Sentit i utilitat de la filosofia
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 9,35 KB
La pregunte què és la filosofia no es fácil de respondre entre altres notius perquè la filosofia ha cambiat molt al llarg de la història. Podríem dir que la filosofia es el que fan els filsofs quan reflexionen.
Al mon dels pensadors, etimologicament la paraula filosofia ve del grec, vol dir amor a la saviesa.
La filosofia es una manera de reflexionar sobre certes preguntes que interesen als éssers humans, com ara que és la reflexió que podem coneixer, que es l’esser huma i quina es la millor forma de vida.
Molts d’aquestes preguntes es poden respondre amb el sentit comú. Aquesta manera filosofica de reflexionar es caracteritza per un enfocament crític.
La filosofia utilitza l’argumentació és a dir, fa servir raons per justificar el que pensa.
fortaleza o domini sobre la propia sensibilitat. Es una escola antiga de filosofia, que acceptessin les coses com vindrien, perque no es podia cambiar l’ordre de l’univers.
Era una persona ostera, era un filosof i les coses les veia dient preguntes
La filosofia es reflexiva, i una manera de concebre la realitat es una acticitat critica de continua recerca de la veritat encara que sempre cal anar mes alla i formular-se noves preguntes. La filosogia s’identifica Aixa amb la actitud socratica que ens conmou a continuar investigant, Sócrates va dir una fase que s’ha fet famosa, “nomes se que no se res”, per indicar que mai ho sabem tot que no ho sabem tot, i que sempre ens podem fer pregunttes, i que no es tot important,
L’actitut de socratica es oposada a l’actitud dogmatica.
Metafísica té: logica, antropología, psicología, sociología, estetica, filosofia de la natura, epistemología, teoria del coneixement i ètica.
té raonament, ésser huma, psiquisme, societat política, art/bellesa, naturalesa, ciencia tecnologica i acció bé humana.
posició filosofica que afirma la posibilitat de l’ésser huma accedint de forma total isegura al coneixement ple de la realitat envolta.
Es un saber que estidia la humanitat.
Enreonament, la branca de la filosofia que sen carrega del raonament i s’encarrega si es valida o no( raonament).
Paraula de la filosogia que estudia la bellesa, es una forma de saber, coneixement, etc.
Estudia les branques socials, estudia l’ésser huma en els aspectes en general.
Sentit i utilitat de la filosofia:
-Utilitat teòrica:
la filosofia respon a la nececitat humana del saber i, en concer, a la nececiat de saber a que cal atenir-se. La utilitat de la filosofia es donar despostes a les postres preguntes, sadollar la nostra curiositat Intelectual, també es coneixer la veritat, superar la ignorancia, surtir de congusi, prevenir-nos de les creençes sense fonament.
La filosofia es un model de racionalitat teòrica, en la que es desenvolupa en raons.
La filosofia ha funcionat com una antesala de la ciencia.
També ens ensenya a pensar en ordre i criteri, i per tant, es útil a la hora de construir la constra concepció del mon
El pensament mític en la naturalesa es caotic.
desordre, a la naturalesa no hi ha regles, lleis, etc. El pensament mitin es acrític, es fonamenta en cráter de la autoritat.
Explica la naturalesa a partir del pensament racional. El pensament racional explica la naturalesa a partir d ella mateixa, els elements estan formats naturalment, per aixo tot succeira d una manera regular ordenada, els efectes tenen les seves causes pròpies i en la naturalesa es poden buscar les lleis.
Imaginativa i fantastica, basada en les vissibilitats de deus i herois, tradicional, Caotic i arbitrari ja quue no esta sotmes a cap llei fixa. Concepció del mon.
Racional, basada en causes naturals, extretes de la experiencia i la observació, caotica, tipus de explicació.
On quan i per que va néixer al filosofia:
On:
la filosofia va néixer a l antiga Grecia, a les costes d Asia menor, a la regió de Jonia al s. VI a.C.
Tot i que Egipte, mesopotami, China, eren civilitzacion molt desenvolupada, ja que poesia grans coneixements, tecnics, estronomics, matematics, etc. No van a arribar a veure com es produia el pas del mite al logos.
Grecia sels hi avançaria, sembla que hi ha unes causes que afavorien el naixament a Grècia.
Condicions:
1.Socials:
Grecia va ser experimentat un important creixement demografic. Que va fer expandirse, desde arreu mes muntanyoses fins a ka cista, fins establir influencies a tot el mediterrani.
El corrent escèptic o escepticisme fou un corrent filósòfic iniciat per Pirró d'Elis (360 aC-270 aC). La primera forma d'escepticisme tradicionalment admesa fou el pirronisme. Els primers escèptics, apart de escèptics o pirrònics, també rebien el nom menys habitual de zètics; aquest darrer terme significa "buscadors que busquen sense trobar res".
Encara que hi ha postures escèptiques en molts períodes de la història (des de la primera sofística fins a la postura radicalment crítica de Nietzsche, i encara més endavant), el moviment conegut popularment com a escepticisme està format principalment pel seu fundador Pirró, pel seu deixeble Timó, pels platònics Arcesilau i Carnèadés i, segles després, per Enesidem i per Sext Empíric (i d'altres membres secundaris de l'escola).
El teocentrisme és la concepció ideològica en la qual Déu és el centre de l'Univers. Es té el convenciment que tot va ser creat per ell, és dirigit per ell i no existeix cap raó més que el desig de Déu sobre la voluntat humana. El teocentrisme abasta tot el que existeix, fins i tot la raó científica, ja que tot ho explica per la voluntat divina i mística de Déu. Era la ideologia central de principis de l'era cristiana i l'edat mitjana fins al període del Renaixement, en el qual es va prendre a Déu com factor però no com causa única del món.
El Geocentrisme es elSistema astronòmic que considerava la Terra com a situada al centre de l'Univers i amb tots els altres astres girant al seu entorn (astronomia, sistema ptolemaic).
heliocentrisme (Hèlios = déu grec del Sol i kentros = centre) és el model cosmològic segons el qual el Sol és el centre del món (univers) i tots els cossos celestes orbiten al seu voltant.
L'antropocentrisme (del grec: ????????, anthropos, "ésser humà"; i ???????, kentron, "centre") és una concepció que considera a l'home i les seves necessitats com el centre de l'univers.
Aristòtil és qui va desenvolupar la teoria.
Els i?Lustrats estaven íntimament lligats amb la línia de pensament que, des del Renaixement havia lluitat per arrencar les mentalitats de les supersticions. Eren coneixedors i admiradors dels progressos que significaven la filosofia de René Descartes, les fórmules polítiques de John Locke i el conjunt de les aportacions de la revolució científica del segle anterior, el moment culminant fou les lleis de la física d' Isaac Newton
.
Aquests pensadors es van esforçar a demostrar que la raó humana era capaç d'arribar per ella mateixa a la veritat. El coneixement conduiria als éssers humans a la felicitat, per a la qual havia estat fet; les relacions humanes havien de basar-se en la tolerància i en la igualtat legal.
Els i?Lustrats eren, en conjunt, optimistes, estaven convençuts de la seva capacitat de canviar el futur, tenien una enorme confiança en el progrés, i van elaboarar una doctrina amb vocació universalista difosa en els salons, els cafès, les gasetes, les societats secretes (la maçoneria) i els diaris. Aquestes eines donaven fe d'aquesta voluntat de discussió i de difusió que es va estendre entre la burgesia, els nobles i els monarques. Am b tot, la part més beneficiada per la I?Lustració fou la burgesia, que veia en aquesta ideologia la forma més ràpida per accedir al poder polític, dret que pels privilegia feudals i la societat estamental, mai havien pogut exercir.
Al mon dels pensadors, etimologicament la paraula filosofia ve del grec, vol dir amor a la saviesa.
La filosofia es una manera de reflexionar sobre certes preguntes que interesen als éssers humans, com ara que és la reflexió que podem coneixer, que es l’esser huma i quina es la millor forma de vida.
Molts d’aquestes preguntes es poden respondre amb el sentit comú. Aquesta manera filosofica de reflexionar es caracteritza per un enfocament crític.
La filosofia utilitza l’argumentació és a dir, fa servir raons per justificar el que pensa.
Estoicisme:
fortaleza o domini sobre la propia sensibilitat. Es una escola antiga de filosofia, que acceptessin les coses com vindrien, perque no es podia cambiar l’ordre de l’univers.
Sócrates:
Era una persona ostera, era un filosof i les coses les veia dient preguntes
La filosofia es reflexiva, i una manera de concebre la realitat es una acticitat critica de continua recerca de la veritat encara que sempre cal anar mes alla i formular-se noves preguntes. La filosogia s’identifica Aixa amb la actitud socratica que ens conmou a continuar investigant, Sócrates va dir una fase que s’ha fet famosa, “nomes se que no se res”, per indicar que mai ho sabem tot que no ho sabem tot, i que sempre ens podem fer pregunttes, i que no es tot important,
L’actitut de socratica es oposada a l’actitud dogmatica.
Metafísica té: logica, antropología, psicología, sociología, estetica, filosofia de la natura, epistemología, teoria del coneixement i ètica.
Realitat:
té raonament, ésser huma, psiquisme, societat política, art/bellesa, naturalesa, ciencia tecnologica i acció bé humana.
Dogmatismo:
posició filosofica que afirma la posibilitat de l’ésser huma accedint de forma total isegura al coneixement ple de la realitat envolta.
Ètica:
Es un saber que estidia la humanitat.
Lógica:
Enreonament, la branca de la filosofia que sen carrega del raonament i s’encarrega si es valida o no( raonament).
Estètica:
Paraula de la filosogia que estudia la bellesa, es una forma de saber, coneixement, etc.
Sociología:
Estudia les branques socials, estudia l’ésser huma en els aspectes en general.
Sentit i utilitat de la filosofia:
-Utilitat teòrica:
la filosofia respon a la nececitat humana del saber i, en concer, a la nececiat de saber a que cal atenir-se. La utilitat de la filosofia es donar despostes a les postres preguntes, sadollar la nostra curiositat Intelectual, també es coneixer la veritat, superar la ignorancia, surtir de congusi, prevenir-nos de les creençes sense fonament.
La filosofia es un model de racionalitat teòrica, en la que es desenvolupa en raons.
La filosofia ha funcionat com una antesala de la ciencia.
-Utilitat practica:
La filosofia es un model de racionalitat practica: ajuda a formar-nos una concepció raonable del que pot ser una vida bona i avaluar la filosofia ajuda a desenvolpuar persones cíviques, es a dir, ciutadans responsables i actius.També ens ensenya a pensar en ordre i criteri, i per tant, es útil a la hora de construir la constra concepció del mon
El pensament mític en la naturalesa es caotic.
Caos:
desordre, a la naturalesa no hi ha regles, lleis, etc. El pensament mitin es acrític, es fonamenta en cráter de la autoritat.
Explica la naturalesa a partir del pensament racional. El pensament racional explica la naturalesa a partir d ella mateixa, els elements estan formats naturalment, per aixo tot succeira d una manera regular ordenada, els efectes tenen les seves causes pròpies i en la naturalesa es poden buscar les lleis.
Pensament mític:
Imaginativa i fantastica, basada en les vissibilitats de deus i herois, tradicional, Caotic i arbitrari ja quue no esta sotmes a cap llei fixa. Concepció del mon.
Pensament racional:
Racional, basada en causes naturals, extretes de la experiencia i la observació, caotica, tipus de explicació.
On quan i per que va néixer al filosofia:
On:
la filosofia va néixer a l antiga Grecia, a les costes d Asia menor, a la regió de Jonia al s. VI a.C.
Perque:
Tot i que Egipte, mesopotami, China, eren civilitzacion molt desenvolupada, ja que poesia grans coneixements, tecnics, estronomics, matematics, etc. No van a arribar a veure com es produia el pas del mite al logos.
Grecia sels hi avançaria, sembla que hi ha unes causes que afavorien el naixament a Grècia.
Condicions:
1.Socials:
Grecia va ser experimentat un important creixement demografic. Que va fer expandirse, desde arreu mes muntanyoses fins a ka cista, fins establir influencies a tot el mediterrani.
El corrent escèptic o escepticisme fou un corrent filósòfic iniciat per Pirró d'Elis (360 aC-270 aC). La primera forma d'escepticisme tradicionalment admesa fou el pirronisme. Els primers escèptics, apart de escèptics o pirrònics, també rebien el nom menys habitual de zètics; aquest darrer terme significa "buscadors que busquen sense trobar res".
Encara que hi ha postures escèptiques en molts períodes de la història (des de la primera sofística fins a la postura radicalment crítica de Nietzsche, i encara més endavant), el moviment conegut popularment com a escepticisme està format principalment pel seu fundador Pirró, pel seu deixeble Timó, pels platònics Arcesilau i Carnèadés i, segles després, per Enesidem i per Sext Empíric (i d'altres membres secundaris de l'escola).
El teocentrisme és la concepció ideològica en la qual Déu és el centre de l'Univers. Es té el convenciment que tot va ser creat per ell, és dirigit per ell i no existeix cap raó més que el desig de Déu sobre la voluntat humana. El teocentrisme abasta tot el que existeix, fins i tot la raó científica, ja que tot ho explica per la voluntat divina i mística de Déu. Era la ideologia central de principis de l'era cristiana i l'edat mitjana fins al període del Renaixement, en el qual es va prendre a Déu com factor però no com causa única del món.
El Geocentrisme es elSistema astronòmic que considerava la Terra com a situada al centre de l'Univers i amb tots els altres astres girant al seu entorn (astronomia, sistema ptolemaic).
heliocentrisme (Hèlios = déu grec del Sol i kentros = centre) és el model cosmològic segons el qual el Sol és el centre del món (univers) i tots els cossos celestes orbiten al seu voltant.
L'antropocentrisme (del grec: ????????, anthropos, "ésser humà"; i ???????, kentron, "centre") és una concepció que considera a l'home i les seves necessitats com el centre de l'univers.
Aristòtil és qui va desenvolupar la teoria.
Els i?Lustrats estaven íntimament lligats amb la línia de pensament que, des del Renaixement havia lluitat per arrencar les mentalitats de les supersticions. Eren coneixedors i admiradors dels progressos que significaven la filosofia de René Descartes, les fórmules polítiques de John Locke i el conjunt de les aportacions de la revolució científica del segle anterior, el moment culminant fou les lleis de la física d' Isaac Newton
.
Aquests pensadors es van esforçar a demostrar que la raó humana era capaç d'arribar per ella mateixa a la veritat. El coneixement conduiria als éssers humans a la felicitat, per a la qual havia estat fet; les relacions humanes havien de basar-se en la tolerància i en la igualtat legal.
Els i?Lustrats eren, en conjunt, optimistes, estaven convençuts de la seva capacitat de canviar el futur, tenien una enorme confiança en el progrés, i van elaboarar una doctrina amb vocació universalista difosa en els salons, els cafès, les gasetes, les societats secretes (la maçoneria) i els diaris. Aquestes eines donaven fe d'aquesta voluntat de discussió i de difusió que es va estendre entre la burgesia, els nobles i els monarques. Am b tot, la part més beneficiada per la I?Lustració fou la burgesia, que veia en aquesta ideologia la forma més ràpida per accedir al poder polític, dret que pels privilegia feudals i la societat estamental, mai havien pogut exercir.