El Senyal de Vídeo: Tipus, Formats i Edició
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Informática y Telecomunicaciones
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,98 KB
El Senyal de Vídeo
El senyal de vídeo té l'origen en la conversió de variacions d'intensitat de llum per canvis de corrent elèctric. Tot això es produeix quan hi ha materials fotosensibles, les característiques dels quals varien en incidir-hi un feix de llum.
A Europa s'utilitza el sistema PAL, en el qual cada imatge ocupa 625 línies de pantalla i aquesta imatge es renova 25 vegades per segon. Cada una d'aquestes imatges rep el nom de quadre o frame.
Els senyals de vídeo són una seqüència d'imatges a una determinada freqüència, amb la qual cosa s'aconsegueix la sensació de moviment.
En un senyal de vídeo s'ha de tenir en compte:
- Luminància: codifica tota la informació relacionada amb la intensitat lluminosa del senyal de vídeo.
- Crominància: és el component del senyal de vídeo que conté les informacions del color.
El senyal de vídeo pot ser analògic i digital. Un senyal analògic i un senyal digital es diferencien en el fet que el primer és de naturalesa contínua, i el segon és de naturalesa discreta; un senyal digital es representa mitjançant un nombre concret de valors, mentre que la representació d'un senyal analògic té infinits valors.
El vídeo digital presenta avantatges molt notables respecte de l'analògic:
- En el sistema de vídeo digital, la qualitat d'imatge és totalment independent del medi; solament depèn del seu procés de digitalització.
- Els colors en l'edició de vídeo analògic estan limitats a l'hora de reproduir una imatge en els nivells de contrast i brillantor. El vídeo digital utilitza els tres colors primaris (RGB), i això fa que els colors de la imatge siguin més purs i exactes.
- En el sistema de vídeo digital, es poden fer tantes còpies com es vulgui sense pèrdua de qualitat.
Digitalització d'un Senyal de Vídeo
Se segueixen els passos següents:
- Mostratge del senyal: la qualitat final dependrà en gran manera d'aquest pas, ja que, com més aproximada sigui la mostra, més gran serà l'aproximació de la imatge final a l'original.
- Quantificació de les mostres: consisteix a associar un valor a la dada recollida en l'operació de mostratge.
- Codificació: s'ordenen tots els valors assignats en la fase de qualificació d'una manera concreta. El resultat d'aquesta ordenació és la imatge en format digital.
Tots aquests avantatges requereixen una gran disponibilitat de recursos de l'ordinador, principalment pel que fa a capacitat d'emmagatzematge.
Formats de Vídeo Digital
AVI: és un dels formats de vídeo més estès. Les pistes d'àudio i vídeo es graven de forma consecutiva en diferents capes. El va crear Microsoft i necessita molt espai d'emmagatzematge.
MPEG: és un format molt popular creat pel mateix grup que va idear el format gràfic JPEG. Aquest format aconsegueix una bona compressió i té establertes quatre modalitats: MPEG-1, MPEG-2, MPEG-3 i MPEG-4.
MOV o QuickTime: aquest format el va crear Apple per als sistemes de Mac. És un format ideal per a pel·lícules curtes per la gran qualitat que ofereix, tot i que necessita molt espai en disc.
ASF: l'ha creat Microsoft i té bones prestacions. Està directament relacionat amb el format d'àudio WMA.
Real Media Video: aquest format és molt utilitzat per a streaming per internet.
DV: és el format estàndard de gravació de càmeres de vídeo digitals.
VCD (Vídeo CD): aquest format pot ser reproduït per la majoria de reproductors domèstics de DVD.
CVCD: és una variant del format VCD.
SVCD: amb aquest format s'aconsegueix millor qualitat que amb el VCD o amb el CVCD, perquè té més resolució i un flux de dades més elevat.
Edició de Vídeo
Hi ha dues formes:
- Edició lineal: únicament permet l'accés seqüencial (lineal) a la informació, en l'ordre en què ha estat gravada originàriament. Abans de l'arribada dels mitjans digitals al món del cinema i del vídeo, era l'única tècnica possible en el procés d'edició.
- Edició no lineal: aquest tipus d'edició permet l'accés directe a qualsevol quadre o frame de la gravació. Aquesta tècnica és la que fan servir els mitjans digitals.
Programari d'Edició de Vídeo
Avid Free DV: aquest programa és la versió gratuïta de l'Avid Xpress DV i, malgrat que és molt limitada respecte a la professional, ofereix, mitjançant un entorn de treball senzill i intuïtiu, les funcions bàsiques per a l'edició de vídeo.
VirtualDub: aquesta aplicació és una eina molt completa i eficaç per a l'edició i captura de vídeo. També té la capacitat de capturar vídeo en format AVI. És un programari totalment lliure disponible per a Windows.
Jahshaka: és un editor de vídeo potent que permet, entre altres opcions, establir l'ordre de les seqüències, crear animacions, agregar efectes, etc. És un programari totalment lliure i està disponible per a Windows i Linux.
Adobe Premiere: és un dels millors programes, ja que ofereix multitud de possibilitats per al tractament de vídeo digital. És l'eina que escullen la majoria de professionals de l'edició de vídeo digital.
Pinnacle Studio: és un dels programes d'edició de vídeo més utilitzats per videoaficionats. És molt senzill d'utilitzar i ofereix una gran qualitat d'acabat final.
Windows Movie Maker: aquest programa ve inclòs en el sistema operatiu Windows XP. És molt fàcil de fer servir i ofereix la possibilitat de crear, editar i compartir muntatges amb vídeo, imatges i so.