El Sentit de la Vida a l'Hel·lenisme

1. L'Hel·lenisme: Context Històric i Cultural

Contrast amb la Grècia Clàssica

L'hel·lenisme abasta des de la mort d'Aristòtil fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (322 aC - 476 dC). S'anomena hel·lenístic perquè fa referència a allò que és grec. El grec va ser la lingua franca de la cultura durant molt de temps, fins i tot per als romans cultes. La literatura i el teatre grecs eren models a seguir.

En l'àmbit de la filosofia, no hi ha filosofia romana original, sinó que s'apunta a les escoles hel·lenístiques gregues. Fins i tot el Nou Testament va ser escrit originàriament en grec, i el cristianisme neix en l'època hel·lenística, amb la influència de Grècia.

Característiques de l'Hel·lenisme

Els filòsofs hel·lenístics són hereus de la filosofia clàssica i de la divisió aristotèlica de la ciència. Divideixen la filosofia en tres branques:

• Lògica: la manera d'expressar coneixements.
• Física: l'estudi de la naturalesa.
• Ètica: el saber com comportar-se.

L'hel·lenisme representa un gran canvi en la manera de viure i d'entendre el món. La desintegració de la polis grega va provocar un canvi en la mentalitat. La polis ja no era el centre de referència, i els grecs van passar de ser ciutadans a ser súbdits d'un emperador. La recerca del sentit de la vida esdevé primordial.

Tres fets principals marquen aquest període:

• La filosofia esdevé una activitat pràctica: la recerca de la felicitat.
• Apareixen nous fenòmens com la religió, fruit d'aquesta recerca del sentit.
• S'afavoreix la recopilació i interpretació dels coneixements del passat.

2. Les Escoles Hel·lenístiques i la Finalitat Pràctica de la Filosofia

Estòics, Epicuris i Escèptics

Aquestes escoles filosòfiques es desenvolupen a Grècia i Roma des de finals del segle IV aC fins a finals del segle II dC. La desintegració de l'imperi d'Alexandre Magne i l'ascens de les monarquies van transformar la cultura grega. Les polis van perdre importància, i la filosofia es va centrar en la felicitat individual. Va sorgir un esperit cosmopolita, i les persones cultes es consideraven «ciutadans del món». Atenes va deixar de ser el centre del saber, i ciutats com Pèrgam, Rodes i Alexandria van prendre el seu relleu. El sincretisme religiós i l'eclecticisme filosòfic van guanyar terreny.

Les principals escoles filosòfiques hel·lenístiques són:

• Cinisme: l'última evolució de les escoles socràtiques menors.
• Epicureisme: fundat per Epicur de Samos, qui va instal·lar la seva escola, «el jardí» (kepos), a Atenes cap al 306 aC.
• Estoïcisme: fundat entorn del 300 aC per Zenó de Cítion, qui va ubicar la seva escola en el pòrtic (stoa) pintat per Polignot.
• Escepticisme: una forma de pensar difosa per Pirró d'Elis.
• Eclecticisme: introduït per Filó de Larisa a l'Acadèmia platònica.

Les principals escoles de filosofia:

• Estoïcisme (Zenó de Cítion): Emfatizava l'acceptació del destí i la vida d'acord amb la naturalesa. La física estoica buscava entendre l'ordre (logos) de la naturalesa. L'ètica estoica propugnava l'obediència a la raó, que és pensar d'acord amb la naturalesa.
• Epicureisme (Epicur): Buscava el plaer, entès com l'absència de dolor. Epicur distingia entre plaers immediats i plaer durador, buscant aquest últim.
• Escepticisme (Pirró d'Elis): S'abstenien de creure en res i de pronunciar-se sobre res.