El sexenni democratic resum

-2.  Identifica els grans conflictes del Sexenni  i explica les seves conseqüències polítiques.

- Breu introducció per tal de situar el context històric: la Gloriosa i el Sexenni revolucionari

El Sexenni revolucionari comença amb la caiguda de la monarquia isabelina que va ser provocada pel monopoli del poder polític (partit moderat). Per la caiguda es va crear el pacte d’Ostende que és la uníó de unionistes i progressistes a l’any 1868. Es va estabir el Govern Provisional i les Corts Constituents amb sufragi universal. Per controlar el poder estava La Junta Revolucionària que estava en mà dels progressistes més moderats.

- La guerra llarga o dels 10 anys de Cuba (1868-1878)

La guerra dels 10 anys de Cuba comença al 1868 i acaba al 1878. Al procés revolucionari es produeix una insurrecció independentista a Cuba (els patriotes cubans, que estaven dirigits pels burguesos, es varen rebel·lar contra les autoritats espanyoles. Ja que no governaven a favor dels interessos dels cubans). La revolució espanyola del Setembre del 1868 (La Gloriosa) facilità les intencions dels grups nacionalistes, dirigits per Carlos Manuel Céspedes, que es pronunciaren el 10 d'Octubre de 1868 (Grito de Yara) en nom d'una Cuba lliure de la dominació espanyola. Aquest aixecament va ser sufocat per Martínez Campos que va establir la Pau de Zanjón.

- La tercera guerra carlista. (1872-1876)

Al 1870 Ramón Cabrera va presentar la dimissió com a cap militar i polític del carlisme, es van restaurar els furs al 1872 (que varen ser abolits en es Decret de Nova Planta per Felip V) i després de la Primera República molts d’isabelins varen passar al bàndol carlista. El cop d’estat de Pàvia i el pronunciament de Martínez Campos que va dur a la Restauració de la Dinastia Borbònica. Aquest dos fets resten poder als carlistes. Ramón Cabrera va publicar un manifest a la nació i un altre al partit Carlista. Martínez Campos i la seva conquesta a les tropes governamentals va fer que la lluita s’aturés a Catalunya.

- L’avalot cantonalista (1873)

Es situa a la Primera República Espanyola a la qual estava L’avalot cantonalista, que era un moviment que cercava el canvi de president fins que n’hagués un que se correspongués al que ells volien. A aquell moment estava el segon; Pi y Margall que va presentar la seva dimissió i va ser sistituÏt per Nicolás Salmerón que va aturar l’avalot cantonalista. Castelar va ser anomenat president, després de Salmerón, i ell va legalitzar el federalisme i va donar suport als conservadors. Finalment Serrano va agafar el poder i va dirigir de manera autoritària i convertitn-lo en un govern Provisional. Més tard està el cop d’estat de Martínez Campos al 1974 que va facilitar la vinguda d’Alfons XVII per ser coronat rei d’Espanya.

- Conseqüències on has de citar molt breument: la divisió interna dels republicans; l’agitació i protesta social amb l’aparició del moviment obrer i camperol; la falta de solució al problema cubà amb l’incompliment de la Pau de Zanjón; la divisió del carlisme i pèrdua dels Furs Bascs; el govern dictatorial de Serrano i l’adveniment de la Restauració

Les conseqüències de tots aquest fets seria la divisió dels republicans entre unitaris i federalistes. Durant la guerra de Cuba es van produïr molts d’enfrontaments i que va ser sufocat per Martínez Campos que va fer signar la Pau de Zanjón. La població es divideix en tres; els que defensen la causa d’en Carles VII, els republicans (en contra de la monarquia) i els moderats que són fidels a Isabel II i el seu fill Alfons XVII. La pèrdua dels furs bascs i la forma de govern autoritària de Serrano i l’inici de la restauració borbònica.

Després de l’aixecament popular de La Gloriosa (1868) en contra de la monarquia isabelina, va haver un període anomenat Sexenni Democràtic el qual va d’aquest aixecament, fins a la Restauració Borbònica. A aquest període havia hagut el govern provisional de Prim i Serrano, un rei (Amadeu de Savoia), una República (amb quatre governants) i un cop d’estat amb el qual es torna a una dictadura liderada per Serrano.

Paral·lelament s’inicià un aixecament  independentista a Cuba. Al conflicte obert, anomenat guerra dels Déu Anys (1868/1878), els patriotes cubans, dirigits per lla burgesia,  es van rebel·lar contra les autoritats espanyoles que governaven sEnse pensar en els interessos dels cubans. La revolució espanyola del Setembre del 1868 (La Gloriosa) facilità les intencions dels grups nacionalistes, dirigits per Carlos Manuel Céspedes, que es pronunciaren el 10 d'Octubre de 1868 (Grito de Yara) en nom d'una Cuba lliure de la dominació espanyola. Els insurgents eren essencialment nacionalistes i plantejaren el problema de l'abolició de l'esclavatge. El moviment degenerà en una guerra de guerrilles, incapaç d'aglutinar tots els cubans, però difícil de controlar per les característiques topogràfiques de les províncies orientals de l'illa. Les accions se succeïren durant Déu anys fins que el moviment fou momentàniament sufocat pel general Martínez de Campos i fou signada la Pau de Zanjón.

– 8. Analitza els diferents corrents ideològiques del moviment obrer i camperol espanyol, i la seva evolució al llarg del darrer quart del Segle XIX. (Al vostre llibre els continguts són molt amplis convé fer un resum)

- Introducció amb una breu descripció de les condicions de treball i vida de la classe treballadora a l’Espanya del s XIX.

A principis de Segle XIX Espanya va experimentar un gran creixement industrial que se va traduir a nes capitalisme. A partir d’aquest creixement grups socials com els propietaris varen sortir molt beneficiats mentre que el proletariat vivien en condicions de treball pèsimes (explotació infantil, horaris de treball massa llargs) per què la primera Legislació Liberal no contemplava cap tipus de normativa que regulés les hores de treball i prohibia les associacionalisme obrer. Davant d’aquesta situació les primeres manifestacions de sa protesta obrera varen ser clandestines i violentes.

- Els primers moviments socials.

A la primera dècada al 1820 les primeres manifestacioons de rebel·lió obrera va ser el luddisme (moviment vengut de GB, que consistia en la crema de màquines per què les culpaven de les condicions de treball que tenia el proletariat. CREMA FÀBRICA DE BONA PLATA  A Barcelona. Més aviat els treballadors s’adonaren que els culpables de les seves males condicions eren els propietaris i per tant varen començar a agrupar-se i defensar els seus interessos demanant el dret d’assossiació , millors condicions, l’aturada del treball infantil… Es varen crear grups assossiacionalistes obrers als anys 40 al qual els obrers s’agrupaven i donaven una petita part del seu salari per poder mantenir als obrers despatxats i a l’atur. Primera societat: Societat de teixits de Barcelona creada al 1840. Al 1850 va arribar el socialisme utòpic representat per en Fourier, que pretenia crear societats igualitàries, propietat col·lectiva, repartició col·lectiva del béns que guanyaven… No hi havia suport del poble i per tant es varen passar a ses ideologies de les dues internacionals

- La introducció del internacionalisme a Espanya.

és a dir; anarquisme i socialisme. Aprofitant el Sexenni democràtic al 1868 (que va otorgar molts de drets) els obrers van aprofitar i va arribar a Espanya la primera AIT (Assossiació de Treballadors), que va crear a Madrid i Barcelona els primers nuclis internacionalistes. Un destacat d’aquest moviments va ser n’Angelmo Lorenzo. Des de un primer moment els obrers varen ser de tipo anarquista per què va ser com se va difondre primerament. Al primer Congrés de la Federació espanyola es varen acordar acords de tipus anarquista. 1871 va arribar a Madrid Paula Fangue neboda den Ganmals i va difondre a nes grup de Madrid, en es que se trobaven Pablo Iglesias les idees marxistes. Anarquisme i marxisme comença a xocar perquè tenien moltes diferències entre ells, el marxisme demanava la formació d’un estat format per proletariat (volia com una dictadura des proletariat) mentres que s’anarquisme volia destruir tot tipus d’estat. Aquestes diferències varen culminar el 1872 amb l’expulsió del grup madrileny de la federació general espanyola (els marxistes que eren minoria varen expulsar els anarquistes que eren majoria) i es va fundar la nova federació madrilenya de caràcter marxista. Finalment el marxisme va ser reprimit amb el Cop de Pàvia que va acabar amb el sexenni.

El reestabliment de la restauració de 1874 va iniciar una dura repressió contra els obrer que en el 1881 la federació regional espanyola de tendència vacuninista (vacunin creador de l’anarquisme) va canviar el nom per federació de treballadors de la regió espanyola, que va tenir major ‘implantació’ a Andalusia, Catalunya i Aragó. Hi va haver desacord dins el moviment perquè hi va haver uns anarquistes que varen optar per una mètodes molt més agresius, sels va associar a crims de la mano negra que era una associació a la que se li atribuïen assassinats, sels acusava d’haver matat a nen Cànovas i varen tirar bombes al liseu.