oda a Guynemer (homenatge a un aviador mort a la guerra).
• 2a etapa (1925-1932): es diferencia de la primera pel predomini del surrealisme. L'avantguardisme esdevé un moviment d'agitació cultural amb la constitució d'un grup organitzat d'artistes (Dalí, Gasch i Montanyà) que participen a la revista L'Amic de les Arts. El 1928 es publica el Manifest Groc, que qualifica l'ambient cultural i intel·lectual del país com a "putrefacte i grotesc".

Autors Destacats

Joan Salvat-Papasseit

Divulgador de la primera avantguarda. Els seus primers escrits en prosa són Humo de fábrica. En la seva poesia avantguardista destaquen Poemes en ondes hertzianes, amb cal·ligrames i paraules en llibertat, i L'irradiador del port i les gavines, on persisteix la influència futurista i apareix l'optimisme, el vitalisme i l'amor. Altres obres inclouen temàtica nacionalista (Les conspiracions), poesia popular (La gesta dels estels) i temàtica amorosa (El poema de la rosa als llavis), on descriu una història íntima amb la ingenuïtat de l'infant i la saviesa del mestre d'amor.

J.V. Foix

Introductor del dadaisme i el surrealisme a Catalunya. La seva prosa s'aplega a Gertrudis i KRTU, on reprodueix el lliure fluir del somni amb temes com la solitud de l'home i la frustració del desig. A partir del 1939 abandona els models d'avantguarda per la poesia clàssica, on destaquen: Sol, i de dol (70 sonets que fusionen llenguatge medieval i modern sobre dubtes existencials) i Les irreals omegues (13 poemes amb art clús trobadoresc).

Carles Riba

Autor del Primer llibre d'estances. El 1922, a Alemanya, entra en una crisi estètica i existencial que el portarà a la primera part del Segon llibre d'estances (recerca de la identitat). La segona part i Tres Suites responen a un nou plantejament estètic influït pel simbolisme francès i Paul Valéry. El 1939 s'exilia a Bierville, on escriu la seva obra més coneguda, Les elegies de Bierville, sobre l'allunyament i retrobament amb Catalunya. Finalment, a El salvatge cor, indaga en idees metafísiques i religioses.

Josep Maria de Sagarra

Deriva la tendència lírica cap a la narració poètica, ja visible al Primer llibre de poemes. Es distancia del Noucentisme i s'aproxima a l'estil de Maragall i a formes populars com la cançó, amb obres com Cançons de rem i de vela i Cançons de taverna i oblit. També conrea el poema narratiu amb arrels romàntiques: El mal caçador, El comte Arnau i Poema de Nadal.