Significat i simbolisme dels Rellotges tous de Dalí
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,6 KB
Temàtica, significat i funció
El tema és oníric: Dalí, en aquest oli de petit format, representa el paisatge que li és més proper, Portlligat. Podem reconèixer les roques del Cap de Creus, els colors del cel i del mar.
Elements de l'obra
Dins d'aquest paisatge hi trobem tres rellotges tous i un de rígid:
- Un dels rellotges tous penja de la branca d'una olivera.
- Un altre, també deformat, reposa sobre la figura amorfa que hi ha al centre de l'obra.
- L'últim rellotge tou es repenja en el moble situat a l'angle esquerre.
- El quart rellotge, rígid, cobert de formigues i situat cap avall, contrasta amb els tous.
Significat i simbolisme
Dalí insinua la relativitat del concepte de temps i una de les preocupacions més artificials i abstractes inventades per l'home: l'angoixa de controlar el temps. El pintor contraposa l'escena infinita del paisatge amb objectes que ens recorden la fugacitat dels instants: tot és efímer.
El paisatge integra els elements “durs” de l'obra, els que persisteixen en el temps i perviuen en la memòria: el mar, les roques del Cap de Creus, la pedreta blanca, la branca de l'olivera o el moble.
Iconografia
Podem veure elements iconogràfics que no són nous:
- L'autoretrat: La forma adormida del centre podria ser l'autoretrat de Dalí, amb gran semblança a “El gran masturbador”.
- El paisatge: El Cap de Creus i Portlligat apareixen recurrentment en la seva obra.
- Símbols de putrefacció: La mosca sobre el vidre del rellotge i les formigues sobre el rellotge dur representen la por als insectes i el trauma de la infantesa.
Funció i context
La persistència de la memòria correspon a l'etapa d'inici de la relació amb la seva musa, Gal·la. L'obra va ser inspirada, segons el pintor, pel formatge camembert després d'un dinar. Exposada per primera vegada a París el 1931, va ser adquirida pel MoMA el 1934.
Models i influències
La formació de Dalí va ser acadèmica, amb una tècnica depurada que recorda els pintors detallistes com Francisco de Goya. També rep influències del Cubisme, el Noucentisme i la pintura metafísica de De Chirico.
Dins del surrealisme, es relaciona amb artistes com Magritte, Ernst i Delvaux. Més endavant, en la seva època místico-nuclear, reinterpreta l'obra sota la influència de la ciència i les teories de la desintegració de l'àtom.