Serafí pitarra- orígens i consolidació del catalanisme

El Decret de Nova Planta no havia impedit que la societat Catalana mantingués la manera de viure pròpia (llengua Col·loquial, costums, tradicions, organització de la família i Del treball, etc.). Hi havia consciència del “particularisme”. • La societat catalana del Segle XIX no escrivia ni utilitzava el Català en actes de prestigi (disglòssia). No s’ensenyava a Les escoles, i la no oficialitat el bandejava legalment. • La Renaixença fou un moviment cultural que pretenia la Recuperació del català com a llengua de prestigi. S’emmarca En l’auge del Romanticisme tardà europeu i en la Progressiva implantació del liberalisme a Espanya. • El tret de sortida de la Renaixença el donaren la publicació De l’oda La pàtria (1833), de Bonaventura Carles Aribau, i Dels articles del poeta Joaquim Rubíó i Ors (1841). Cal Destacar el paper jugat per la reobertura de la Universitat de Barcelona (1842) i la restauració del Jocs Florals (1859). • La revalorització dels senyals d’identitat es va estendre a la Literatura, la història, el dret i el folklore. Aquest fenomen Ajudaria a que reeixís més tard la reivindicació política Catalanista. • Paral·lelament, hi hagué un vessant catalanista que Refusava l’elitisme i arcaisme del catalanisme culte. Els Personatges clau foren Anselm Clavé, Abdó Terrades i Frederic Soler (“Serafí Pitarra”), gent d’idees progressistes –molt actius en política- i defensors del català “que es Parla”. • Ambdós corrents no es van apropar fins a la dècada del 1870. • La incorporació del català a les publicacions periodístiques Fou un instrument important de difusió pública de la Llengua.

Les primeres mostres de defensa popular del Particularisme català foren les bullangues de 1835 a 1843 (reivindicadores de democratització i descentralització) i el Carlisme (reivindicador dels vells furs i lleis tradicionals). • L’antecedent més clar del catalanisme polític fou el Federalisme difós pels primers republicans, com Abdó Terradas. A partir de 1868, el Partit Republicà Democràtic Federal, liderat per Francesc Pi i Margall* i Josep Mª Vallès I Ribot, va demostrar la significativa implantació a Catalunya d’aquest ideari. • Valentí Almirall, forjat a les files federals (fou el portaveu Del Pacte de Tortosa, una iniciativa del 1869 que Reivindicava l’antiga Corona d’Aragó com a model Confederal), va ser cabdal en la maduració d’un Catalanisme polític. • L’any 1880 va organitzar el Primer Congrés Catalanista, en 5 Anselm Clavé Abdó Terradas Serafí Pitarra Valentí Almirall HISTÒRIA - INS Premià de Mar Un intent per aplegar els corrents progressista i conservador Que s’anaven definint al si del catalanisme. Fou l’embrió del Centre Català de 1882, partit polític netament catalanista. Almirall va redactar el Memorial de Greuges, el primer Manifest polític unitari del catalanisme, que es va lliurar al rei El març de 1885. La mort del monarca en va limitar l’eficàcia, Però el manifest va aproximar la burgesia catalana a un Projecte polític al marge dels partits dinàstics. El pensament polític d’Almirall es recollí a Lo Catalanisme (1886), però el seu projecte interclassista no va reeixir. 

La desfeta del 98 i el fracàs del govern regeneracionista de Silvela (1899), van convèncer la burgesia barcelonina de la Necessitat d’una l’autonomia política i administrativa com a Alternativa a la ineficàcia d’un govern central a mans dels Partits dinàstics. • Així es creà la Uníó Regionalista, que presentà una Candidatura conjunta (la “dels quatre presidents”) amb una Escissió de la Lliga de Catalunya, el Centre Nacional, Guanyant les eleccions de 1901. • L’èxit va fer que es fusionessin a la Lliga Regionalista, partit Que dominà la vida política catalana els següents trenta Anys, en dura pugna amb els republicans. El diari La Veu De Catalunya fou el seu principal òrgan de difusió.