Sentit humà dominant

SENSACIÓ,PERCEPCIÓ I ATENCIÓ:

Èsser humà animal predador i té gran capacitat cerebral per descodificar elements visuals.Aprendre per un èsser humà es presatr atenció visual als estímuls.

ESTÍMUL:

es tota l'energia física,mecànica,tèrmica,química i electromagnètica que arriba als receptors sensorials: ex: la llum.

DIFERÈNCIA ENTRE SENSACIÓ I PERCEPCIÓ:

la sensació es la detecció de qualsevol estímul per part dels sentits i dels sentits interns (moviment,equilibri,dolor o malestar) sense que el cervell li hagi donat encara un significat. En canvi la percepció es quan donem significat a les sensacions i sabem que són.

RECEPTOR SENSORIAL:

ceèl·lula nerviosa especialitzada en captar estímuls físics,químics...I convertir-los en impulsos nerviosos que arriben al cervell i aquest els interpreta. A més son els responsables de convertir els estímuls en potencials d'acció (impulsos nerviosos elèctrics) que recorren les neurones i arriben al cervell. Cada receptor està preparat per a respondre a un determinat tipus destímul i els senstits estan plens d'aquests receptors.

2.PERCEPCIÓ

És la tranformació en infirmació cognitiva de les sensacions quan el cervell processa les sensacions que arriben als receptors sensocials,es organitza i els hi dóna un significat. Segons la cultura,l'estat d'ànim,la personalitat,l'esperiencia percebem d'una forma o d'una altra.

ATENCIÓ:

activitat conscient que inhibeix les interferències i orienta els sentits i la resposta cap els estímuls que són importants. Varia segons circumstàncies.

2.1.FASES DEL PROCÉS PERCEPTIU:

1.-Detecció:

cada sentit disposa d'un/s recpetor o cel. Sensibles a un tipus d'energia (estímul)/ 2.-Transducció:
capacitat del cos en trasformar un tipus d'energia en una altra diferent. Els receptors converteixen una energia que capten en energia nerviosa o impulsos nerviosos. / 3.-Transmissió:
quan l'energia d'un estímul s'ha convertit en impuls nerviós i viatja a través dels nervis cap el cervell./ 4.-Processament de la informació:
El cervell rep els impulsos nerviosos els descodifica i els hi dona un significat. 

2.2.CLASSIFICACIÓ DELS ÒRGANS DELS SENTITS:

Exteroceptors:

receptors que recullen estímuls del món exterior al nostre cos:

Olfacte

Capta estímuls químics que estan en l'aire.Els receptors estan en el bulb olfactori que a través del nervi olfactori arriba al cervell. A més és un sentit molt primitiu i estpa conectat amb la memòria i per molts animals és el sentit dominant;

El gust

Capta estímuls químics que combinats donen sabor. Les cèl·lules receptores són les papil·les gustatives i es troben a la llengua. Hi ha 4 sabors;

El tacte:

molt utilitzat en la comunicació afectiva. Els receptors es troben a la pell en les diferents capes que són la externa (epidermis) la intermitja i la prpfunda (dermis que nota el dolor);

La visió:

sentit dominant dels humans que permet l'oricnetació dels humans els receptors es troben als cons i bastons i estan a la retina.

Parts de l'ull:

pupil·la que s'obre o tanca segons la quantitat de llum, l'iris que es la part de color que envolta la pupila,el cistali que és la lent que permet l'enfocament dels objectes,la retina que és la capa interna de l'ull on es projecten imatges i el nervi òpític que tranmet els impulsos nerviosos al cervell;

L'oïda:

sentit fonamental en la comunicació.                                                                                                    

No captem tots els sons i la orella té varies parts: kla orella externa on hi ha el ti`pà, la mitjana on hi ha el martell,la enclusa i l'estrep i la interna on hi ha la códea que és el nervi auditiu.

Propioceptors:

receptors que ens donen informació de l'interior del nostre organisme i de la seva situació quan fem un moviment. N'hi ha de dos tipus: els cinestèsic que ens informa de la posició relativa del cos durant el moviment i equilibra la tensió muscular i els receptors estan repartits per tot el cos i el vestibular que informa de la posició del cos i el cap respecte el terra i els receptors estan a l'oïda interna.

3.LLINDARS SENSORIALS:

per activar els sentits es necessari estímuls amb una intensitat mínima o màxima determinada. Hi ha uns llindars per sobre dels quals no podem captar l'estímul. S'anomena llindar mínim a la intensitat més baixa de la que es necessita per tal de que un estímul pugui exciutar un receptor sensorial.
L'individu no els sent però el so existeix.S'anomena llindar diferencial a la diferencia d'intensitat de l'estímul necessaria per notar un increment o una disminució davant un estímul previ.S'anomena llindar màxim a la intensitat de l'estímul a partir de la qual si augmenta d'intensitat l'estímul no notem cap canvi i no hi ha aigment de sensació.

4.TEORIES SOBRE LA PERCEPCIÓ:

Associacionisme de Wundt:

segons ell la percepció és com un mosaic de percepcions. No obstant la percepció es més complexa que la suma de totes les seves parts.

Escola de Gestalt:

mitjans del s. XX i van estudiar les lleis que regien la percepció visual. La llei "figura-fons" deia que totes le simatges que veiem ressalten un fons. Una altra anomenada "llei  de tancament de la figura" deia que l'èsser humà visualment capta una figura innacabada té tendencia a acabar-la/ Teoria cognitiva de Neisser: com varia la nostra percepcó segons la cultura,el sexe i l'escola.

5.FACTORS QUE INFLUEIXEN EN LA PERCEPCIÓ:

Intensitat:

  les coses intenses ens criden més l'atenció./Rpeticó:
permet que recordem millor però arriba un moment rn que ja no estem atents/Grandària:
tenim tendència a possar atenció a allò més gran/Novetat:
tenim tendència a presar més atenció a allò que és nou./Atenció:
depen de la persona i es variable./Interessos:
les persones seleccionem aquelles estñimuls pels quals estem interessats/Motivació:
estat emocional quan captem alguna cosa/Cultura:
conjunt d'aprenentatge que es transmenten de generaió en generacó.

6.TRANSTORNS PERCEPTIUS:

Agnòsia:

incapacitat de percebre estímuls per un canal sensorial determinat. Hi ha una lesió en la zona cerebral./Il·lusions perceptives:
deformacions d'estímuls percebuts que ho té tothom i es normal i poden ser la manca d'antenció i que es deuen a la deformació del que percebem degut al nostre estat d'ànim i lpareidòliqües que són pròpies de la imaginació/Al·lucinacions:
percepcions d'estímuls que no existeixen degudes a una anormalitat o una malaltia cerebtal o el fet de prendre droges. Segons la causa poden ser fisiològiques que és que hi ha una manca de descans o Oníriques que són produides per una lesió al dervell o be per la gent alcolica. /Malalties mentals:
l'esquizofrenia provoca sovint al·lucinacions audities i les depressions greus que provoquen alucinacions.