Els Sentits i el Sistema Nerviós: Anatomia i Malalties
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Biología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 17,26 KB
La Relació
És la capacitat dels éssers vius de captar els canvis externs o interns del cos (estímuls), analitzar-los i produir canvis per adaptar-se a la nova situació (respostes). Sistemes i aparells implicats en la funció de relació:
Els receptors: Són òrgans especialitzats per percebre les condicions exteriors i els canvis que s'hi produeixen. Són els anomenats òrgans dels sentits, per exemple els ulls, el nas, la llengua, etc.
El sistema nerviós: És el sistema encarregat d'analitzar els estímuls, elaborar les respostes i transmetre les ordres als aparells i sistemes responsables de donar les respostes.
El sistema endocrí: És el sistema encarregat de provocar respostes a l'interior del cos.
L'aparell locomotor: És el responsable d'elaborar respostes quan es necessita realitzar moviments.
El sistema immunitari: És el sistema encarregat d'elaborar respostes quan s'ha de defensar el cos d'un organisme estrany.
L'Ull
L'ull té la següent estructura:
- Escleròtica: és la capa externa de color blanc de l'ull que li dóna forma i consistència.
- Coroides: capa intermèdia situada a sota l'escleròtica.
- Retina: capa interna de l'ull, on es troben els fotoreceptors.
- Còrnia: capa anterior i transparent de l'escleròtica, per on entra la llum.
- Iris: múscul pigmentat de l'ull que controla la mida de la pupil·la.
- Pupil·la: orifici que pot dilatar-se o contraure's i per on entra la llum.
- Cristal·lí: lent situada darrera la pupil·la i l'iris que permet enfocar la imatge dels objectes a la retina.
- Conjuntiva: membrana mucosa que recobreix la part interior de les parpelles i la part anterior del globus ocular excepte la còrnia.
- Humor aquós: líquid de la cavitat situada entre la còrnia i el cristal·lí.
- Humor vitri: substància gelatinosa situada a la part interna del globus ocular.
- Nervi òptic: nervi situat a la part posterior de l'ull i que rep els estímuls dels fotoreceptors.
- Punt cec: punt de la retina on arriba el nervi òptic i per tant, no hi ha fotoreceptors.
- Bastons: fotoreceptors que capten llum encara que sigui de poca intensitat, però no capten els colors. Són els responsables de la visió nocturna.
- Cons: fotoreceptors que capten els diferents colors de la llum però necessiten que la llum tingui certa intensitat per detectar-la.
Malalties de la Visió
Miopia: La imatge es projecta davant de la retina. Normalment és deguda a un globus ocular més gran del normal. Provoca una visió llunyana borrosa.
Hipermetropia: La imatge es projecta darrera de la retina. Normalment és deguda a un globus ocular més petit del normal. Provoca una visió propera borrosa.
Astigmatisme: La imatge no es projecta bé a causa d'una alteració de la curvatura de la còrnia. Provoca una imatge distorsionada i borrosa.
Cataracta: Opacitat parcial o total del cristal·lí.
Presbícia o vista cansada: Incapacitat progressiva del cristal·lí per enfocar els objectes.
Conjuntivitis: Inflamació de la conjuntiva.
Ceguesa: Incapacitat per veure-hi.
Daltonisme: Incapacitat de percebre un o dos colors, normalment el verd i el vermell.
L'Orella
L'orella presenta la següent estructura:
- Orella externa: formada pel pavelló auricular i el conducte extern.
- Orella mitjana: formada per dues membranes, el timpà i la finestra oval, i per tres ossos, el martell, l'enclusa i l'estrep, que formen l'anomenada cadena d'ossets. També en forma part la trompa d'Eustaqui, que és un canal que comunica amb la faringe i serveix per mantenir la mateixa pressió a un costat i l'altre del timpà.
- Orella interna: formada pels canals semicirculars, l'utricle, el sàcul, el cargol (també anomenat còclea) i pel nervi auditiu.
En l'orella trobem el sentit de l'oïda i l'equilibri.
El So i l'Oïda
El so són ones que es transmeten a través de l'aire. El sentit de l'oïda és el responsable de captar els sons i fer-los arribar al nervi auditiu. El camí que segueix la vibració de l'aire és el següent:
La vibració és recollida pel pavelló extern, passa a través del conducte extern fins al timpà, que es mou d'acord amb la vibració de l'aire i la transmet a la cadena d'ossets (martell, estrep i enclusa). L'enclusa la fa arribar a una altra membrana, la finestra oval, que comunica la vibració al cargol (o còclea) i aquest la transmet al nervi auditiu.
L'Equilibri
L'equilibri és el sentit que ens permet percebre i controlar la posició del cos.
L'òrgan de l'equilibri es troba a l'orella interna i està format per:
- Canals semicirculars: conductes plens d'un líquid anomenat endolimfa. Hi ha un conducte en cada un dels plans: horitzontal, vertical i transversal.
- Utricle i sàcul: cavitats plenes de grànuls calcaris anomenats otòlits.
Com percebem el moviment del cap:
Quan movem el cap, es mou l'endolimfa dels canals semicirculars i aquest moviment es transmet fins al nervi auditiu.
Com percebem el moviment del cos:
Quan el cos es mou, es mouen els otòlits de l'utricle i el sàcul. Les cèl·lules que són pressionades pels otòlits transmeten la informació fins al nervi auditiu.
Malalties de l'Oïda
Otitis: Inflamació de la regió timpànica.
Otosclerosi: Ossificació de la membrana oval que és la membrana que rep les vibracions de l'estrep. Normalment provoca sordesa.
Sordesa: Incapacitat de percebre sons.
El Tacte
El Tacte
La pell està formada per dues capes:
Epidermis:
- És la capa superficial, sense vasos sanguinis i prima (entre 0,05 i 1,5 mm).
- Està formada per cèl·lules mortes que es renoven constantment.
Dermis:
- És la capa profunda, amb vasos sanguinis i més gruixuda ( entre 0,3 i 3 mm).
- Conté glàndules sudorípares, que tenen la funció de regular la temperatura i eliminar les substàncies tòxiques per l'organisme.
- Conté glàndules sebàcies, que donen flexibilitat a la pell.
- Conté el pèls, que estan formats per cèl·lules vives a l'arrel i cèl·lules mortes a la resta.
A través de la pell rebem moltes sensacions que ens informen sobre les característiques dels objectes o de l'entorn. A aquest conjunt de sensacions l'anomenem tacte. A la pell tenim tres tipus de receptors: termoreceptors, mecanoreceptors i receptors del dolor, que estan distribuïts per tota la pell:
Els termoreceptors detecten els canvis de temperatura.
Els mecanoreceptors detecten els canvis de pressió.
Els receptors del dolor reaccionen davant d'estímuls tèrmics o mecànics prou forts com per malmetre la pell.
Es calcula que a la pell humana hi ha uns 4 000 000 de receptors per la sensació de dolor, 500 000 receptors per la sensació de pressió i 150 000 pel fred i 18 000 000 per la calor.
LES FOSSES NASALS |
Les fosses nasals són dues cavitats que comuniquen a l'exterior pels orificis nasals i que són la principal entrada d'aire, i per tant d'oxigen, a l'aparell respiratori. A les fosses nasals es localitza el sentit de l'olfacte, ja que contenen uns quimioreceptors que poden detectar les substàncies que es troben disperses en l'aire. L'estructura de les fosses nasals és la següent: Orificis nasals: forats d'entrada a les fosses nasals des de l'exterior. Envà nasal: paret que separa les duers fosses nasals. Coanes: orifici posterior de la cavitat nasal que comunica les fosses nasals amb la faringe. Cornets: làmines òssies situades a l'interior de les fosses nasals. Pituïtària vermella o roja: membrana situada a la part inferior de les fosses nasals, que rep aquest nom perquè conté molts vasos sanguinis per escalfar l'aire que entra. Pituïtària groga: membrana situada a la part superior de les fosses nasals que conté els quimioreceptors, que detecten les substàncies volàtils (disperses en l'aire) i envien el senyal al bulb olfactori. Bulb olfactori: centre nerviós que capta el senyal dels quimioreceptors i l'envia al cervell. També conté: Pèls, que tenen la funció de filtrar l'aire per evitar l'entrada de partícules o microbis. Secrecions mucoses, que humitegen l'aire i faciliten l'arribada de les substàncies volàtils als quimioreceptors. Així doncs, en travessar les fosses nasals , l'aire és humitejat per les secrecions mucoses, escalfat per la pituitària roja (molt vascularitzada) i filtrat pels pèls. | |
Hi ha set tipus de quimioreceptors, cada un dels quals només detecta un olor concret: alcanforat (olor de naftalina) almesc floral mentolat eteri (olor de productes de neteja en sec) picant pútrid La combinació d'aquestes olors, però, ens permet distingir entre 2000 i 4000 olors diferents. L'olfacte està molt lligat amb el gust, ja que quan masteguem els aliments, es desprenen moltes substàncies volàtils que capta la pituïtària groga. Això ajuda al cervell a percebre millor el sabor de l'aliment ingerit. |
LA NEURONA
La neurona és la cèl·lula que forma el sistema nerviós. Està especialitzada en la transmissió d'informació, ja que permet transportar l'impuls nerviós pel seu interior i traspassar-lo a la següent neurona.
Estructura de la neurona:
Cos cel·lular: conté el nucli i els orgànuls. També s'anomena cos neuronal o soma.
Dendrites: petites prolongacions que surten del cos cel·lular que estan molt ramificades.
Axó: una prolongació molt llarga. També s'anomena fibra nerviosa. Pot està recobert per una sèrie de cèl·lules que formen l'anomenada beina de mielina.
Hi ha tres tipus de neurones:
Neurona sensitiva: condueix l'impuls nerviós des d'un receptor cap al sistema nerviós.
Està formada pel cos cel·lular i dos axons.
Neurona motora: conduceix l'impuls nerviós cap als músculs o les glàndules. Està formada pel cos cel·lular, dendrites i un axó.
Interneurona: connecta una neurona sensitiva amb una motora. Està formada per un cos cel·lular i dendrites.
Sinapsi: transmissió de l'impuls nerviós.
La sinapsi és el procés a partir del qual l'impuls elèctric passa d'una neurona a l'altra a través de neurotransmissors (missatgers químics).
Les neurones es connecten entre si sense arribar a tocar-se. Els receptors estimulen en la neurona l'impuls nerviós que avança pel axó fins el botó sinàptic, allí provoca la generació d'unes petites vesícules que contenen unes substàncies anomenades neurotransmissors, que travessen la fissura sinàptica i són captades per les dendrites de la següent neurona, generant en ella un nou corrent elèctric i així successivament, fins arribar als òrgans efectors.
LES MALALTIES DEL SISTEMA NERVIÓS
Malaltia d'Alzheimer. És un trastorn neurològic degeneratiu, progressiu i irreversible que
es pot presentar a partir dels 50 anys. Els primers símptomes són fallades greus de
memòria i confusió en el discurs. Provoca demència i duu a la incapacitat de percebre tot
el que succeeix. També s'anomena "demència pre-senil" ja que el terme "demència senil"
només s'utilitza per la que apareix a partir dels 80 anys.
Depressió. És un estat continuat de profunda tristesa, generalment acompanyada
d'ansietat, desinterès general, sensació de culpabilitat i fins i tot impulsos autoagresius.
Es distingeix
œ l'exògena, que és la natural després d'una gran desgràcia i que remet amb els dies
œ l'endògena, que és la deguda a una alteració en la producció o reabsorció de
determinats neurotransmissors, i que precisa diversos mesos de tractament
farmacològic.
Estrès. És un estat de tensió aguda deguda a la necessitat de respondre amb rapidesa a
nombrosos estímuls que es perceben com amenaçadors o agressius.