Sentits interoceptors

• esclerosi múltiple: destrueix els revestiments dels nervis a l’SNC, la qual

cosa origina debilitat muscular, mala articulació de les paraules i trastorns de la visió.

Els reflexos són respostes motrius innates, automàtiques i involuntàries

Els instints o pautes fixes d’acció són patrons de conducta programada genèticament i no adquirida per aprenentatge ausades per una estimulació sensitiva específica.

l’habituació: tendència a disminuir la resposta davant d’un estímul reiterat. • l’aprenentatge associatiu: tendència a associar estímuls entre si d’acord a l’experiència repetida de la seva uníó.

sensació l’efecte produït per l’excitació dels òrgans dels sentits davant un estímul i percepció l’acte pel qual som conscients de la informació que ens envien els sentits i li donem un significat.

Sentits interoceptors o internoceptors: ens proporcionen informació de l’interior de l’organisme i de l’estat de les nostres vísceres, a través de les cèllules viscerals, receptores de les contraccions musculars. Gràcies a ells tenim sensació de gana, set, benestar, etc. • Sentits propioceptors: ens proporcionen informació dels nostres músculs, tendons i articulacions, així com dels moviments del cos o de la seva posició. Gràcies a aquestes informacions, podem caminar o dominar l’equilibri del cos. En diferenciem entre: o Sentit cinestèsic: ens transmet informació sobre la posició i els moviments del cos. O Sentit vestibular: aporta informació sobre la nostra orientació i el nostre equilibri.

Lamaduració és l’assoliment de certes conductes degut al propi desenvolupament orgànic

Habituació o adaptació. Quan els estímuls no tenen conseqüències rellevants per al subjecte i es donen repetidament, es produeix l’habituació,decreix la disposició per respondre perquè ens hem acostumat a un estímul.

Per exemple, quan ens acostumem a certs estímulsal final deixem de respondre

• Sensibilització. Es produeix una reacciódesmesurada davant de només certs estímuls, viscuts com a inquietants, iaugmenta la reacció davant els esdeveniments ambientals.

Aprenentatges conductuals: gran part dels nostres aprenentatges tenen a veure amb l’adquisició de conductes per adaptar-nos millor a les circumstàncies. • Aprenentatges socials: una altra part dels nostres aprenentatges fan referència a l’adquisició d’hàbits socials o creences collectives que ens faciliten l’adaptació a l’entorn social que vivim. • Aprenentatges verbals: gràcies a ells adquirim els coneixements que ens permeten conèixer conceptualment la realitat. És, sense dubta, el més important per als estudiants. • Aprenentatges procedimentals: fan referència a la capacitat d’adquirir i millorar les nostres habilitats i destreses o estratègies per a fer les coses, com ara aprendre mecanografia.