Les unitats morfoestructurals del
Relleu peninsularLA MESETA:
És una plana elevada situada a uns
600-800 m d’altitud mitjan. Es va formar a l’era primària per l’erosió de
L’antic massís Hespèrid. A l’era terciària l’orogènesi alpina va destruir i
Modificar la Meseta i ara podem diferenciar tres unitats:
1.L’antic sòcol paleozoic:
sols apareix a l’oest peninsular. L’erosió ha eliminat els materials
Terciaris i ha deixat descoberts els materials silicis primaris granit,
Pissarra i quarsita. Esta constituït per peneplans.
2.Les serres interiors de la Meseta són:
Sistema
Central i les muntanyes de Toledo.
Es
Van formar a l’era terciària en l’orogènesi alpina, són de rocam primari, tenen
Formes arrodonides i cims aplanats. El Sistema Central, és més alt i divideix
La Meseta per la meitat. Les muntanyes de Toledo tenen menys altura i
Divideixen en dues parts la Submeseta Sud.
3.Les conques sedimentaries
Interiors:
són les de la Submeseta Nord i Sud. Es van
Formar a l’era terciària com a resultat de l’orogènesi alpina. Les conques van
Construir el llacs i després es van omplir amb materials terciaris. Es composa
Per:
Els erms, superfícies planes
Formades per material calcaris que l’erosió fluvial els ha fet en forma de “U”.
Els camps, planes baixes i ondulades
Recorregudes per rius, es formen on els erms han sigut erosionats.
Les cuestes, són zones inclinades entre
Erms i camps.
LES VORES MUNTANYOSES DE LA MESETA:
1.
El massís Galaic:
format en l’era terciària
Durant l’orogènesi alpina, format per materials paleozoics. El relleu presenta
Muntanyes arrodonides de poca alçaria tallades per multitud de falles. 2.
Serralada Cantàbrica:
amb dos sectors ben
Diferenciats, El sector oest, massís
Asturià es va formar a l’era terciària durant OP, està format de materials
Paleozoics i El sector est la
Muntanya Cantàbrica es va formar a l’era terciària a causa del plegament dels
Material secundaris disposats, els materials són sobre tot calcaris. 3.
El sistema Ibèric:
serralada intermèdia de
L’era terciària, materials calcaris encara que hi ha sectors de material
Paleozoic, consta de dues part:
El terç
Nord,
NO-SE, inclou els pics més alts i des del sud-est de Soria el sistema ibèric es bifurca en dues branques: la
Branca interior i la exterior, dues separades per una fosa tectònica. 4.
Sierra Morena:
és un esglaó brusc, es tracta
D’una gran flexió fracturada. El rocam és paleozoic de color fosc, com la
Vegetació que hi ha.
DEPRESSIONS EXTERIORS DE LA MESETA:
són les
Dels rius Ebre i Guadalquivir són conques prealpines formades en l’era
Terciària.
1Depressió de l’Ebre:
és paral·lela als Pirineus pel nord, delimita pel sud amb el Sistema
Ibèric i la Serralada Litoral Catalana per l’est. Ocupa el lloc on hi havia
L’antic massís de l’Ebre que va quedar erosionat.
2.Depressió del Guadalquivir:
és paral·lela a les serralades Bètiques, també es troba entre Sierra
Morena i l’oceà Atlàntic. Estava oberta al mar i va anar convertint-se en un
Llac. Va anar omplint-se d’argiles i calcaries.
SERRALADES EXTERIORS DE LA MESETA:
1.
Pirineus:
tenen una estructura complexa. L’eix
Esta format per materials paleozoics. Els Prepirineus es troben al sud de la
Zona axial, es van formar en l’orogènesi alpina, amb un relleu més sua i menys
Alt, i esta format per calcaries. La depressió mitjana, és una depressió llarga
I estreta que separa les serres interiors i les serres exteriors. 2.
Les muntanyes Basques:
són de rocam calcari,
Formes suaus i alçaria moderada.3.
Serralada Litoral Catalana:
és una
Transformació de la zona oriental dels Pirineus i es troba separa d’estos per
Falles, dividida en dues zones: una paral·lela a la costa, de poca alçaria i
Una altra d’interior més alta.
Les serralades Bètiques:
són dues, la
Serralada Penibètica: voreja la costa, formada a l’era terciària i
Materials paleozoics. La serralada Subbètica: es troba a l’interior els
Materials calcaries i margues.