Seqüenciació de l’aparició dels organismes autòtrofs i heteròtrofs

Canvis en el temps:

En un ecosistema poc alterat, cal esperar que les espècies siguin sempre més o menys les mateixes i que el nombre d’individus de cada població fluctuï entre uns límits poc llunyans. A la natura, sovint aquest esquilibri es trenca i es produeixen grans canvis.

En una gràfica, el nombre de depredadors regula el nombre de preses, per tant, el nombre més elevat en una gràfica són les preses.
La supervivència d’un depredador depèn de les preses que es mengi i la supervivència de les preses depèn de la seva capacitat de no ser menjades pels depredadors, és a dir, no ser detectats. Per aixòels organismes han desenvolupat per selecció natural una sèrie d’estratègies i adaptacions(la capacitat de condfondre’s amb el medi;
el mimetisme, imitació de formes i colors: les coloacions vistoses o l’adveritemnt són també adaptacions).

La colonització és l'arribada i establiment d’una població en un ecosistema. Si un o diversos individus d’una espècie, o les seves estructures reproductives,arriben a un hàbitat determinat i les condicions ambientals li permeten la supervivència, pot arribar a establir-s’hi i desenvolupar-hi una població. Aleshores es diu que s’ha produït una colonització del medi per part d’aquesta espècie.

Flux d'ergia i cicle de la materia:

Per mantenir les funcions vitals tots els organismes necessiten energia i matèria. El Sol subministra prou energia en forma de llum per fer funcinar a gairebé tots els ecosistemes de la Terra. Aquesta energia és captada pels organismes fotosintètics.

La fotosíntesis és el procés imprescindible que permet l’entrada d’energia solar als ecosistemes. Gràcies a l’energia solar, els organismes fotosintètics incorporen el cabroni del CO2 atmosfèric a la m.O. Però d’aquest procés, només aprofita el 0’2% del total d’eneria solar que arriba a la Terra.

Als cloroplasts, l’energia de la llum es transforma en energia química. Els organismes quimiotrofs no poden utilitzar l’energia solar, han de fer servir energia continguda als compostos químics. L’energia passa d’uns éssers als altres mitjà les cadenes tròfiques: uns organismes (depr.) es mengen als altres (preses).

Entrada d'energia

Per construir la matèria viva, els éssers vius incorporem la matèria del nostre entorn. 
Els organismes fotosintetizadors, com les plantes, són autòtrofs: produeixen matèria orgànica a partir d’inorgànica i energia lluminosa.
La fotosíntesis és la porta d’entrada que manté activa la biosfera. Les plantes, algues i bacteris fotosintetitzadors fan servir H2O, CO2 i algunes sals minerals com a matèries primeres per obtenir m.O (glucosa) que acumula energia química en els seus enllaços. A partir d el am.O, s’obtindrà energia pel procés de la respiració cel·lular.
La respiració requereix oxigen, un subproducte de la fotosíntesi.

L’energia química produïda pels fotosintetitzadors passa als altres organismes pe l’alimentació, ja que uns es mengen els altres. Per això, als fotosintetitzadors sel’s considera productors. La resa d’organismes són consumidors i descomponedors.

Segons la font d’energia i matèria, els organismes es classifiquen en:
Fotòtrofs (org. Que poden utilitzar la llum a partir de la fotosíntesis), quimiòtrofs ( org. Que utilitzen l’energia continguda als compostos químics), autòtrofs (org, que fixen el C mitjà la fotosíntesis o quimiosíntesi), i heteròtrofs (org. Que han d’ingerir la m.O per obtenir el C).

La quimiosíntesi és una altre porta d’entrada d’energia. Tot i que el sol és la principal font’ d’energia de la bioesfera, alguns bacteris poden utilitzar energia continguda en enllaços químics per sintetitzar m.O (batceris del ferro, quimiosintetitzadors)